Tres còps Bordèu, la capitala aquitana, pendent la siuena istòria foguèt “de facto” la capitala de França pendent un brèu periòde de temps amb l’aculhida de las institucions de l’Estat; totjorn per conflictes amb Alemanha.
Del 9 de decembre de 1870 al 10 de març de 1871 pendent la Guèrra entre França e Prússia. L’emperaire Napoleon III èra presonièr de l’armda germanica après la desbranda a la batalha de Sedan (2 de setembre). A París dos jorns après s’avián produsidas l’abolicion del Segond Empèri Francés e la proclamacion de la Tresena Republica Francesa.
Mas la guèrra contunhava e los soldats prussians menaçavan amb la conquista e l’ocupacion de París. Lo govèrn francés decidiguèt lo cambiament vèrs Bordèu. Lo 28 de genièr de 1871 França acceptèt la desbranda, amb la pèrda de las províncias d’Alsàcia e Lorena, e lo govèrn tornèt a París lo 10 de març per crear las institucions de la nòva Tresena Republica.
Un autre còp
Del 3 de setembre al 8 de decembre 1914 pendent la Primièra Guèrra Mondiala. Amb las atacas de l’armada alemanda e la volontat declarada de conquistar París rapidament, lo govèrn francés decidiguèt l’enviament temporal de las institucions a la capitala aquitana, pendent tres meses. Quand las linhas de combat foguèron estabilizadas, semblava que l’armada alemanda podiá pas contunhar amb la conquista de nòus territòris al nòrd de França, e lo govèrn tornèt a París.
Del 14 al 17 de junh de 1940 pendent la Segonda Guèrra Mondiala. L’armada del Tresen Reich avançava rapidament e lo govèrn francés decidiguèt partir cap a Bordèu. Mai de mil foncionaris de la Republica s’establiguèron a la capitala aquitana e foguèron “expropriats” tres cents burèus per aculhir tota l’estructura de l’Estat.
Mas solament pendent quatre jorns. Lo marescal Henri Philippe Pétain negocièt amb las autoritats alemandas l’armistici. La Tresena Republica foguèt abolida, e França èra devessida amb un territòri ocupat e governat dirèctament pel Tresen Reich e un autre amb lo regim collaboracionista de Vichèi.
Pendent aqueles tres conflictes se repetisson las situacions. Las tropas alemandas (o prussianas) avián ocupat lo nòrd de França e menaçavan amb la conquista e l’ocupacion de París, la capitala francesa. Coma proteccion de la meteissa sobeiranetat, lo govèrn aviá decidit lo traslat de las institucions a una vila segura, e l’escuelhuda èra Bordèu.
E per quinas causas la capitala aquitana? Se trobava primièrament al sud-oèst, fòrça aluenhada de las linhas de combat, situadas al nòrd de França. E es tanben una vila amb pòrt, que facilitava l’evacuacion del govèrn e las autras institucions se l’armada enemiga contunhava amb la conquista del territori francés. Podián totjorn partir amb un vaissèl vèrs un autre destin (Grand Bretanha, America, las colònias africanas…).
Mas Burdèu facilitava la continuitat de la vida politica francesa pr’amor que dispausava de bastissas adequadas (grandas e senhorialas) per l’aculhida del govèrn, dels desparièrs ministèris o de la meteissa Assemblada Nacionala, coma lo Grand Teatre ont se celebrèron de sessions parlamentàrias o la bastida de l’Operà. Ongan la “pèrla d’Aquitània”, la cinquena vila mai poblada de França, pòt destacar aquel protagonisme en l’istòria europèa.
Un article de Francesc Sangar
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
