Home QUI SÈM

QUI SÈM

Sapiéncia es la primièra revista de Sciéncia e Istòria numerica en occitan. La lenga nòstra a d’aver un lòc en totes los tèmas. E en sciéncia e istòria tanben. Mas Sapiéncia es plan mai: una revista amb de seccions coma Tecnologia, Geografia, Lingüistica, Paleontologia, e Divèrses – ont s’i pòt parlar de tot -.

Sèm una equipa amb correctors e redactors d’Occitània tota pr’amor que totas las variantas lingüisticas de l’occitan i an d’èsser: gascon, provençal, lengadocian, aranés, lemosin, auvernhat e tanben vivaroaupenc. Aquesta revista es facha per totes e totas. Aital, se’ns voletz balhar de conselhs o i collaborar, o podetz far en nos enviar un corrièr electronic a redaccion@sapiencia.eu o a travèrs del nòstre formulari de contacte

Desiram que amb Sapiéncia l’occitan pòsca aver la plaça que se merita uèi lo jorn. Una lenga millenària de cultura, amor e…sapiéncia.

La còla de Sapiéncia


Cap Redactor

crisChristian Andreu, Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e istòria a l’UNED e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l’occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.


Sosdirectritz

Giuliana Mulas, giuliaOriginala de la isla de Sardenha, a recorregut lo sieu camins d’estudis (arts e literatura) e de vida, entre las vilas de Bolonha a Itàlia, Barcelona e Valéncia a Espanha. Passionada per l’art en totas las siás expressions, a trabalhat e collaborat amb diferentas institucions culturalas a Catalonha, ont a tombat amorosa d’aquesta cultura; e als paises valencians.Ara demòra a Tolosa dès d’un an, e aquí a descobèrt lo patrimòni de la lenga e de la cultura occitana, e vòl participar amb fòrça plaser a la seuna difusion.


Corrector

Gerard Joan Barceló barceloes lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. Es tanben president de l’associacion Los Amics de Jornalet.

 

 


Redactors

baboisJoan-Glaudi Babois, professor de matematicas a la retirada e president de Provènça Tèrra d’Òc-IEO 83. Demòra actualament a Pinhans ont s’es botat, gràcias a Internet, a faire d’escambis amé tota una mena de grands matematicians dau monde entier coma Jaume Oliver Lafont, Paul Lamour, Paulo Ribenboim o Simon Plouffle e Neil James Alexander Sloane (creator de l’enciclopèdia online matematica O.E.I.S), monte a fach 7 contribucions.

En mai d’aquò, Joan-Glaudi Babois a depausat i a gaire de temps doás formulas à prepaus dei coeficients centraus dau binòme, sus lo site Mathematics Stacks Exchanges. Tanben a animat diverses talhièrs matematics coma Viatge au País dei Nombres o Viatge au País dei Formas.

A tambèn escrich de novèlas basadas sobre lei matematicas dins lo Gai saber, Lo Convise, e a participat en una revirada en occitan niçard dei « Sèt messatgiers » de Dino BUZZATI ( Juècs d’Espacis e de Temps, realizada per Reinat Toscano, Editions des regionalismes, 2015 ) amb un sens nombre de nòtas matematicas).


dourdet

Joan-Cristòu Dourdet, es ensenhaire-cerchaire en linguistica e afogat d’occitan dempuèi sos vint ans. Nascut en Lemosin, ente viu d’enguera, dins lo país aredian, a auvit la lenga occitana dins la familha e la bela familha çò que l’i fai totjorn quauquas enchaisons de las bonas de bargassar coma/emb los beus-parents qu’an l’occitan coma linga prumiera.

Milita per la causa animala e minja pas mai charn que peisson, produchs dau lach o ben uòus (se pòt dire que es vegan), e es per aquò que nos farà lo plaser d’escriure daus articles sus la condicion animala e lo vegetar/lismee las filosofias orientalas. Tanben aima plan l’astronomia e la natura.


Francesc Sangar, sangar1nascut en Sabadell, Catalonha, en 1972 demora uèi lo jorn en Puig-reig. De jove estudièt Sciéncias Empresarialas e après a trabalhat coma comptable e tanben coma financièr. Mas la sieuna passion es estada totjorn l’istòria. Ara estudia Umanitats telematicament en la UOC. Se considera un istoriador per bastir. Aima fòrça Occitània dempuèi lo primièr còp que la visitèt.

 


Michal Čukan, cukanEslovac romanista de formacion,  es un apassionat per las cultura occitana e tanben la catalana. de mai, aima plan totas la culturas de l’America Latina e tanben del mond eslau en interaccion amb sos vesins.

 

 


Theò Bajon,  theo_oknascut en Avinhon en 1998, estudiant en AES – Sciencia Politica / Europa a l’Universitat d’Avinhon e en LLCER Occitan a l’Universitat de Montpelhièr. Felibre, passionat per la lenga nòstra, l’istòria, lei sciencias en generau, la litteratura e la geopolítica.

 

 


Remèsi Bòi, remesiokVadut en 1990 tà Pau, estudiant en LLCER Occitan a l’Universitat Paul Valéry Montpelhièr III, regent de calandreta e benevòle a Per Noste. Ahuecat de literatura e d’escritura (SF), d’istòria antica, medievau e sociau e de lingüistica romana.

 

 


Gautier Drouin, gautier2vadut en Rouen en Normandia, en 1978, que demora uei dens lo Gèrs au ras de L’Isla de Baish. Qu’estudièt l’alemand a l’universitat de Rouen, e devenguèt professor d’alemand au collègi, licèu en França, mes tanben en Alemanha e en Danemarc, dens lo licèu francés de Copenague. Que s’interessa a las lengas estrangèras coma las lengas scandinavas, las lengas romanas e fino-ogrianas. Que s’agrada hèra l’Occitania e sustot lo Gèrs quan lo visitèt lo purmèr còp. Qu’estudia a l’universitat de Tolosa l’occitan. Qu’aima la literatura, l’istòria, la natura e la cultura de la lenga nòsta.


Anthony Walker, es un anglés nascut en 1960, afogat de la lenga occitana. Ja pichon comprenguèt plan l’esperit medieval e l’amor cavaleresc de l’epòca (l’amor qu’es jamai realizat).  Membre del Partit Socialista de la Gran Bretanha se declara influït per Marx, Engels, Oscar Wilde, Percy Shelley e William Morris. Amb estudis de l’Universitat de Canturbury e Friborg aprenguèt l’occitan de forma autodidacta e ara revira divèrsas òbras a l’occitan ancian.

 


Isabelle Piquemal, Originària del parçan occitan de Naut Cosserans, es demorada 13 ans en Andorra. Es estada professora de francès en segon grad a l’Acadèmia de Tolosa e puèi foguèt restacada de mai en mai amb la lenga e cultura occitanas. Uèi trabalha a l’Ostal d’Occitània de Tolosa en tot cercar d’ajudar en lo desvolopament d’aquesta cultura millenària europèa.

 

 


Laurenç Revèst,  Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

 

 


Julien Frison, Nascut en 1985 a Niça, mai de lenga provençala. Es un cercaire precari en fisica teorica, que demòra per lo moment en Japon. Son especialitat es la fisica dei particulas, e mai precisament lo calcul deis interaccions nuclearas fòrtas ambe de poderós supercomputadors.