Home PALEONTOLOGIA

PALEONTOLOGIA

UN MON PERDUT (III)

Christian Andreu
0
Abans dera edat des dinosaures i auie ua grana diuersitat d’amfibís. Cada espècia auie desvolopat es sòns caractèrs especifics e singulars. Ua des mès celèbres aué (que non en sègle XXau pr’amor qu’ac ère dilhèu Diplocaulus) siguec Gercothorax que, maugrat víuer en tèrra auie conservat es sues branquies. Gercothorax viuec durant eth triassic, açò vò […]

ERA ISLA D’SKY

Christian Andreu
0

MOSASAURES D’AIGUA DOLÇA

Christian Andreu
0
Quand en 2022 los cercaires trobèron una dent amb 66 milions d’ans d’edat cap scientific auriá afirmat que tanben i avián mosasaures als flumes e rius dels continents. Mas aquela dent aperteniá a una mosasaure gigant. La tròba passèt a Hell Creek, a Dakòta del nòrd, en una zòna fluviala qu’alara èra connectada amb la […]

UN MON JA PERDUT (II)

Christian Andreu
0
Es anfibians existissen des de hè mès de 350 milions d’annades. Son vertebrats com es reptils, mamifèrs, peishi e audèths pr’amor que toti an colomna vertebrau. Mès era sua pèth ei umida e non an escates, pèu o plumes. Sigueren es prumèrs tetrapòdes (animaus damb quate pautes) e es sòns ancessors sigueren es peishi que […]

UN MON JA PERDUT (I)

Christian Andreu
0
Era vida neishec ena Tèrra ara hè 3,8 miliards d’annades. Es prumèrs organismes viui sigueren plan simples e demorauen enes oceans. Sonque dempús sigueren colonizadi es continents. Mès tard encara era vida tanben conquistèc es cèus. En aquera epòca es diferentes espècies comencèren a colonizar toti es ecosistèmes e vieren mès diuèrsi. Un des grops […]

ERA ISLA D’SKY

Christian Andreu
0

UN GENRE PLAN ANCIAN

Christian Andreu
0
Quand foguèt descobèrt e classificat pel primièr còp l’especimen fossil clade (que balhariá puèi lo nom a tot lo genre), los cercaires creguèron, pr’amor de las siás caracteristicas biologicas, qu’èra un dinosaure que demorava sonque dins los climas tropicals. Pasmens, los iguanodontids foguèron puèi descobèrts sus tota la planeta. Un trach unic èra l’arpa que […]

DINOSAURES ESTONANTS

Christian Andreu
0
Foguèron de besonh milions d’annadas mas, fin finala, al costat dels premièrs dinosaures bipèdes que i aguèt sus la planeta apareguèt un nòu linhatge d’animals que marchavan, totun, a quatre pautas; lo sauropòdes. Al començament venguèron pichons, mas lo temps ajudèt a venir tras que gigantasses. Un sauropòde foguèt un reptil gigant amb lo cors […]

CARNIVÒRS SINGULARS

Christian Andreu
0
Los espinosaurides son, paleontologicament parlant, qualcunes dels fossils mai aisits d’identificar. A la diferéncia d’autres terapòds avián un mòrre plan long (gaireben crocodilian), una esquina plan particulara e d’arpas estonantas que podián provocar la paur a quinsevolh predator. Lo primièr membre d’aquesta familha foguèt Spinosaurus, trapat en Egipte en l’an 1912. Las vertèbras dorsalas s’espandissián […]

AN DESCOBÈRTA UNA NÒVA ESPÈCIA D’ESPINOSAURE

Christian Andreu
0
Una nòva espècia d’espinosaure, Spinosaurus mirabilis, descobèrta en Africa, en Nigèr, sortís d’èsser presentada. Los paleontològs son estonats pr’amor qu’es la primièra espècia d’espinosaure descobèrta al Mond dempuèi fa mai de 100 ans. L’espinosaure foguèt un dinosaure carnivòr manjaire de peissum que viviá pendent lo Cretacèu, fa aperaquí 95 milions d’ans. Los fossils d’Spinosaurus mirabilis […]

PREDATORS PICHONS

Christian Andreu
0
Restacats  amb d’autras familhas de dinosaures predators carnivòrs, los dromeosaurides son, benlèu, qualcunas de las familhas de dinosaures pus desconegudas encara uèi lo jorn. Los dromeosaurides, pasmens, èran plan rapids, nhacavan lèu e avián d’arpas estonantas. Qualcunes paleontològs arribèron a dire que foguèron pus dangieroses encara que los terapòdes. Una de las espècias d’aqueste grop […]