Home DIVÈRSES

DIVÈRSES

E ARA, TANBEN LOS CHIMPANZÉS

Christian Andreu
0
Fas pas gaire mai de quatre setmanas la premsa mondiala anunciava l’usatge de plantas medicinalas per un orangotan de Bornèo per se garir. Ara una còla de cercaires de l’Universitat d’Oxford confirmèt que los chimpanzés, en estat salvatge, coneisson cèrtas espècias de plantas (que manjan pas sovent) per luchar contra d’infeccions e de malautiás aprés […]

LA NATURA, A JUTJAMENT

Christian Andreu
0
Mei d’un grop ecologista europèu comènça a non pas mei poder suportar la situacion actuau de la natura e dejà comènçan aver jutjaments contra los governaments entà la soa passivitat de protegir la natura. Alavetz, e independentament de la color deu governament, qui decidirà que serà lo jutge e pas lo governament. E se los […]

FAUNA OCEANIANA (13): LO TAIPAN DEL DESÈRT

Christian Andreu
0
Malgrat que i pòt aver d’autras espècias de sèrp que pòdon èsser consideradas plan mai dangierosas pr’amor de lor poison, lo taipan del desèrt australian  (Oxyuranus micrelepidotus), tanben conegut amb lo nòm de taipan de l’interior – per rapòrt al taipan de la còsta o taipan comun – o taipan occidental, es la sèrp, d’efièch, […]

L’ORIGINA DE L’ASE ES AFRICANA

Christian Andreu
0
L’ase domèstic (Equus asinus) foguèt plan important per l’umanitat pendent de milièrs d’annadas. Foguèt la fònt principala de trabalh e transpòrt per plusors culturas. Totun, foguèt pas brica estudiada la sieuna origina genetica fins a uèi lo jorn. Ara, un nòu estudi demostrèt que la sieuna origina es d’Africa de l’Èst e que foguèt domesticat […]

MANJAR DE FRUTA REDUÍS LO RISC DE DEPRESSION

Christian Andreu
0
Un màger consum de frucha pòt reduire e plan lo risc de depression segon conclutz lo darrièr estudi realiat per l’Universitat de Nòva Galas del Sud australiana. E pr’açò los cercaires aconselhan de ne manjar e fòrça se volèm pas patir depression. Un ròtle plan bon per la santat qu’inclutz pas la verdura. La depression […]

FAUNA OCEANIANA (12): L’AGLA AUSTRALIANA

Christian Andreu
0
L’agla australiana es la màger agla que i a uèi al continent australian. Malgrat qu’es una unica espècia (Aquilla audax), se pòt desseparar en doas sosespècias; l’agla australiana comuna e l’agla australiana de Tasmania. Es plan protegida malgrat que se considèra qu’es pas menaçada. Uèi i poiriá aver aperaquí 100.000 especimèns en aquel continent. La […]

FAUNA OCEANIANA (11): LO CROCODIL MARIN

Christian Andreu
0
L’espècia del crocodil marin (Crocodylus porosus) es la màger espècia de reptil de tota la planeta. Qualcunes especimèns mascles – pr’amor d’un grand dimorfisme sexual – pòdon arribar plan als 7 mètres o mai de longor. Totun, l’espècia es a mand de venir mendre pr’amor de la caça illegala dels darrièrs 120 ans. Pr’açò la […]

FAUNA OCEANIANA (10): L’AUCÈL DEL PARADÍS

Christian Andreu
0
Los coneguts ausèls del paradís oceanians –pr’amor que pòdon èsser trobats a l’illa de Nòva Guinèa mas tanben en d’illas pròchas e tanben en Austràlia – apartenon a un grop d’ausèls de 45 espècias desparièras inclusas en fins a 17 genres diferents. E çò de mai normal es qu’an pas la meteissa morfologia nimai conducha. […]

LO PRÈMI OSTANA

Christian Andreu
0
Al mond existissián aperaquí dètz mila lengas, mas qualques unas son en situacion de menaça: son las nomenadas “lengas minorizadas”. Son nombrosas las iniciativas per far conéisser aquela autra realitat lingüistica, mas volèm parlar del PRÈMI OSTANA, una iniciativa reüssida e justament reconeguda organizada per l’ASSOCIACION CHAMBRA D’ÒC dempuèi l’an 2008, que prèmia la trajectòria […]