Home ISTÒRIA

ISTÒRIA

MIQUÈU DE MONTANHA (1533-1592), UN GASCON E FILOSÒF  REVOLUCIONARI

Christian Andreu
0
Miquèu de Montanha (1533-1592) ei encara ua de las figuras mei importantas de la Renaishença gascona e europèa. Sovent ei presentat coma autor de literatura francesa mès la sua pensada, lenga e rasigas son gasconas. Montanha bastiguèt una òbra immortau dens lo sòn castèth de Perigòrd, Los Ensages (Essais). Un tractat que modelè l’esperit contemporanèu […]

HOR-AHA, L’ÒME QUE BASTIGUÈT EGIPTE

Christian Andreu
0
Pendent la fin del quatren millenari abans la nòstra era, lo flume Nil foguèt testimòni del primièr estat centralizat de la planeta. Pendent de sègles, lo territòri foguèt devesit entre lo Naut Egipte, al sud e de tradicion pastorala ; e lo Bas Egipte, al nòrd, un delta dobèrt sus de rotas comercialas. Aquela fractura […]

LO ROMANCH UÈI

Christian Andreu
0

LA GUÈRRA NEGRA DE TASMANIA (1825-1832)

Christian Andreu
0
Sovent, los europèus parlan de la conquista e del colonialisme de las poténcias europèas en America. Se pòt arribar de conéisser cèrtas guèrras contra los indigènas americans que finiguèron en tragèdias. Mas se parla pas gaire d’autres continents que poguèron patir tant o mai de damatge de part dels europèus. Un d’aqueles cases es la […]

LO ROMANCH UÈI

Christian Andreu
0

D’ANCIANS PARLAMENTS, D’ANCIANAS PROVÍNCIAS

Christian Andreu
0
França 2016. De departaments e de nòvas províncias. Amb un modèl implantat dels departaments dempuèi l’epòca de la Revolucion. Mas e abans? Pendent l’Ancian Regim lo Reialme de França èra devessit en províncias istoricas. E contra l’image qu’abitualament totes avèm de la monarquia absolutista, aquelas províncias dispausavan de parlaments pròpris que gerissián qualques competéncias, sustot […]

LO CHAPLE DE TULA (1944)

Christian Andreu
0
En 1944 se debanèt una de las mai grandas tragedias en tèrra occitana pendent la Segonda Guèrra Mondiala, lo chaple de la vila lemosina de Tula, que menèt a l’arrestacion e a l’assassinatge collectiu de fòrça estatjants de Tula. Los responsables fugueren los òmes de la Division Panzèr SS Das Reich, que respondiren atal al […]

LO ROMANCH UÈI

Christian Andreu
0

L’ARRIBADA D’HOMO SAPIENS A CATALONHA

Christian Andreu
0
Al long de tot lo Paleolitic e encara l’Epipaleolitic, l’economia basica de nòstra espècia, qu’aviá arribat fasiá pas gaire al nòrd-èst peninsular, foguèt totjorn predatora. Èra basada en la caça e recolleccion de cèrtas espècias de plantas e fruta. La vida vidanta contunhèt d’èsser nomada e l’abitat dependiá mai del clima o encara la caça […]

LO ROMANCH UÈI

Christian Andreu
0

ETH REIAUME DES MOCHIQUES

Christian Andreu
0
Dempús dera caduda de Chavín de Huantar, eth territòri des Andes viec trincat en diferents reiaumes. Un d’aqueri ère situat ena val de Moche e darie neishement a ua des cultures mes susprenentes dera region, eth reiaume des mochiques o moches. Era majoritat de rèstes mochiques siguèren trapades laguens dus piramides estonantes; era piramida dera […]

LO PRIMIÈR NÒM DE L’ISTÒRIA UMANA

Christian Andreu
0
Un dels documents pus importants de l’umanitat es pas cap epopèia istorica o cap tractat de filosofia nimai una declaracion religiosa. Es una lista de escambis d’òrdi da fa mai de 5.000 ans e dins aquesta i a çò qu’es considerat coma lo primièr nòm de l’istòria mondiala. Es pr’amor d’aquò qu’aquel tèxt es important. […]

LO ROMANCH UÈI

Christian Andreu
0

L’EIRETATGE ANCIAN

Christian Andreu
0
Una de las vilas pus ancianas d’America meridionala se desvolopèt plan abans de l’arribada e conquista dels incas (s.XV). Uèi es situada en Peró e es mai celèbra pr’amor qu’influencièt totas las culturas e vila conegudas aprés d’aquela region dels Andes. Lo sieu nòm encara uèi es plan desconegut: Chavín de Huantar. La tradicion arquitectonica […]

LO ROMANCH UÈI

Christian Andreu
0