Home Tag "Occitan"

COSSÍ FOGUÈRON LAS DENTS D’UN TITANOSAURE DELS PIRENÈUS

Christian Andreu
0
Una còla de cercaires de l’Institut Catalan de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont, del Musèu de la Conca Dellà e de la Fondacion Dinópolis an descrichas las dents d’un titanosaure amb de rèstas fossilas trapadas a Els Nerets (Palhars Jussan, Catalonha). Foguèt un dels darrièrs dinosaures d’aquela familha que visquèt dins los Pirenèus fa 70 milions […]

WILLIAM ADAMS E LO SHOGUN

ES TRAPAT UN NÒU DINOSAURE AMB DE PLUMAS

Christian Andreu
0
Una còla de paleontològs descobriguèt aqueste estiu a Brasil una nòva espècia de dinosaure apertenent a la familha dels dromeosaurides amb de plumas que visquèt pendent lo Cretacèu. La nòva espècia auriá demorat al continent american fa entre 72 e 66 milions d’ans, çò es gaireben abans de l’extincion dels dinosaures. Lo nom de la […]

COSSÍ FOGUÈRON LAS DENTS D’UN TITANOSAURE DELS PIRENÈUS

LOS PRIMIÈRS INDOEUROPÈUS

Christian Andreu
0
La celèbra cultura de Yamnaya (o Yamna) foguèt una cultura de la region situada tre los flumes Bug, Dniester, e Ural  pendent los sègles 34 e 26 abans lo Crist. Foguèt descobèrta per Vasily Gorodtsov pendent d’excavacions arqueologicas debanadas en 1901. Lo nòm a coma origina lo biais de sepelir dels Yamnaya, pr’amor qu’aquela paraula en rus vòl […]

COSSÍ FOGUÈRON LAS DENTS D’UN TITANOSAURE DELS PIRENÈUS

UNA NÒVA VISION SUS LA FEMNA PREÍSTORICA

Christian Andreu
0
Dempuèi la naissença de las sciéncias qu’estudian la Preïstòria, es sempre estat considerat que lo mascle de nòstra espècia se n’anava d’un biais jornadièr caçar, mentre que la femna demorava a l’ostal en tot esperar l’arribada de l’òme amb qualque preda caçada. Mas, dempuèi lo començament del sègle XXI, es arribada una nòva manièra de […]

COSSÍ FOGUÈRON LAS DENTS D’UN TITANOSAURE DELS PIRENÈUS

COSSÍ FOGUÈT LA FÀCIA DEL NEANDERTALIAN DE LA CHAPELA DEUS SENTS

Christian Andreu
0
Una còla de cercaires bastiguèt çò que poiriá èsser la fàcia del neandertalian de la lemosina Chapela deus Sents, una esquelata plan celèbra e que tanben es conegut coma Lo Vielh de la Chapela. Los paleontropològs poguèron doncas bastir un modèl en 3D del cap e la fàcia d’aquel neandertalian que visquèt en de tèrras […]

COSSÍ FOGUÈRON LAS DENTS D’UN TITANOSAURE DELS PIRENÈUS