LO NÒRD BRASILIÈR

Christian Andreu
0
Maugrat que totes avèm al cap Brasil coma un país  tropical amb la jungla pus granda de la planeta es un país que tanben a un nòrd. Es lo  plan desconegut estat de Roraima, l’estat pus septentrional d’aquela republica federala americana. E, malgrat que la capitala d’aquel estat, Boa Vista, es al nòrd de l’eqüator […]

LAS ILLAS RAJA AMPAT

Christian Andreu
0
Las illas Raja Ampat son una archipèla indonesiana formada per quatre illas principalas a mai de 1.500 illas pus pichonas. Las principalas illas son Misool, Salawato, Batanta e Waigeo. La darrièra aperten ja a la província de Papua Occidentala. En mai cal soslinhar las illas de Kofiau e Gag al nòrd-oèst de Nòva Guinèa ont i a […]

A LA CROSADA DE TRES CHAMINS ; LA FLÒRA PARTICULARA DAU BACIN AQUITAN

Christian Andreu
0
La flòra occitana es d’un biais generau fòrça richa, perqu’ela es tripla : aquitana au sud-oest, mediterranea au sud-est, o montanhòla dins los Aups, los Pireneus e lo Massís centrau. Las doas ḍarrièras son pro ben conegudas e notadament per lor richesa. La mai richa es la flòra mediterranea ambe beucòp d’espeças endemicas. La flòra montanhòla es […]

LA MÈNTA

Christian Andreu
0

ER UNIVÈRS (16): ERA EXCEPCION

Christian Andreu
0
Quan es astrofisics cerquen en Univèrs possibles planetes a on i pòt auer vida, tostemps rebremben que i a ua excepcion a tot çò que i a ena galàxia nòsta: era planeta blua. Justament pr’açò i a cercaires qu’afirmen qu’ei era sòrta de planeta que jamès traparam en Univèrs pr’amor qu’èm unics. D’auti, totun, afirmen […]

UN MONDE DE VÈRMIS

Christian Andreu
0

DE FOTOSINTÈSI SENS DE LUTZ

Christian Andreu
0
De cercaires trobèron una manièra nòva de crear de noiridura vegetala sens usar de lutz solara en tot utilizar de fotosintèsi artificiala. Aquesta tecnologia es basada en un procés electrocatalitic e convertís de dioxid de carbòni e d’electricitat a mai d’aiga en acetat. D’organismes que produsison de noiridura, coma las plantas, consumison tanben aquel acetat […]

D’ILLAS LUENHAS

Christian Andreu
0
Las illas Belau, tanben conegudas coma illas Palaos o Palau, son un grop d’illas que forman l’archipèla situada mai al nòrd-oèst d’Oceania. Son tant a l’èst d’aquela classificacion geografica umana qu’òm pòt plan las situar tanben dins d’Asia e pas Oceania. E coma tota la majoritat d’illas d’Oceania, son luènhas de tot. Mas tanben son […]

ANIMAUS PLAN COMUNS

Christian Andreu
0

L’ARMADILLO DE SET BANDAS

Christian Andreu
0
L’armadillo o tató es un mamifèr cingulat que foguèt notícia pendent lo començament d’ongan pr’amor que ne son estats trapats centenars d’especimèns mai al nòrd del la frontièra septentrionala del sieu abitat, lo celèbre Río Grande, e en de luòcs cada còp mai luenhs e tanben mai al nòrd, coma Virginia. Segon los cercaires, aquò […]

LO GUEPARD

Christian Andreu
0

D’UMANS EN ANGLATÈRRA FA 620.000 ANS

Christian Andreu
0
Lo siti arqueologic de Fordwich, al nòrd-èst de Kent, en Anglatèrra, confirmèt la preséncia d’ominins en aquela region britanica ara fa 620.000 ans. Son donadas seguras pr’amor que l’èst anglés e lo nòrd francés pòdon pas assegurar totjorn que i aguèsse d’ominins en aquela part d’Euròpa pròcha als glacièrs en aquela luenha epòca: Ara, pasmens, […]

ER UNIVÈRS (15): ES ASTEROÏDES

Christian Andreu
0
En Sistèma Solar – e tanben dehòra d’aguest – i a mès còssi espaciaus a mès des planetes e es cometes, pr’amor que i a milions e milions d’asteroïdes ath torn deth Solei. Era sua majoritat se trape entre Mart e Jupitèr mès tanben n’i a fòrça que son mès enlà de Neptun. N’i a […]

D’ÒLI D’OLIVA DE FA 7000 ANS

Christian Andreu
0
Una nòva trobalha arqueologica israeliana permet ara de confirmar que los abitants del Pròche Orient ja produsián d’òli d’oliva fa mai de 7000 ans. Los cercaires tanben trapèron d’evidéncias cullhidas e secadas benlèu per èsser vendudas. La descobèrta se faguèt al luòc calcolitic de Tel Tsaf, en Israèl. Segon aquò, serià l’evidéncia mai anciana jamai […]