Home ISTÒRIA UN EMPÈRI ESTONANT
UN EMPÈRI ESTONANT
0

UN EMPÈRI ESTONANT

0

Nabucodonosor II eth Gran (604 – 562 aC), siguec un rei de Babilònia e dilhèu eth rei mès celèbre dera dinastia caldèa de Babilònia. Siguec plan celèbre pr’amor des sues conquistes e tanben pr’amor dera sua activitat en aquera ciutat. Ua des sues òbres mès celèbres sigueren es jardins penjants dera ciutat que, segontes era legenda, sigueren bastidi entara sua hemna, nostalgica des montanhes on neishec.

Era imatge que comence a aparéisher aué ei diferenta dera qu’auem auut enquiara. Ei atau pr’amor dera tradicion josieua e era Bíblia, que considerèc Nacubodonosor II com un rei qu’auec bric de pietat entàs josieus, que cremèc Jerusalèm, destrusic eth sòn temple e envièc es josieus ar exili, ua imatge fòrça diferenta dera qu’an aué es iraquians, que considèren que siguec un lider istoric fòrça valent.

Era defensa dera mia corona

Eth nom de Nacubodonosor II vò díder en acadi “Oh Nebo, defensa era mia corona”. En cèrta inscripcion se nomentèc a se madeish com eth preferit de Nebo. Durant eth sòn rèine conquistèc Palestina e Síria. Tanben ordonèc era expulsion des josieus e tanben imposèc era sua lei en Judèa.

Era sua tòca mès grana siguec poder conquistar Egipte e capitèc dempús de derrotar era armada egipciana ena batalha de Karkemix (605 aC). Totun, des de 582 aC non i auec mès guèrra entre ambedós païsi e demorèc era patz. Dempús de crear un clima intèrn bon, podec tornar a bastir es ciutats de Babilònia sense problèmes.

Nabucodonosor siguec eth hilh de Nabopolasar, que liurèc Babilònia d’Assíria dempús de cremar Nínive, era sua capitau. Quan maridèc era hilha de Ciàxares, es mèdes e babilònis podèren gaudir d’ua patz durant annades.

Quan Necó II, faraon d’Egipte, derrotèc es assirians en Megido, podec conquistar es províncies fenicies assirianes e tanben Palestina, e çò que demoraue siguec repartit entre Babilònia e Mèdia. Nabopolasar envièc ath sòn hilh Nabucodonosor ar oèst entà conquistar mès tèrres. En Karkemish, en 605 aC, derrotèc era armada egipciana e conquistèc Síria e Fenicia. Nabopolasar moric en 605 aC e Nabucodonosor siguec nomenat nau rei de Babilònia.

Nabucodonosor volec bastir una Babilònia fòrça beròia.

Dempús aguest rei derrotèc es cimèris e es escites e contunhèc encara mès cap ar oèst on trapèc es mèdes. Pr’açò maridèc Amuhia, princessa de Mèdia. Comencec diuèrses campanhes contra Síria e Judèa, que se revoltèc en 601. Totun, en 587 aC conquistèc Jerusalèm e menèc eth sòn rei Jeconies a Babilònia. I auec encara un dusau sètge de Jerusalèm en 586. Fin finau, eth sòn temple siguec destrusit e es sòns abitants deportats a Babilònia. Dempús encara assetgèc era ciutat de Tir en 585, mès non podèc conquistar-la enquia er an 572. Dempús de tot açò causic crear ua Babilònia mès beròia.

Nabucodonosor II siguec un òme religiós, fòrça diferent des reis assirians. Jerusalèm siguec perdonada diuèrsi còps e solament siguec destrusida quan calie hè’c. Maugrat açò, es sòns princes sigueren tanben perdonadi e Sedequies solament siguec executat pr’amor deth sòn comportament orgolhós.

Mès deishèc que Jeremies acompanhèsse es josieus a Babilònia e nomentèc Godolies coma nau gobernador de Jerusalèm. Tanben dec cèrta libertat as exiliadi josieus que podèren atau trabalhar ena cort reiau. A man de morir, Nabucodonosor II didec qu’er Empèri caldèu ère a man d’acabar. Moric dempús 43 annades de rèine.

Nabucodonosor volec bastir una Babilònia fòrça beròia. Bastic diuèrsi temples ja vielhs e d’auti naus, finic eth sòn palais reiau damb husta de cèdre, bronze, aur e plata. Bastic tunèus e pònts de pèira e un nau triple mur entà defensar era ciutat de Babilònia. Obric un nau pòrt en Golf Persian e un mur en nòrd entà assajar d’arrestar eth país d’envasions septentrionaus. Aué non i a cap ciutat o pòble der airau que non a inscripcions damb eth sòn nom.

Ena Bíblia Daniel descriuec damb prigondor Nabucodonosor II. Demorarà malaut pr’amor que Diu ac vò (eth diu josieu) pendent 7 ans. Arqueologicament siguec trapat qu’aguest rei non ei nomentat enes croniques babilònies entre es annades 582 e 575. Totun, eth Libre de Daniel siguec escrit fòrça temps dempús dera vida d’aguest rei babilòni. Aué es expèrts creden qu’era sua imatge ei ua mescla des diferentes visions qu’auien es sóns póbles conquistats.

Sigue com sigue, Nabucodonosor II de Babilònia siguec un des majors reis que i auec en tempsi ancians. Siguec eth conquistador de Judèa e d’auti païsi poderosi ena epòca e solament pr’açò, es sues conquistes e es edificis que bastic en Babilònia, ja siguec considerat ena Antiquitat com un des majors reis dera istòria. Aué, mès de 25 sègles dempús non pòt (o non deurie) èster desbrembat. Pr’amor que siguec un gran rei de Babilònia, un des majors empèris dera epòca.

Era Redaccion

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.