Home ASTROFISICA

ASTROFISICA

ES HORATS NERI LANCEN ERA MATÈRIA ATH PASSAT

Christian Andreu
0
Un nau estudi scientific confirme era singularitat des horats neri en Univèrs. Segontes aguest estudi es horats neri poirien patir ua transicion cap a horats blanqui en tot ejectar matèria e temps ar Univèrs. Er estudi siguec hèt per ua còla de cercaires dera Universitat de Sheffield e dera Universitat Complutense de Madrid. Enquiara e […]

ERA GRAVETAT SERIE ARA UN EFÈCTE COMPUTACIONAU

ERA ENERGIA ESCURA, QU’EVOLUCIONE

Christian Andreu
0
Un nau estudi scientific afirma qu’era energia escura evolucione. Segontes aguest estudi, que prepause un nau modèl der Univèrs, eth 95 % der Univèrs serie compausat de matèria escura (enquia un 25%) e tanben d’energia escura  (enquia un 75%). Enquiara se pensaue qu’era energia escura ère era causa der espandiment der Univèrs, mès segontes aguest […]

ERA GRAVETAT SERIE ARA UN EFÈCTE COMPUTACIONAU

ERA MAJESTUOSA ANDROMÈDA

Christian Andreu
0
Era galàxia Andromèda ei situada a 2,5 milions d’annades lutz dera Tèrra. Era sua forma ei angular. Es cercaires tanben pòden espepissar aué tres petites galàxies satellits que viren ath torn d’Andromèda, coma se siguessen complementàries. Tostemps son ailà. Totes formen un ecosistèma galactic qu’eth Hubble (NASA-ESA) ara estudièc damb prigondor. Eth programa a coma […]

ERA GRAVETAT SERIE ARA UN EFÈCTE COMPUTACIONAU

WASP-127 B E VENTS SUPERSONICS DE MÈS DE 33.000 KM/H

Christian Andreu
0
Se bèth un ditz qu’en Univèrs i a planetes damb vents d’apuprètz 30.000 Km/h, çò de mès segur ei que pensaram qu’açò non ei fisicaments possible. Mès èm confonudi, pr’amor qu’ara es cercaires descorbiren ua planeta luenhana on i a vents de mès de 33.000 km/h. Eth nom dera planeta; Wasp-127b. Wasp-127b ei situat a […]

ERA GRAVETAT SERIE ARA UN EFÈCTE COMPUTACIONAU

ES PLANETES ATH TORN D’ESTELES NANES BLANQUES AN UN POTENCIAU ENTARA VIDA SUSPRENENT

Christian Andreu
0
Un nàu estudi dera Universitat de Califòrnia Irvine demòstre que i poiriá auer fòrça vida en planetes que son situadi prèp d’esteles nanes blanques. Pr’amor qu’es esteles nanes blanques son ecosistèmes bons entara vida en planetes formadi o que migrèren vèrs d’airaus abitables en tot crear de regions mès caudes qu’es de planetes damb d’esteles […]

ERA GRAVETAT SERIE ARA UN EFÈCTE COMPUTACIONAU

ERA ORIGINA DETH BIG BANG SIGUEC UN HORAT NERE ?

Christian Andreu
0
Sabem qu’eth començament der Univèrs sigue ua singularitat nomentada Big Bang, mès encara non sabem que i auie abans. Segontes diuèrsi scientifics com Mariana Rosas Guevara, deth Donostia International Physics center (DIPC) era responsa finau encara non ei arribada. Eth modèl actuau der Univèrs ei generaument acceptat. Era teoria ditz que’er Univèrs comencèc e dempùs […]

ERA GRAVETAT SERIE ARA UN EFÈCTE COMPUTACIONAU

LAS NÍVOLS DE JUPITÈR SON PAS EN AMMONIAC

Christian Andreu
0
La sciéncia ciutadana revèla que las nívols coloradas de Jupitèr son pas fachas de glaç d’ammoniac. Lo trabalh collaboratiu d’astronòms amators e professionals a ajudat a resòlver una malcompreneson sus la composicion de las nívols de la planeta màger del Sistèma Solar. En luòc d’èsser formats de glaç d’ammoniac -la vision tradicionala-, sembla ara que […]

LA PRIMIÈRA ESCRIVANA DE L’ISTÒRIA

QUÉ PASSÈC ABANS DETH BIG BANG ?

Christian Andreu
0
Quin poirie èster eth descorbiment mès important d’aguest sègle XXIau ? Segontes fòrça scientifics, com Avi Loeb, dera Universitat d’Harvard, serie poder trapar ua teoria qu’unifiquèsse era relativitat generau d’Einstein e era dera mecanica quantica. Solament atau, çò diden es cercaires, se poirie explicar ben ce com fonciona er Univèrs.   Quan Albert Einstein sajèt d’unificar […]

ERA GRAVETAT SERIE ARA UN EFÈCTE COMPUTACIONAU