Home Tag "Cervèl"

L’ÈSSER UMAN PÒT PERCEBRE D’ONDAS MAGNETICAS

Christian Andreu
0
Un nòu e estonant estudi confirma que l’espècia umana pòt atanben percebre d’ondas magneticas cossí fan d’aus, de peisses e encara d’autres organismes coma de bacterias. Segon l’estudi, l’èsser uman a un seisen sens que li permet recebre cerebralament d’ondas magneticas del camp magnetic terrèstre. Maugrat que i a d’animals que las utilizan per s’orientar, […]

BUCEFAL, LO CAVAL DEL GRAND ALEXANDRE

L’INCOERÉNCIA EVOLUTIVA

Christian Andreu
0
Mai e mai psicològs reconeisson l’incoeréncia evolutiva dels nòstres cervèls. Aquò seriá una marrida responsa al nòstre environament, al mond actual. E los psicològs nomentats de l’evolucion son arribats definir çò qu’es l’incoréncia evolutiva: se produsís quora los organisme que an de s’adaptar a travèrs una evolucion biologica càmbian tan lèu que pòdon pas contunhar […]

BUCEFAL, LO CAVAL DEL GRAND ALEXANDRE

INTELLIGÉNCIA UMANA E CONNECTIVITAT CEREBRALA VAN AMASSA

Christian Andreu
0
De cercaires an trobada una nòva tecnica que restaca l’intelligéncia umana amb las diferentas connexions cerebralas. La nòva tecnica s’apèla de “similaritat morfometrica” e pòt arribar de mostrar cossí son connectadas las regions cerebralas umanas e, a respècte d’aquestas, l’intelligéncia d’un individú. L’estudi es publicat dins la revista numerica Neuron. La còla qu’a descobèrt aquela […]

LA DECAPITACION DELS IBÈRS

LO CERVÈL UMAN A UN SISTÈMA LINFATIC

Christian Andreu
0
Èra pas conegut fins ara. Pr’amor d’aquò es una descobèrta estonanta que cambiarà la manièra d’estudiar a partir d’ara lo cervèl uman e cossí es restacat amb lo sistèma linfatic. Una còla scientifica de l’Institut Nacional de la Santat estatsunidenc a confirmat l’existéncia de canals linfatics dins la partida mai extèrna del cervèl uman. L’estudi […]

LA DECAPITACION DELS IBÈRS

CÓRRER FA AVER CERVÈLS MAI CONNECTATS

Christian Andreu
0
Espòrts coma lo gòlf pòdon modificar l’estructura del cervèl e cossí aqueste fonciona. Mas fins ara s’èra pas fach cap estudi scientific sus córrer. Una còla se scientifics estatsunidencs o a estudiat e las conclusions confirman que los corredors an una melhor conectivitat entre las desparièras parts del cervèl. Aquò poiriá afectar determinadas foncions coma […]

BUCEFAL, LO CAVAL DEL GRAND ALEXANDRE