Home PALEONTOLOGIA

PALEONTOLOGIA

DINOSAURES ESTONANTS

Christian Andreu
0
Foguèron de besonh milions d’annadas mas, fin finala, al costat dels premièrs dinosaures bipèdes que i aguèt sus la planeta apareguèt un nòu linhatge d’animals que marchavan, totun, a quatre pautas; lo sauropòdes. Al començament venguèron pichons, mas lo temps ajudèt a venir tras que gigantasses. Un sauropòde foguèt un reptil gigant amb lo cors […]

CARNIVÒRS SINGULARS

Christian Andreu
0
Los espinosaurides son, paleontologicament parlant, qualcunes dels fossils mai aisits d’identificar. A la diferéncia d’autres terapòds avián un mòrre plan long (gaireben crocodilian), una esquina plan particulara e d’arpas estonantas que podián provocar la paur a quinsevolh predator. Lo primièr membre d’aquesta familha foguèt Spinosaurus, trapat en Egipte en l’an 1912. Las vertèbras dorsalas s’espandissián […]

AN DESCOBÈRTA UNA NÒVA ESPÈCIA D’ESPINOSAURE

Christian Andreu
0
Una nòva espècia d’espinosaure, Spinosaurus mirabilis, descobèrta en Africa, en Nigèr, sortís d’èsser presentada. Los paleontològs son estonats pr’amor qu’es la primièra espècia d’espinosaure descobèrta al Mond dempuèi fa mai de 100 ans. L’espinosaure foguèt un dinosaure carnivòr manjaire de peissum que viviá pendent lo Cretacèu, fa aperaquí 95 milions d’ans. Los fossils d’Spinosaurus mirabilis […]

PREDATORS PICHONS

Christian Andreu
0
Restacats  amb d’autras familhas de dinosaures predators carnivòrs, los dromeosaurides son, benlèu, qualcunas de las familhas de dinosaures pus desconegudas encara uèi lo jorn. Los dromeosaurides, pasmens, èran plan rapids, nhacavan lèu e avián d’arpas estonantas. Qualcunes paleontològs arribèron a dire que foguèron pus dangieroses encara que los terapòdes. Una de las espècias d’aqueste grop […]

FAMILHA DE GIGANTS

Christian Andreu
0
Malgrat qu’es un dels dinosaures pus celèbres, Diplodocus apertenguèt a una granda familha de sauropòdes que s’espandiguèt per tota la planeta; los diplodocides. Divèrsas espècias demorèron, coma Diplodocus, en America del nòrd, mas pendent lo Jurassic superior evolucionèron plan e s’espandiguèron per d’autres continents. E aquò malgrat la pensada dels cercaires, que sospechavan qu’un dinosaure […]

PREDATORS GIGANTASSES

Christian Andreu
0
Lo cinèma es lo responsable d’aver creat qualcunas de las imatges pus seguras del mond preïstoric. Se demanam un predator del Cretacèu, la majoritat diram que T-rex. Mas èra plan mai comun un predator amb mesuras mai reduchas (restacat amb T-rex), pr’amor que los allosaurides foguèron predators gigantasses plan grands en aquela epòca e tanben […]

UN BÒSC DAMB 300 MILIONS D’ANNADES

Christian Andreu
0
Scientifics chineses an descorbit una bòsc tropicau qu’a mès de 300 milions d’annades d’edat e que demorèc plan conservat pr’amor d’ua capa de cendre volcanic. Eth descorbiment aufrís ua escadença unica entà poder estudiar es ancians ecosistèmes deth Permian. Er estudi des cercaires siguec publicat ena revista internacionau Proceedings of the National Academy of Sciences e […]

UN MON GELAT

Christian Andreu
0

UN CERVÈTH PLAN COMPLÈX

Christian Andreu
0
Díder qu’era principau diferéncia entre era nòsta espècia e es autes espècies animaus dera planeta ei eth nòste cervèth ei, dilhèu, ua obvietat. Totun, soent non brembam qu’eth nòste cervèth ei un des mès complèxes que i a en reiaume animau e non solament pes sues mesures (en tempsi preïstorics auem arribat a auer enquia […]

UN MON GELAT

Christian Andreu
0

PERQUÉ LO TRICERATÒPS AVIÁ UN MORRE TAN LONG ?

Christian Andreu
0
Dempuèi de decennis, las representacions del triceratòps se son basadas sonque sus d’ossaments. Ara, una còla de paleontològs japoneses a cartografiat l’anatomia dels teissuts tendres d’aqueles dinosaures e a revelat cèrtas estructuras nòvas que poirián explicar cossí l’animal regulava sa temperatura e tanben cossí respirava. Los dinosaures del genre Ceratopsia, qu’inclutz los triceratòpses, èran entre […]