França 2016. De departaments e de nòvas províncias. Amb un modèl implantat dels departaments dempuèi l’epòca de la Revolucion. Mas e abans? Pendent l’Ancian Regim lo Reialme de França èra devessit en províncias istoricas. E contra l’image qu’abitualament totes avèm de la monarquia absolutista, aquelas províncias dispausavan de parlaments pròpris que gerissián qualques competéncias, sustot dins del domeni de l’administracion de justícia. Poiriam gaireben nomenar aquelas províncias coma autonòmas judiciàriament, e mai qu’aqueles parlaments possedissián tanben de competéncias de consulta en d’autres domenis.
Una granda diversitat parlamentària
Podèm citar lo Parlament de Rènnas (qu’auriá de “poder” sus la Bretanha), lo de Roan (sus la Normandia), de Besançon, de Dijon, de Grenòble, de Mètz, de Nancy… Una diversitat basada en la tradicion istorica, pr’amor que qualques d’aquelas províncias possedissián tanben de legislacions pròprias, sustot en lo domeni civil. E dins las tèrras occitanas? Podèm nomenar lo Parlament de Bordèu, consacrat a Aquitània, lo de Pau al Bearn o lo de Tolosa qu’auriá gaireben de poder sus l’actuala província administrativa d’Occitània, lo d’Ais per la Provença.
Existissián tanben los nomenats “Conselhs superiors” coma lo d’Arràs lo de Corsega o lo del Rosselhon (a la Catalonha del Nòrd èra “sobeiran”). Aquela darrièr conselh foguèt creat après la secession de las comarcas catalanas après lo Tractat dels Pirenèus de l’an 1659, quand aquelas comarcas foguèron desseparadas del Principat de Catalonha e de la Corona d’Aragon.
Malgrat los assages de las monarquias autoritàrias e absolutistas d’assajar la desparicion d’aqueles parlaments, o almens que demorèsson solament coma d’institucions simbolicas sens poder politic, e aténher una uniformizacion dins los reialmes, la populacion d’aqueles territòris defendissián l’existéncia d’aquelas estructuras politicas e judicialas. Poiriam nomenar aquela defensa amb lo concèpte de “patriotisme foral”?
Al Principat de Catalonha la Guèrra dels Trenta ans a mitat del sègle XVII, aguèt de caracteristicas pròprias, la “Guèrra dels Segaires”, per la defensa de las institucions catalanas e del sieu còrpus juridic, las Constitucions del Principat de Catalonha. E als territòris bascos, las guèrras carlistas de l’estat espanhòl del sègle XIX, possedissián tanben aquela caracteristica de defensa dels dreches istorics pròpris.
Mas tornam a las tèrras occitanas. Aquela diversitat institucionala e judiciala, quand acabèt a Occitània e a tota França? Amb la Revolucion Francesa a la fin del sègle XVIII. Un nòu regim èra establit e la Revolucion impausèt una estructura uniforma per tota França. Las províncias istoricas e las institucions provincialas èran consideradas un vestigi de l’Ancian Regim e devián èsser substituidas per una nòva estructura administrativa, similara a tota França, e que foguèron los departaments, amb las meteissas competèncias l’an 1790.
Un article de Francesc Sangar
