L’IA JA ESCRIU UNA TRESENA PART DE TOT ÇÒ QU’ES ESCRICH A INTERNET
L’inteligencia artificiala ja escriu mai d’una tresena partida de tot çò qu’es escrich uèi lo jorn a Internet. Dos estudis scientifics soslinhan que tre lo 35% e lo 40% de tot çò escrich uèi en internet ja es òbra de l’IA ; malgrat aquò los cercaires afirman que i aja pas mai desinformacion mas es possible que i aja mens diversitat e mens pensada pròpria. Los scientifics ja nomenan aqueste fenomèn coma AI washing o neteja de l’AI.
Aital, se fins ara se podiá dire que i aviá un cèrt caòs a Internet amb de pensdas desparièras e imatges que sovent son pas realas aquò èra lo miralh de l’umanitat, que parla e escriu aital pr’amor de la vida vidanta qu’avèm, e tanben pr’amor de las emocions umanas….
De robòts qu’escribon
Mas fa sonque qualcunas annadas, Internet venguèt una amassada de numerics amb de robòts qu’aufrisson un continent mas que son vueds de contengut. E aquesta es la pensada de la majoritat dels usatgièrs de Linkedin o X, ont lo meteis tèxt es repetit un e autre còp amb lo meteis estil e la meteissa resulta. L’IA n’es un pauc responsabla.
Ambedoas recercas scientificas confirman que tre un 35% e un 40% de çò qu’es publicat uèi a Internet ja es fach per una IA. Jamai en l’istòria de l’umanitat se debanèt aquò abans. Lo primièr estudi foguèt realizat per l’Imperial College de Londres, l’Universitat d’Stanford e l’Internet Archive. Tot comencèt en 2022 amb la naissença de ChatGPT. Abans i avián pas de sitis creats per IA a Internet.
Pasmens, en 2025, aquela chifa ja aviá montat fins al 35% a tot Inte
rnet. Per poder aver aquela chifra, los cercaires analizèron Internet Archive amb IA Pangram Labs v3. L’analisi foguèt fach sus 853 adults. Lo segond estudi foguèt realizat per Dirk H.R. Spennemann, qu’analizèt nòus sitis mas tanben quinas paginas nòvas èran estadas escritas a Internet e com. La resulta foguèt confirmar que mai del 30% dels tèxts d’Internet actuals e fins a un 40% son realizats sonque per d’IA.
E aquò, perqué es desinformar ? Segon los cercaires los tèxts umans son pas pus fisables que los d’una IA. Mas la pensada dels legeires es qu’aquò passèt aital. Cal doncas s’inquietar ? Los nòus tèxts son semblables entre eles, plan mai que se foguèron escriches per d’umans. E doncas i a mens diversitat.
Totun, d’aqueles nòus tèxts, mai del 107% son mai positius que se foguèssen estats escriches per d’umans. Aquò foguèt nomenat Internet Urosa, pr’amor que daissa luenh la partida pus dura de la realitat. E se aquò es bon per lo marqueting e la publicitat, o es pas pel jornalisme, la critica culturala o encara la discussion politica.
L’IA fa exercicis per aprene amb de tèxts d’internet. Se una tresana part ja son estats realizats per la meteisa IA, los exercicis son reals ? Aquò poiriá èsser inquietant pr’amor que los umans qu’escrivon son de mens en mens reals. Aquò poirá menar a un mond plan mens real cada còp. E plan mens divèrs.
Se las donadas son realas, aquò balha plan mai de merit als autors umans, a pichonas revistas coma Sapiéncia o Medievalòc que publican tèxts realizats per d’umans cada jorn e que luchan per subreviure – ara ja o podèm dire plan – en un mond de bots, robòts e IAs que i a en Internet. Plan mai de rasons per contunhar lo trabalh que lèu poiriá èsser lo dels representants dels darrièrs umans qu’escrivon a Internet. E l’occitan poiriá èsser tanben una de las darirèras lengas parladas per d’umans a Internet escrichas per d’umans reals. Es pas aquò un miracle ?
La Redaccion
