Home Christian Andreu

Christian Andreu

Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.

LA DECAPITACION DELS IBÈRS

Christian Andreu 0
0
Aquestas darrièras annadas, avèm pogut veire de decapitacions terroristas a la television. La tòca es pas autra que far paur als enemics politics o territorials. Aital se balha una imatge de paur e orror amb los caps copats. Mas aquò es pas brica nòu car los nòstres ancessors, los ibèrs de la peninsula Iberica e […]

LO DARRÈR PARADIS

Christian Andreu 0
0
En Angòla, en Africa, i a lo projècte de crear un parc naturau entà protegir los elefants que poiré véder la lutz verda lèu. Lo parc ne serà pas solament en terren segur entaus elefants africans de savana mes tanben entà tota la fauna que i a dens aqueth environament. Que parlam d’un ecosistèma qu’ei […]

LOS PRIMIÈRS INDOEUROPÈUS

Christian Andreu 0
0
La celèbra cultura de Yamnaya (o Yamna) foguèt una cultura de la region situada tre los flumes Bug, Dniester, e Ural  pendent los sègles 34 e 26 abans lo Crist. Foguèt descobèrta per Vasily Gorodtsov pendent d’excavacions arqueologicas debanadas en 1901. Lo nòm a coma origina lo biais de sepelir dels Yamnaya, pr’amor qu’aquela paraula en rus vòl […]

MN JUSÈP CONDÒ SAMBEAT, ETH POÈTA D’UN PÒBLE (I)

Christian Andreu 0
0
Mossen Josèp Condò Sambeat ei considerat eth gran poèta d’Aran, e era sua òbra se place pera sua magnitud literària entre es d’auti grani escrivans europèus e a qui plan soent se compare damb eth catalan Mossen Cinto Verdaguer, pera semblança entre es produccions de cada un e era sua dedicacion ara vida religiosa. Era […]

FAUNA ASIATICA (e 26) : LO DRAGON DE KOMODO

Christian Andreu 0
0
Lo dragon de Komodo (Varanus komodensis) es un reptil plan estonant, a mai d’èsser lo màger lausèrt de la planeta. Es una espècia plan menaçada car se pensa que sonque ne poirián demorar aperaquí mens de 4.000 especimèns  al mond (dont mens de 50 en de pargues zoologics). Aqueste reptil doncas, sonque pòt èsser trapat […]

UNA NÒVA VISION SUS LA FEMNA PREÍSTORICA

Christian Andreu 0
0
Dempuèi la naissença de las sciéncias qu’estudian la Preïstòria, es sempre estat considerat que lo mascle de nòstra espècia se n’anava d’un biais jornadièr caçar, mentre que la femna demorava a l’ostal en tot esperar l’arribada de l’òme amb qualque preda caçada. Mas, dempuèi lo començament del sègle XXI, es arribada una nòva manièra de […]

LO REIAUME DEUS ORS

Christian Andreu 0
0
Uei, aprés divèrsas setmanas de viatge en tot ensajar de trobar l’actualitat de la fauna e la flòra de la nosta planeta, que tornam a aquò nòste, los Pirenèus. Pr’amor que la populacion d’ors d’aqueras montanhas contunha de créisher, e uei que pòt dejà estar situada en 83 especimèns. Qu’ei atau pr’amor de la neishença […]

COSSÍ FOGUÈT LA FÀCIA DEL NEANDERTALIAN DE LA CHAPELA DEUS SENTS

Christian Andreu 0
0
Una còla de cercaires bastiguèt çò que poiriá èsser la fàcia del neandertalian de la lemosina Chapela deus Sents, una esquelata plan celèbra e que tanben es conegut coma Lo Vielh de la Chapela. Los paleontropològs poguèron doncas bastir un modèl en 3D del cap e la fàcia d’aquel neandertalian que visquèt en de tèrras […]

LO MOND FA SONQUE 100 ANS

Christian Andreu 0
0
De còps es plan intelligent tornar a balhar un còp d’uèlh a cossí demoravan los nòstres ancessors mai pròches. E veire cossí èra lo mond, la societat e la tecnologia de l’epòca ajudan plan a comprene cossí demoram uèi. Mai encara se l’estudi es d’una epòca tan pròcha coma sonque fa 100 ans. Pr’amor que […]