Home DIVÈRSES

DIVÈRSES

ETH PREDATOR MÈS INTELLIGENT

Christian Andreu
0
Se pensam en grani predators, pensam tostemp en animaus. Imaginam un guepard ena savana, un grop d’orcas en ocean o encara en granes làmies blanques. An dents poderoses, arpes granes e ua capacitat fòrça nauta d’amagar-se e atacar per suspresa es sues predes damb precision. Totun, eth carnivòr mès intelligent dera planeta aperten ath mon […]

EI DESCORBIT SE COM S’ESCANDILHÈC HOMO FLORESIENSIS

Christian Andreu
0
Encara aué Homo floresiensis ei ua des espècies ominides mès misterioses pr’amor des sues mesures (apuprètz un mètre de nautada e 25 kg de pés). Demorèc ena cauna de Liang Bua, ena isla de Flores, en Indonesia, e s’escandilhèc ara hè 50.000 annades, maugrat que no se sap se perqué. Ara, un estudi publicat ena […]

FAMILHA PRÒCHA E DIRÈCTA

Christian Andreu
0
Las darrèras setmanas qu’avem parlat plan deus primats, la familha de monards mei pròcha de la nosta espècia. Uei, fin finau, parlaram deu chimpanzé e lo bonobo, las duas espècias mei ligadas a l’èster uman, maugrat que per fòrça expèrts son solament duas sosespècias de la medisha espècia. Los chimpanzés e los bonobos que son […]

FAMILHA DEUS UMANS

Christian Andreu
0

CRONIQUES DERA VIDA VEGETAU (IV) ES HUÈLHES

Christian Andreu
0
Un biais de descríuer ua huèlha ei díder qu’ei ua fabrica quimica de nauta precision e tanben autosufisenta. La sua mission ei simpla mès tanben un shinhau complèxa pr’amor que li cau capturar fotons de lutz e crear matèria. E tostemp i a una problèma fòrça delicat; auer un equilibri entre eth benefici (guanhar energia) […]

FAMILHA DEUS UMANS

Christian Andreu
0
L’orangotan, lo gorilla, lo chimpanzé e lo bonobo que son las quate màgers espècias dens lo grop deus monards grans o primats. Que son tanben la familha mei dirècta de l’espècia umana. L’orangotan que demora en çò de mai pregond deu bòsc de Borneo e Sumatra, en Asia deu sud-èst. Maugrat las lors mesuras, que […]

ES MISERABLES DE VICTOR HUGO, TANBEN EN ARANÉS

Christian Andreu
0
Era publicacion en 1862 de Les Misérables de Victor Hugo siguec tota ua capitada literària. Lèu viec tanben un tractat politic e sociau mès en ficcion. Ua capitada literària qu’er Institut d’Estudis Aranesi (IEA) tanben volec inclúder en sòn catalòg de revirades dera literatura internacionau. E aué pòt èster trapar en papèr mès tanben online […]

AARON DE BALMAR. SABA JOENA ENTARA NÒSTA POESIA

Christian Andreu
0
Qui ditz qu’era poesia non agrade as naues generacions? Aué vos aufrim ua entrevista damb Aaron de Balmar (Sant Cugat del Vallès, 22 de deseme de 2001), un joen poèta que collabòre coma critic literari en Diari Més de Tarragona, que dirigís e presente eth programa El Cafè Literari de RTV El Vendrell, e que […]

ANNA KARENINA DE TOLSTOI, EN VERSION ARANESA

Christian Andreu
0
Auer una magnifica colleccion de grani classics dera literatura universau qu’ei era tòca der Institut d’Estudis Aranesi dempuèi era annada 2019. E pr’amor d’açò arribèt era revirada d’»Anna Karenina » (1877) de Lev Nicolàievic Tolstoi, de la man d’Antòni Nogués, que podec atau obrir era celèbra Colleccion Antòni Nogués. Eth libre viec un acte volontàri de […]

CRONIQUES DERA VIDA VEGETAU (III)

Christian Andreu
0
Hèr pujar aigua mès enlà des dètz metres de nautada a un problema físic; des d’aguesta nautada eth pés dera colomna d’aigua ei tan naut que trincarie eth tub e se crearie er ued.  Alara com hèn arbes com es sequoies o es eucaliptus entà poder amiar aigua a mès de 100 mètres de nautada […]