Ongan foguèt descobèrt que las particulas microscopicas de plastic que consumissèm sens o saber pòdon desencadenar d’inflamacions cerebralas e damatges ligats a l’Alzheimer e al Parkinson. Çò que representa un grèu dangièr per la santat dels umans.
Aital, recèrcas novèlas suggerisson que los microplastics —uèi plan presents als aliments, l’aiga e quitament la povera domestica— poirián desencadenar inflamacion e damnatges al cervèl a travèrs de multiplas vias biologicas. E los umans pòdon consumir 250 gr d’aquestas particulas de biais annadièr.
Aqueles pichons microplastics doncas poirián estar damnatjant lo cervèl de provocar l’Alzheimer o a la malautiá de Parkinson. Los cercaires dison qu’aquelas particulas pòdon desencadenar inflamacion, afeblir la barrèra protectritz del cervèl e alterar l’arribada d’energia que manten en vida las neurònas.
Cinc mecanismes biologics desparièrs
Per ansin, un nòu estudi descriu cinc mecanismes biologics mejançant los quals aquestas particulas pòdon desencadenar d’inflamacion e damnatges al cervèl. Uèi ja i a 57 milions de personas que patisson aquelas malautiás e lèu n’i aurà plan mai, segon los cercaires. E ara es coneguda una de las causas; los microplastics.
Segon Kamal Dua, de l’Universitat de Tecnologia de Sydney, los adults consumisson 250 gramas de microplastics cada an, aperaquí la quantitat necessària per cobrir un plat de sopar. “Ingèrissèm de microplastics d’una larga gama de fònts, coma marisc contaminat, sal, aliments processats, bosetas de tè, taulas de talhar de plastic, bevendas en de botelhas de plastic e aliments cultivats dins de sòls contaminats, tanplan coma fibras de plastic de tapisses, povora e vestits sintetics, çò afirmèt aqueste cercaire.”
“Los plastics mai comuns includisson polietilèn, polipropilèn, poliestirèn e tereftalat de polietilèn o PET. La majoritat son eliminats pel nòstre còrs, mas qualcunes s’acumulan dins los nòstres organs, inclusent lo cervèl, çò apondèt Dua.”L’estudi foguèt publciat al numeric Molecular and Cellular Biochemistry. Los microplastics damnatjan lo cervèl en tot activar cellulas immunitàrias, aumentar l’estranci oxidatiu, cambiar la barrèra hematoencefalica, interferir amb las mitocòndrias o damatjar las neurònas.
“Los microplastics afeblisson en realitat la barrèra hematoencefalica, la rendon mai permeabla. Un còp aquò se produtz, las cellulas immunitàrias e inflamatorias actuan, çò que causa encara mai de damatges a las cellulas de la barrèra”, expliquèt Dua.
“Lo còrs tracta los microplastics coma d’intruses estrangièrs, e las cellulas immunitàrias del cervèl los atacan. Quand lo cervèl es estressat per de factors coma toxics o contaminants environamentals, aquò provòca tanben estranci oxidatiu.”
L’estranci oxidatiu pòt èsser provocat de dos biais: mai nivèls d’espècias reactivas d’oxigèn, o pòdon afeblir (al còp sovent) las defensas antioxidantas del còrs. Tanben interferisson amb la manièra coma las mitocondrias produsisson l’energia, en redusir lo provesiment d’ATP (trifosfat d’adenosina), indispensable pel foncionament de las cellulas. Aquesta manca d’energia afeblís l’activitat neuronala e pòt, fin finala, damnatjar cellulas cerebralas, çò confitmèt Dua.
Totun, encara que las pròvas suggerisson que los microplastics poirián agravar de condicions coma l’Alzheimer e lo Parkinson, los autors soslinhan que cal aver mai d’estudis per confirmar un ligam causal dirècte. Malgrat aquò, recomandan de mesuras practicas per redusir l’exposicion quotidiana als microplastics. “Evitatz los recipients de plastic e las taulas de talhar de plastic, utilizatz pas l’assecador, causissètz de fibras naturalas e manjatz mens d’aliments processats e envasats”, declarèron los cercaires.
La Redaccion
Fotogaria principau: Sapiéncia/ChatGPT
