Home ISTÒRIA TRÒBAN UN CASCO ROMAN EN DANEMARC
TRÒBAN UN CASCO ROMAN EN DANEMARC
0

TRÒBAN UN CASCO ROMAN EN DANEMARC

0

Los arqueològs de musèu de Vejle an descobèrt divèrsas armas de fa mai de 1600 ans, dont mai de 100 ponchas de lança, de lanças, d’espasas, una cadena e tanben dos fragments d’un casco roman a Løsning Søndermark, près d’Hedensted, en Danemarc.

“Pendent l’estudi d’un dels mai grands depauses d’armas —presents dins lo trauc d’un ostal— doas placas de fèrre foguèron desenterradas, totas aperaquí de la talha d’una palma,” çò diguèt l’arqueològ del musèu de Vejle, Elias Witte Thomasen.

“Al començament, lor origina èra pas clara. Pasmens, amb l’ajuda de rais X, los conservators e los arqueològs foguèron capables de veire una trobalha extrèmament rara, las rèstas d’un casco roman.”

Lo sol casco roman jamai trapat en Danemarc

Massino Frasson/CC.

Segon los cercaires, aquela trobalha es lo sol casco roman conegut jamai descobèrt en Danemarc e lo casco de fèrre mai ancian trapat dins lo país. “Las doas placas son d’un tipe utilizat dins l’Empèri Roman al sègle IV après lo Crist”. “Las trobalhas de cascos romans de l’Edat del Fèrre son plan raras dins lo sud d’Escandinàvia, e i a pas de parallèls dirèctes sus aquela descobèrta.” “Las paucas trobalhas similaras venon de Thorsbjerg Moor en Schleswig o del sud de Suècia e Götaland, mas cap de Danemarc.”

La descobèrta entraïna una question: perqué sonque aquelas rèstas? “La responsa es dins la natura dels rituals pòstbatalha pendent aquel periòde de l’Edat del Fèrre, ont las armas e l’esquipament militar èran rarament depausats intactes”, çò expliquèt lo doctor Thomasen. “Las ponchas de lança èran separadas de lors astes, las lamas d’espasa de lors ponchas, e l’esquipament foguèt destruch e devesit entre las partidas implicadas dins lo conflicte.”

“Las rèstas de casco foguèron probablament distribuits endacòm mai.” “Lo casco poiriá aver apartengut a un senhor de la guèrra germanic que serviguèt coma auxiliar roman, en tot portar lo sieu esquipament personal a l’ostal après que lo servici foguèt finit,” çò diguèt.

“Alternativament, seriá pogut èsser pilhat d’un legionari roman dins de batalhas mai pròchas de la frontièra germanica de l’Empèri, e mai tard portat a Jutlàndia.” “Tant per el meteis coma en relacion amb la deposicion mai larga d’armas e d’esquipament militar sul luòc, lo casco provesís d’informacions preciosas sus l’elèit militar de l’Edat del Fèrre e lors poderosas connexions amb lo vesin meridional, l’Empèri Roman.”

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

Fotografia principala: Rien Boigers/CC.

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.