Home SCIÉNCIA

SCIÉNCIA

COSSÍ FOGUÈT LA FÀCIA DEL NEANDERTALIAN DE LA CHAPELA DEUS SENTS

Christian Andreu
0
Una còla de cercaires bastiguèt çò que poiriá èsser la fàcia del neandertalian de la lemosina Chapela deus Sents, una esquelata plan celèbra e que tanben es conegut coma Lo Vielh de la Chapela. Los paleontropològs poguèron doncas bastir un modèl en 3D del cap e la fàcia d’aquel neandertalian que visquèt en de tèrras […]

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu
0
Uèi, non charrrarèm dei matematicas actualas, mai anam remontar dins lo temps fins à l’epòca dau famós Pitagòras e à la sieuna escòla que fasié tota una reflexion formala e mistica à l’entorn dei nombres. Es dich que lo Pitagòras naissèt dins l’isla de Samos, dins la Mar Egea, devèrs 580 av. J.-C., que creèt […]

DESNOMBRAMENTS

Christian Andreu
0

LA TECTONICA DE LAS PLACAS TANBEN PROVÒCA D’EDATS DE GLAÇ

Christian Andreu
0
Los cercaires an descobèrt ara que la tectonica de las placas tanben pòt entraïnar de periòdes de glaç. Lo cambiament quimic de las ròcas de silicat es un element clau pendent lo cicle del carbòni. Del mai i a de carbòni dins las ròcas, del mai bas es lo nivèl de CO2 de l’atmosfèra, e […]

L’EIRETATGE DENISOVAN

Christian Andreu
0
Segon un novèl estudi, l’eiretatge genetic denisovan auriá daissat una traça dins nòstra santat. L’estudi confirma qu’una varianta genetica qu’afècta la regulacion del zinc e que seriá una adaptacion al freg dels denisovans encara es entre nosautres. Fins ara, aquel contribucion genetica denisovana a nòstra espècia seriá la pus importanta jamai trobada. Pasmens, aquela adaptacion […]

DEJÀ DAB UN GRAS E MIEI MAI

Christian Andreu
0
Ua de las organizacions qu’estúdia lo climat terrèstre, Berkeley Earth, que confirmè ua dada climatica que demòstra que las darrèras 20 annadas l’umanitat non a hèit absolutament pas arren entà lutar contra lo cambiament climatic. Se mei de 25 annadas a, tots los governaments e organizacions afirmavan que calèva har causas entà arrestar que lo […]

LO DARRÈR PARADIS

Christian Andreu
0

LO REIAUME DEUS ORS

Christian Andreu
0

UN PAUC DE MATEMATICA

Christian Andreu
0
Es pas gaire corrent d’escrieure un article sus questa matiera dins Lo Convise. Uei ai decidit de va faire. Pas ren de complicat. Es a prepaus dei nombres promiers, valent a dire dei nombres entiers qu’an sonque 2 divisors, 1 e eu meme. Coma :Nombre 2-3-5-7-11-13-17-19-23-29-31… N‘en exista una infinitat, çò qu’es estat demostrat l-i […]

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu
0

DESNOMBRAMENTS

Christian Andreu
0

E ÒC, LAS PLANTAS, SE COMUNICAN

Christian Andreu
0
Los cercaires trobèron quiòc, que las plantas an un sistèma de comunicacion quantica en tot utilizar de biofotons. Aquò arribèt après analizar los flacs senhals emeses per de lentilhas quora naisson e poguèron espepissar que lo senhals son pas fruch de la casualitat. L’estudi foguèt realizat per de cercaires del laboratòri de Fisica Nucleara de […]

LOS MAINATGES IPERACTIUS PATISSON UNA MUTACION GENETICA

Christian Andreu
0
Aquò es çò trapat per una còla de cercaires: la majoritat dels mainatges qu’òm considèra que patisson la malatiá coneguda coma iperactivisme (4% de la populacion mondiala) poiriá aver aquela malautiá pr’amor d’una mutacion genetica. D’efièch, los scientifics de l’Universitat d’Harvard que faguèron aquel estudi trapèron aquela mutacion en la majoritat dels mainatges estudiats. Per […]

ETH PRUMÈR SCIENTIFIC DERA ISTÒRIA

Christian Andreu
0
Se pensam qui poirie èster eth prumèr scientific dera istòria dera umanitat, dilhèu pensaram que siguec Aristòtel, Pitagòras o encara Galileo Galilei. E era responsa encara ei luenhana. Aué, eth terme scientific non ei guaire ancian ena nòsta societat. E, soent desbrembam qui siguec eth prumèr scientific reau dera nòsta istòria recenta coma espècia. Eth […]