CARNIVÒRS SINGULARS

Christian Andreu
0
Los espinosaurides son, paleontologicament parlant, qualcunes dels fossils mai aisits d’identificar. A la diferéncia d’autres terapòds avián un mòrre plan long (gaireben crocodilian), una esquina plan particulara e d’arpas estonantas que podián provocar la paur a quinsevolh predator. Lo primièr membre d’aquesta familha foguèt Spinosaurus, trapat en Egipte en l’an 1912. Las vertèbras dorsalas s’espandissián […]

D’ANCIANS PARLAMENTS, D’ANCIANAS PROVÍNCIAS

Christian Andreu
0
França 2016. De departaments e de nòvas províncias. Amb un modèl implantat dels departaments dempuèi l’epòca de la Revolucion. Mas e abans? Pendent l’Ancian Regim lo Reialme de França èra devessit en províncias istoricas. E contra l’image qu’abitualament totes avèm de la monarquia absolutista, aquelas províncias dispausavan de parlaments pròpris que gerissián qualques competéncias, sustot […]

DE MENS EN MENS ESPÈCIAS D’ARBRES

Christian Andreu
0
Los bòsques càmbian rapidament e los scientifics son inquiets. La forèst pòt créisser d’un biais mai velòç, mas tanben s’afeblís, se simplifica e ven vulnerabla. La transformacion de las forèstes del Mond se fa en silenci. Una analisi de mai de 31 000 espècias d’arbres a confirmat que las selvas s’uniformizan jol contraròtle d’arbres de […]

LO CHAPLE DE TULA (1944)

Christian Andreu
0
En 1944 se debanèt una de las mai grandas tragedias en tèrra occitana pendent la Segonda Guèrra Mondiala, lo chaple de la vila lemosina de Tula, que menèt a l’arrestacion e a l’assassinatge collectiu de fòrça estatjants de Tula. Los responsables fugueren los òmes de la Division Panzèr SS Das Reich, que respondiren atal al […]

L’ARRIBADA D’HOMO SAPIENS A CATALONHA

Christian Andreu
0
Al long de tot lo Paleolitic e encara l’Epipaleolitic, l’economia basica de nòstra espècia, qu’aviá arribat fasiá pas gaire al nòrd-èst peninsular, foguèt totjorn predatora. Èra basada en la caça e recolleccion de cèrtas espècias de plantas e fruta. La vida vidanta contunhèt d’èsser nomada e l’abitat dependiá mai del clima o encara la caça […]

UN CONTINENT DE MONARDS

Christian Andreu
0
Uei au continent african i demoran dinc a 40 espècias diferentas de grans monards. Los lors abitats que son lo bòsc tropicau pregond, los forèsts obèrtas, la savana o enqüèra terrens obèrts secs dab un drin de vegetacion e ròcas. D’aquestas, las mei comunas que son los baboïns, que’s desplaçan en grop au bòsc. Los […]

UN MON GELAT

Christian Andreu
0
Hè solament dus milions d’annades era geografia dera planeta ère fòrça diferenta dera actuau pr’amor deth gèu. Era Tèrra a coneishut tostemp cambis climatics radicaus. E i auèren epòques caudes mès tanben d’autes heiredes. E aguesti cambis climatics auèren conseqüéncies importantes entara fauna e flòra de tot eth mon. Hè dus milions d’annades ei quan […]

BRUSSÈLAS VÒL UN CÈNTRE EUROPÈU DE POMPIÈRS

Christian Andreu
0
Brussèlas, capitala de l’UE, vòl ara mai d’avions antiincendis e tanben un centre europèu de formacion de pompièrs en Chipre. La Comission Europèa apelèt los estats membres a melhorar la prevencion, la cooperacion e las responsas pr’amor del naut risc, cada còp màger, de fuòc dins la forèst. Pasmens, de crear tot aquò demandarà d’ans. […]