Home DIVÈRSES LA MÈNTA
LA MÈNTA
0

LA MÈNTA

0

La mènta (Mentha x piperita) es una planta erbacèa de la familha de Lamiacèas. Es un ibrid de la mènta acuatica, cultivada en Euròpa dempuèi que foguèt cultivada pel primièr còp en Anglatèrra al sègle XVII. A mai, tanben es plan cultivada en Africa del Nòrd. Es plan usada coma planta aromatica e medicinala e tanben coma planta condimentària. Uèi i a fins a 18 espècias mas sonque tres son utilizadas per far d’òlis essencials.

Rainier Rillke/CC.

Aquesta planta es plan venduda pr’amor de l’etanòl, l’òli essencial qu’a, usat per aromatizar de cigaretas, goma de mastegar, bevendas e l’industria farmaceutica. Tanplan es fòrça coneguda coma planta medicinala dempuèi l’Edat Antica car pòt ajudar a melhorar la digestion. En Occitània tanben es plan coneguda pr’amor de la celèbra mènta amb d’aiga provençala. Tanben ne son fachs alcoòl de mènta, liquor de mènta e encara sirop de mènta (aquesta sovent colorada en verd car es mai que mai bruna). Los cases d’intolerancia son rars.

Plan comerciala

L’importància comerciala de la mènta es granda als Estats Units, ont es cultivada la mènta glaciala, a Índia, (mènta canadensis) e China, ont, a mai de las doas primièras espècias, tanben es plan cultivada la mènta spicata. La planta de la mènta aima plan de sòls umids e patís coma principal enemic la crisolina, un pichon coleoptèr que l’ataca se’n noirís.

En Occitània es cultivada, mai que mai la varianta blanca. En d’autres païses, coma Anglatèrra, la mènta piperita, e en Catalonha es plantada sustot al Pirenèu, ont tanben a lo nom d’èrba de Santa Maria. Pót créisser en de nautors fins a 1 500 mètres e a de besonh fòrça aiga. Patís plan la calor e la lutz solara. Òm la pòt trapar prèp de camins, prats e encara de fluvis. Subreviu plan lo freg. La flor sortís entre junh e setembre; es plan pichona e de color lila. Es usada la siá fuèlha mas tanben la siá flor. En Alemanha es utilizada contra la dispèpsia e aerofagia, de malautiás biliaras e respiratòrias, a mai de la tipica faringitis. Tanben es usada dempuèi fa sègles contra l’artritis, e mal de cap. A mai d’aquò, tanplan pòt èsser utilizada coma afrodisiac.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.