Home ISTÒRIA

ISTÒRIA

ETH MON ACTUAU (II) ETH NEISHEMENT D’UA NAUA SUPERPOTÉNCIA

Christian Andreu
0
Pendent es darrères dècades deth sègle XXau era Republica Populara de China comencèc a seguir més encara çò que desiá Deng Xiaoping: «amagar era fòrça e esperar eth moment» (taoguang yanghui). Aguesta doctrina aconselhaue auer un perfil geopolitic baish entà poder concentrar melhor toti es esfòrci en desenvolupament economic intèrn e era modernizacion industriau. Atau […]

LA MÀGER CRISI D’ESTUDIANTS DEMPUÈI 1968

Christian Andreu
0
L’estat francés viu aquesta setmana una crisi sociala e politica plan grèva, benlèu la pus grèva de la siá istòria recenta. Çò que comencèt a mejan setembre coma de protèstas localas per falta de ressorças a l’escòla venguèt lèu una vertadièra revòlta juvenila e doncas un grèu problèma de seguretat pel govèrn del primièr ministre […]

1895, LO CINÈMA ES NASCUT

Christian Andreu
0
Vos imaginatz un mond sens cinèma? Lo seten art nasquèt oficialament l’an 1895, amb las primièras demostracions de la siuena invencion, lo cinematograf, realizadas a París pels fraires Auguste (1862 – 1954) e Louis (1864 – 1948) Lumière. Ongan lo primièr cinematograf es a l’Institut Lumière de Lion. Malgrat qu’avián presentadas las primièras images en […]

EXISTIGUÈT DE VERTAT OMÈR ? LA TÈSI DE ROBÈRT LAFONT

Christian Andreu
0
Gaireben 3 000 annadas aprés la sciéncia istorica a pas podut confirmar se Omèr existiguèt o pas. E cal remembrar que, per la civilizacion occidentala Omèr foguèt lo paire, lo creator, de dos dels poèmas pus estonants de la literatura mondiala; L’Iliada e l’Odissèa. Lo problèma es complèx pr’amor que pas dengun sap pas res […]

L’EXILI DE VOLTAIRE A ANGLATÈRRA (1726-1729)

Christian Andreu
0
En 1726, un escrivan de 39 ans nomenat François-Marie Arouet, ja èra mai conegut a París coma Voltaire. Se n’anava a Anglatèrra. Lo viatge èra la conseqüéncia d’un decret reial que l’enviava a l’exili. Çò qu’aviá començat coma una ataca verbala d’un cavalièr aristòcrata nomenat Rohan contunhèt amb una ataca fisica ordenada per l’aristocrata. Puèi […]

ASSURBANIPAL, REI DEL MOND (669-627 ab. C.)

Christian Andreu
0
Assurbanipal (Aššur-bāni-apli en acadian), foguèt lo darrièr grand rei assirian. Filh d’Assarhaddon e Naqi’a (Zakutu), qu’èra pas reina, venguèt celèbre pr’amor que foguèt un dels pauques reis de l’Antiquitat que sabiá legir e escriure. Pendent lo regne d’Assurbanipal, Assiria venguèt pas sonque una poténcia militara mas tanben coneguèt una edat d’aur per la cultura e l’art. […]

ART E DESSENH PENDENT L’AURINHACIAN

Christian Andreu
0
Fa 38 000 ans la bossa d’un caçaire de Nauta Garona aviá pas sonque de pèiras copadas. Tanben i avián objèctes talhats de fusta, còrnas de rangièr que serián d’armas e benlèu tanben una flaüta d’òs de voltor. Sèm a l’Aurinhacian, una epòca ont nasquèt l’art conceptual. E nasquèt en Aurinhac, en Occitània. Los neandertalians […]

SAN MIGUEL DE GUALDAPE, PRIMIÈR VILATGE EUROPÈU ALS ESTATS UNITS

Christian Andreu
0
L’istòria estatsunidenca es plena de referéncias als primièrs europèus qu’arribèron dins aquel país durant lo sègle XVII. Èran divèrses grops de religioses dissidents angleses que fugissián pr’amor de lor puritanisme devèrs un nòu mond. Las rasigas son vertadièrament anglesas e aital aquel país a totjorn pogut parlar de son origina anglosaxona. Pasmens, uèi se vòl […]

LAS ORIGINAS DE L’AURINHACIAN

Christian Andreu
0
Lo libre Los Aurinhacians (Les Aurignaciens, Editions Errance, 2010), dirigit pel celèbre cercaire bèlga Marcel Otte, es una òbra clau se volem comprene çò que se debanèt quand nòstra espècia arribèt a Euròpa, ara fa mai de 45 000 ans. L’autor, de l’Universitat de Lieja, balhèt, amb divèrses cercaires internacionals, una vision umanista e filosofica […]