Home PALEONTOLOGIA

PALEONTOLOGIA

COSSÍ LAS PLANTAS CONQUISTÈRON LA TÈRRA

Christian Andreu
0
Los genòmas del mond balhan d’indicis sus cossí las plantas conquistèron la terra. Fa mai de 450 milions d’annadas, las plantas comencèron la transicion de l’aiga a la tèrra seca. D’entre los primièrs pionièrs i aviá los ancessors de l’umila corna, un grop de plantas pichonas qu’an persistit fins uèi lo jorn. De nòvas recèrcas […]

LO PREDATOR MAI ANCIAN AMB DE DENTS DE SABLE

Christian Andreu
0
Foguèt trobat lo predator fossil mai ancian conegut amb de ‘dents de sabre’. L’animal es plan semblable a un can e foguèt un dels cosins pròches mai ancians dels mamifèrs modèrnes. Es un predator que visquèt ara fa 270 milions d’ans, plan abans de l’edat dels dinosaures e foguèt ancessor luenh dels mamifèrs. Los primièrs […]

COSSÍ FOGUÈT T.REX

Christian Andreu
0
Ara los cercaires vòlon descobrir cossí foncionava realament lo cervèl d’un dinosaure. Mai encara un dinosaure coma T. rex. Qué foguèt dich fins ara d’aquel tarrible predator del Cretacèu? Una còla internacionala de paleontològs, sciéncias de la conducha e neurobiologia estudièron la mesura e estructura del cervèl de divèrses dinosaures dont T. rex. L’intelligéncia de […]

EI TRAPAT UN CRAN D’AUDÈTH DERA EPÒCA DES DINOSAURES

Christian Andreu
0
Fin finau, siguec trapat un cran entièr d’audèth dera epòca des dinosaures. Eth descorbiment qu’ei extraordinàri pr’amor qu’enquia ara non siguec jamès trapat un fossil coma aqueth. E eth sòn descorbiment provocarà, de segur, un cambi ena vision qu’auem sus aquera epòca preïstorica. Atau, es paleontològs confirmèren qu’eth descorbiment ei unic pr’amor que poirie cambiar […]

PREPAUSAN UNA NÒVA ESPÈCIA OMININA: HOMO JULUENSIS

Christian Andreu
0
Homo juluensis seriá la nova espècia d’uman arcaïc prepausada ara. Lo genre inclutz de denisovans mas tanben d’autres fossils trapats en Tibet, Taiwan e Laos aquestes darrièrs ans, e auriá viscut entre fa 300 000 e 50 000 ans en Asia orientala. “Lo nòstre estudi afirma que tot çò abans assignat a Homo erectus, Homo […]

QUAND AVÈM PERDUT LA COA

Christian Andreu
0
Fin finala, la sciéncia pòt ja afirmar plan quand los umans, coma espècia avèm perdut la coa. La qüestion èra plan importanta, pr’amor que los umans avèm pas de coa, mas sèm l’excepcion a totes los primats. Perqué ? Una nòu estudi aufrís de responsas claras car avèm patit una mutacion genetica fa aperaquí 25 milions […]

UN NÒU ESTEGOSAURID PLAN CUIRASSAT

Christian Andreu
0
La paleontologia ven de confirmar que, a mesura que naissián d’espècias desparièras de dinosaures, cèrtas familhas d’espècias tanben arribavan amb d’armaduras dermicas de mai en mai estonantas. Es lo cas del nòu genre ara descobèrt a Fès, en Marròc,  Thyreosaurus atlasicus, que viviá pendent lo Jurassic e es estat identificat, justament, pr’amor de las rèstas […]

ES DESCOBÈRTA UNA NÒVA ESPÈCIA D’ICTIOSAURE EN COLÓMBIA

Christian Andreu
0
Es estada descobèrta una nòva espècia d’ictiosaure en Colómbia. Segon los paleontològs, lo nòu reptil marin trapat aperten a la familha dels oftalmosaurides e al genre Platypterygius e visquèt fa aperaquí 125 milions d’ans. Los oftalmosaurides foguèron una familha d’ictiosaures que visquèt entre los periòdes del Jurassic e lo Cretacèn. N’i aguèt per tota la […]

SOLAMENT 4.000 ANNADAS A

Christian Andreu
0
Se qualcun demanda situar animaus gigants com los mamots a la Tèrra, l’epòca causida plan entenut que serà la Preïstòria. Totun, pas guaire personas saben que los mamots tanben viscón dinc a temps relativament pròches. E se qualcun digó que lo mamot estó un mamifèr qui viscó dinc a hè solament 4.000 annadas, aquò de […]