Home ISTÒRIA D’ÒLI D’OLIVA DE FA 7000 ANS
D’ÒLI D’OLIVA DE FA 7000 ANS
0

D’ÒLI D’OLIVA DE FA 7000 ANS

0

Una nòva trobalha arqueologica israeliana permet ara de confirmar que los abitants del Pròche Orient ja produsián d’òli d’oliva fa mai de 7000 ans. Los cercaires tanben trapèron d’evidéncias cullhidas e secadas benlèu per èsser vendudas. La descobèrta se faguèt al luòc calcolitic de Tel Tsaf, en Israèl.

Es l’evidéncia mai anciana jamai trobada de produccion d’òli d’oliva.

Segon aquò, serià l’evidéncia mai anciana jamai trobada de produccion d’òli d’oliva e mai se pense qu’es un cultiu plan ancian. Mas se pensava pas que l’oliva e la figa foguèsson estadas culhidas e vendudas fa tant de temps, mai de 70 sègles.

Uèi per uèi, l’òli d’oliva es un produch tipic dels païses mediterranèus. Mas òm encara se demandava quora comencèt la plantacion regulara d’olivas e d’olivièrs e tanben quora se comencèt de lo produire. En causa de qué la trobalha de Tel Tsaf es  importanta, puèi que se pòt ja afirmar una data segura del començament de sas culhida e produccion.

 “Fa 7000 ans Tel Tsaf foguèt plan important pr’amor de las dimensions del vilatge e tanben pr’amor de la preséncia de silos per de noiridura. S’èra pas jamai trobat tantes silos a una escala tan granda, çò diguèt Dafna Langgut, de l’Universitat de Tel Aviv. “Es una cultura materiala plan rica restacada amb d’autres luòcs de la meteissa region a aquela epòca. Foguèt un centre de produccion mas tanben de distribucion d’olivas, de figas e d’òli d’oliva plan important”.

La descobèrta de carbon de lenha a permés als arqueològs de confirmar quin tipes d’arbres èran plantats. E ara podèm saber quora l’èsser uman comencèt de plantar d’olivièrs e tanben quora s’entamenèt la produccion d’òli d’oliva. Aital s’es pogut confirmar que Tel Tsaf foguèt un vilatge plan important de la Val del Jordan preïstorica. Foguèt un vilatge abitat entre fa 7200 e 6700 ans.

Segon la còla d’arqueològs, i aviá de grands ostals amb de corts e cadun aviá mai d’un silo per la noiridura. “ La capacitat d’aqueles silos es mai de 20 còps màger que la que l’a de besonh una unica familha, çò que fa pensar qu’èran de produches que puèi èran venduts. La ceramica del luòc, fòrça polida, demòstra que lo vilatge foguèt plan important a aquela epòca.

Un luòc de distribucion regional

culhir d’olivas e puèi ne vendre l’òli poiriá aver menat a la creacion de talhas.

En mai d’aquò, los arqueològs tanben trapèron de ceramica de Mesopotamia, d’obsidiana d’Anatolia e encara de coire del Caucàs, çò que permet d’afirmar que Tel Tsaf foguèt un centre important de distribucion regional pr’amor que, en mai de la produccion e de la venda d’òli d’oliva e de figas tanben i arribavan de produches plan luènhs.

Ara la còla que trapèt aqueles silos crei que culhir d’olivas e de figas, e far òli d’oliva e puèi ne vendre l’òli e de figas secas poiriá aver menat a la creacion de talhas o impòstes e un cambiament prigond de la societat. “Far tot aquò amassa èra melhor qu’o faguèsse cada familha desseparadament”, çò apondèt  Langgut.

Segon la còla d’arqueològs, los olivièrs balhan d’olivas sonque après 3 o 4 ans que son plantats. Aquò es un temps long per una familha e cal saber viure pendent longtemps sens beneficis economics. Mas son de produches que se sèrvan plan dins de silos, e doncas la riquesa de cada familha auriá crescut en una o doas generacions, çò qu’auriá provocat lo besonh de crear una talha que cambièt aquela societat, que quitèt d’èsser sonque agricultritz per venir una societat amb una ierarquia sòcioeconomica amb lo sosten d’un sistèma administratiu nòu. La descobèrta foguèt publicada dins lo numeric Scientific Reports.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.