Home SCIÉNCIA

SCIÉNCIA

DE SÒMIS PÒDON PREDIRE L’AVENIDOR

Christian Andreu
0
Una còla de cercaires de l’Universitat de Michigan, als Estats Units, dirigits per l’anestesiològ Kamran Diba, a trobat que quand somiam qualques neurònas fan quicòm mai que tornar balhar d’imatges sus lo passat mai recent: d’efièch anticipan çò que pòt venir mai tard. Aquò fa pensar als scientifics que qualques sòmis, de fach, predison l’avenidor. […]

DE BIOLÒGS DESCOBRISSON DE VIRUS GIGANTS A GROENLÀNDIA

Christian Andreu
0
Fa pas gaire una còla de biològs descobriguèt de virus gigants jos lo glaç de Groenlàndia. Malgrat que los primièrs virus gigants ja foguèron descobèrts pel primièr còp en 1981, aquò se debanèt a l’ocean e pas al glaç artic. Èran de virus qu’infectavan d’algas verdas a l’ocean. Mai tard tanben foguèron trobats de virus […]

LO GENÒMA LO MEI LONG

Christian Andreu
0
Que demorè drin, mes la sciéncia que podó dejà confirmar quau ei l’espècia viva dab lo genòma lo mei long de tota la planeta. Aquò qu’ei estat ua descobèrta estonanta, pr’amor que los cercaires suspectavan pas qu’aqueth sia ua planta petita que demora a l’isla de Navèra Caledònia, au Pacific. Mes qu’ei l’espècia qu’a lo […]

EI CONFIRMADA ERA EXISTÉNCIA DETH CRISTAL DE WIGNER

Christian Andreu
0
Un cristal de Wigner ei ua estructura hèta sonque d’electrons e ja siguec anonciada en 1934, maugrat que jamès siguec vista abans. Damb cèrtas condicions, es electròns pòden organizar-se de manèra ordenada. E ara, peth prumèr còp, ua còla de cercaires dera Universitat de Princeton podec auer pròvas dirèctas dera sua existéncia. Segontes mès d’un […]

UNA PROPRIETAT CARACTERISTICA DEI NOMBRES PROMIERS BESSONS

Christian Andreu
0
  Un article de Joan-Glaudi Babois * *Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm. Mesa en pagina : Stéphane Foresti, ensenhaire de matematicas au Liceu Bonaparte e à l’UFR Sciéncias economicas de l’Universitat de Tolon e de Var – Stephane-Jean-M.Foresti@ac-nice.fr ò stephane.foresti@univ-tln.fr Correccion dau provençau : Reinat Toscano.

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu
0

COSSÍ FOGUÈT LA FÀCIA DEL NEANDERTALIAN DE LA CHAPELA DEUS SENTS

Christian Andreu
0
Una còla de cercaires bastiguèt çò que poiriá èsser la fàcia del neandertalian de la lemosina Chapela deus Sents, una esquelata plan celèbra e que tanben es conegut coma Lo Vielh de la Chapela. Los paleontropològs poguèron doncas bastir un modèl en 3D del cap e la fàcia d’aquel neandertalian que visquèt en de tèrras […]

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu
0
Uèi, non charrrarèm dei matematicas actualas, mai anam remontar dins lo temps fins à l’epòca dau famós Pitagòras e à la sieuna escòla que fasié tota una reflexion formala e mistica à l’entorn dei nombres. Es dich que lo Pitagòras naissèt dins l’isla de Samos, dins la Mar Egea, devèrs 580 av. J.-C., que creèt […]

LA TECTONICA DE LAS PLACAS TANBEN PROVÒCA D’EDATS DE GLAÇ

Christian Andreu
0
Los cercaires an descobèrt ara que la tectonica de las placas tanben pòt entraïnar de periòdes de glaç. Lo cambiament quimic de las ròcas de silicat es un element clau pendent lo cicle del carbòni. Del mai i a de carbòni dins las ròcas, del mai bas es lo nivèl de CO2 de l’atmosfèra, e […]

L’EIRETATGE DENISOVAN

Christian Andreu
0
Segon un novèl estudi, l’eiretatge genetic denisovan auriá daissat una traça dins nòstra santat. L’estudi confirma qu’una varianta genetica qu’afècta la regulacion del zinc e que seriá una adaptacion al freg dels denisovans encara es entre nosautres. Fins ara, aquel contribucion genetica denisovana a nòstra espècia seriá la pus importanta jamai trobada. Pasmens, aquela adaptacion […]