Home DIVÈRSES

DIVÈRSES

AUSÈTHS DE GASCONHA (I): LA MERLA

Christian Andreu
-1
Un deus cants d’ausèth mes comuns que podem escotar en Bearn e tanben en tota Gasconha, qu’ei lo de la merla negra (Turdus merula). En efèit, que la podem trobar plan als replanats e lanas mes tanben près de las prumèras sèrras pirenencas. Lo cant de la merla donc qu’apartien aus sons mes comuns d’aqueth país. […]

L’ARRIBADA DEL CHACAL A OCCITÀNIA

Christian Andreu
0
Ja fa annadas que lo paisatge de la fauna europèa es en cambiament prigond. Es un cambiament istoric, un fenomèn ecologic que fa comprene la nauta capacitat de la natura per se regenerar. Aital, e en païses ont avián patit l’escandilhament, ara arriban d’orses, de lops o de linxs que jamai abans (almens dempuèi fasiá […]

CRONIQUES DERA VIDA VEGETAU (VII) ER INTERNET DETH BÒSC

Christian Andreu
0
Dejós deth solèr, en bòsc, i a ua activitat intensa qu’enquia non hè guaire ère totaument desconeishuda pera sciéncia. Tota era vida auiem vist es arbes e plantes coma competidors solitàris. Totes es plantes lutaven amassa pera lutz e era neuridura. Totun, era realitat ei fòrça mès complèxa, pr’amor qu’es arbes non son individús isolats, […]

ETH PRÈMI ROBÈRT LAFONT 2026

Christian Andreu
0
Era Federacion Calandreta recep eth Prèmi Robèrt Lafont 2026 peth sòn ròtle coesionador der occitan. Eth hilat d’escòles associatives d’immersion lingüistica Calandreta a estat guerdonat damb eth 9au Prèmi Robèrt Lafont, era nauta distincion qu’autrege era Generalitat de Catalonha entà reconéisher era defensa e promocion dera lengua occitana. Eth guerdon se liurèc en un acte […]

CRONIQUES DERA VIDA VEGETAU (VI) : ETH TACTE E ETH MOVEMENT

Christian Andreu
0
Soent auem era impression qu’eth movement ei ua caracteristica animau e qu’eth mon des vegetaus ei un mon estatic. Açò non ei atau pr’amor qu’es plantes se mòuen de manèra permanenta. Eth sòn ritme, totun, depen deth Solei e açò provòque que sigue fòrça lent. E pr’açò pensam que non i a movement. Mès eth […]

CRONIQUES DERA VIDA VEGETAU (V) : PLANTES QUE GUARDEN

Christian Andreu
0
Normaument, quan pensam en plantes non pensam ena possibla sensibilitat entara lutz o es ritmes circadians. Pensam qu’era vision ei ua abilitat que solament an es animaus pr’amor qu’es plantes non an uèlhs ne sistèma nerciós centrau. Totun, ua planta ei, en esséncia, un sensor de lutz gigant. Nosautres utilizam es uèlhs entà formar imatges, […]

ETH PREDATOR MÈS INTELLIGENT

Christian Andreu
0
Se pensam en grani predators, pensam tostemp en animaus. Imaginam un guepard ena savana, un grop d’orcas en ocean o encara en granes làmies blanques. An dents poderoses, arpes granes e ua capacitat fòrça nauta d’amagar-se e atacar per suspresa es sues predes damb precision. Totun, eth carnivòr mès intelligent dera planeta aperten ath mon […]

EI DESCORBIT SE COM S’ESCANDILHÈC HOMO FLORESIENSIS

Christian Andreu
0
Encara aué Homo floresiensis ei ua des espècies ominides mès misterioses pr’amor des sues mesures (apuprètz un mètre de nautada e 25 kg de pés). Demorèc ena cauna de Liang Bua, ena isla de Flores, en Indonesia, e s’escandilhèc ara hè 50.000 annades, maugrat que no se sap se perqué. Ara, un estudi publicat ena […]

FAMILHA PRÒCHA E DIRÈCTA

Christian Andreu
0
Las darrèras setmanas qu’avem parlat plan deus primats, la familha de monards mei pròcha de la nosta espècia. Uei, fin finau, parlaram deu chimpanzé e lo bonobo, las duas espècias mei ligadas a l’èster uman, maugrat que per fòrça expèrts son solament duas sosespècias de la medisha espècia. Los chimpanzés e los bonobos que son […]