Home PALEONTOLOGIA

PALEONTOLOGIA

ES TRAPAT EN ARAGON LO FOSSIL DE DIPLODOCUS

Christian Andreu
0
Fins ara, un dels dinosaures pus celèbres, Diplodocus, foguèt considerat coma un dinosaure sonque american. Totun, ara una còla de paleontològs qu’apertenon a la Fundacion Dinopolis, en Aragon, confirmèron la preséncia d’aqueste dinosaure tanben en çò que foguèron las illas europèas e, mai que mai, en territori iberic. La tròba es importanta pr’amor qu’es lo […]

LA FAMILHA DELS BRAQUIOSAURIDES

Christian Andreu
0
Lo genre dels braquisaurides es la confirmacion de tot çò que foguèt en defòra de las mesuras abitualas dels dinosaures, malgrat que tanben foguèron dinosaures. Cèrts òsses d’aquestes animals foguèron encara màgers qu’un òme. E, malgrat aquò, se pòt pas dire que foguèron los dinosaures pus longs d’aquela epòca. Pasmens, quiòc que se pòt dire […]

L’ALBA DELS GIGANTS

Christian Andreu
0
Totes coneissèm dinosaures gigants com totes los sauropòdes. Pasmens, abans de venir gigants avián estat pichons. Los grands reptils, a l’epòca dels primièrs dinosaures, avián estat tanben pichons. E tanben o avián estat las primièras espècias de dinosaure. Alara, com se debanèt aquesta revolucion corporala en las mesuras dels sauropòdes ? Los ancessors dels sauropòdes, […]

UN MON PERDUT (IV)

Christian Andreu
0
Non guaire abans dera arribada des prumèrs reptils terrèstres era planeta siguec controlada per un des anfibís mès ben adaptadi ath sòn environament: Acanthostega. Aguesta espècia anfibiana arribèc apuprètz ara hè 370 milions d’annades, solament vint milions d’annades abans dera arribada des prumèrs reptils terrèstres, que non sigueren dinosaures pr’amor qu’eth prumèr dinosaure apareishèc hè […]

UN MON PERDUT (III)

Christian Andreu
0
Abans dera edat des dinosaures i auie ua grana diuersitat d’amfibís. Cada espècia auie desvolopat es sòns caractèrs especifics e singulars. Ua des mès celèbres aué (que non en sègle XXau pr’amor qu’ac ère dilhèu Diplocaulus) siguec Gercothorax que, maugrat víuer en tèrra auie conservat es sues branquies. Gercothorax viuec durant eth triassic, açò vò […]

MOSASAURES D’AIGUA DOLÇA

Christian Andreu
0
Quand en 2022 los cercaires trobèron una dent amb 66 milions d’ans d’edat cap scientific auriá afirmat que tanben i avián mosasaures als flumes e rius dels continents. Mas aquela dent aperteniá a una mosasaure gigant. La tròba passèt a Hell Creek, a Dakòta del nòrd, en una zòna fluviala qu’alara èra connectada amb la […]

UN MON JA PERDUT (II)

Christian Andreu
0
Es anfibians existissen des de hè mès de 350 milions d’annades. Son vertebrats com es reptils, mamifèrs, peishi e audèths pr’amor que toti an colomna vertebrau. Mès era sua pèth ei umida e non an escates, pèu o plumes. Sigueren es prumèrs tetrapòdes (animaus damb quate pautes) e es sòns ancessors sigueren es peishi que […]

UN MON JA PERDUT (I)

Christian Andreu
0
Era vida neishec ena Tèrra ara hè 3,8 miliards d’annades. Es prumèrs organismes viui sigueren plan simples e demorauen enes oceans. Sonque dempús sigueren colonizadi es continents. Mès tard encara era vida tanben conquistèc es cèus. En aquera epòca es diferentes espècies comencèren a colonizar toti es ecosistèmes e vieren mès diuèrsi. Un des grops […]

UN GENRE PLAN ANCIAN

Christian Andreu
0
Quand foguèt descobèrt e classificat pel primièr còp l’especimen fossil clade (que balhariá puèi lo nom a tot lo genre), los cercaires creguèron, pr’amor de las siás caracteristicas biologicas, qu’èra un dinosaure que demorava sonque dins los climas tropicals. Pasmens, los iguanodontids foguèron puèi descobèrts sus tota la planeta. Un trach unic èra l’arpa que […]