Home ISTÒRIA

ISTÒRIA

LOS ARBRES CONFIRMAN L’ARRIBADA DELS VIKINGS EN AMERICA

Christian Andreu
0
La fusta copada confirma que los objèctes trobats en America de l’epòca vikinga foguèron pas creats per de nacions indigènas mas per de vikings de l’autre costat de l’Atlantic. Segon l’istorian Dee, “la creissença de la produccion de radiocarbòni entre las annadas 992 e 993 après lo Crist es confirmada a travèrs dels anèls dels arbres […]

LA NAISSENÇA D’UNA VILA ROMANA, BESIÈRS

Christian Andreu
0
Malgrat l’importància de Narbona pendent l’epòca romana e visigotica, devèm pas desbrembar d’autras vilas lengadocianas coma Besièrs. Segon las cronicas lo territòri foguèt conquistat definitivament après la batalha del 8 d’agost de l’an 120 aC amb la victòria del general roman Fabius e una granda quantitat de gals mòrts pendent l’afrontament e nomenat tot lo […]

SUMÈR, LO COMENÇAMENT DE L’ISTÒRIA

Christian Andreu
0
Entà fòrça expèrts Sumèr, en Mesopotamia, ei considerada encara, era  prumèra civilizacion dera istòria dera umanitat. Mès se perquè ? Pr’amor qu’en Sumèr siguec creada era escritura e açò, segontes era itoriografia tradicionau, ei era termièra entre era preïstòria e eth neishement dera Istòria e dera civilizacion. Aguest escritura ère cuneïforme o sumeriana e siguec […]

ERA ORIGINA DETH PUNET

Christian Andreu
0
Era sciéncia descorbic qu’era origina deth punet s’aurie desvolopat pr’amor d’un ancessor de nòsta espècia que viuec hè milions d’annades. Toti es grands monards aué se dan punets. Tanben toti es ominids. Segon un nau estudi realizat pera Universitat d’Oxford, eth prumèr ancessor que comencèc a dar punets demorèc ara hè entre 21,5 e 19,9 […]

LO MÀGER REI D’ASSÍRIA, TIGLAT-PILESÈR III

Christian Andreu
0
Tiglat-Pilesèr IIIn (745–727 aC) foguèt un dels màgers reis de l’epòca antica. Cambièt totalament l’administracion de l’empèri assirian en tot crear de provincias e gobernadors. A mai de conquistar un sens fin de païses. Segon qualcunes istorians foguèt lo vertadièr fondador d’Assíria coma poténcia regionala. Segon l’istoriografia pus recenta lo sieu paire venguèt rei quand […]

LA CIVILIZACION MAIA

Christian Andreu
0
Malgrat que las primièras vilas e vilatges maias nasquèsson dins la selva d’America centrala fa mai de 2000 ans, la civilizacion maia se desvolopèt e aguèt una edat d’aur a l’epòca medievala, justament abans la fin de l’Edat Mejana a causa de l’arribada dels castelhans. Aquela civilizacion foguèt la d’una comunautat de bastidors de piramidas, […]

L’EXPLORADOR ANDRÉ TEVET (1516-1592)

Christian Andreu
0
Malgrat que foguèt un dels exploradors de la renaissença mai productius, André  es encara uèi un personatge dublidat per l’istòria. Foguèt un òme amb d’ambicion imperiala, una polida curiositat naturalista e una fè religiosa granda. Tanben foguèt cartograf d’una òbra qu’uèi es plan mai valorada. Lo sieu trabalh esclarís l’escuretat  politica e culturala d’un sègle […]

MARCELA DELPASTRE, L’ESCRIVANA DEL PÒBLE

Christian Andreu
0
Se parlam de poesia e poètas occitans del sègle XXn cal rebrembar totjorn Marcela Delpastre (1925-1998), una de las màgers poètas lemosinas en lenga d’òc, mas atanben francesa. Delpastre nasquèt en 1925 a Germont, situat en Corresa, Lemosin. Tota la siá familha èra estada paisana e ela totjorn considerèt qu’èra nascuda ”au cuer de la civilizzacion […]

UN EMPÈRI ESTONANT

Christian Andreu
0
Nabucodonosor II eth Gran (604 – 562 aC), siguec un rei de Babilònia e dilhèu eth rei mès celèbre dera dinastia caldèa de Babilònia. Siguec plan celèbre pr’amor des sues conquistes e tanben pr’amor dera sua activitat en aquera ciutat. Ua des sues òbres mès celèbres sigueren es jardins penjants dera ciutat que, segontes era […]