Era publicacion en 1862 de Les Misérables de Victor Hugo siguec tota ua capitada literària. Lèu viec tanben un tractat politic e sociau mès en ficcion. Ua capitada literària qu’er Institut d’Estudis Aranesi (IEA) tanben volec inclúder en sòn catalòg de revirades dera literatura internacionau. E aué pòt èster trapar en papèr mès tanben online ena Colleccion Antòni Nogués, un projècte que vò demostrar era competéncia totau der occitan dera Val d’Aran ena gestion de macroestructures narratives complèxes.
Revirar Victor Hugo siguec ua operacion umana de nauta volada. Eth Romanticisme sociau francés damb eth sòn lenguatge, estructures morfosintactiques e lexicaus viec tanben aranés mès d’ua manèra fòrça naturau, bric forçada.
Es miserables siguec classada ja hè fòrça annades coma un roman totau. Era vida de Jean Valjean ei centrau, òc, mès Victor Hugo tanben volec descríuer tota era societat que i auie ath sòn torn. E pr’açò tanben son plan importantes Fantine, Cossete, Marius o es Thénardier.
Ua grana discussion filosofica
Joan Valjean e er inspector Javert son personatges antagonics. Mòstren ua anciana discussion des umans; era lei umana, punitiua, ei melhor qu’era justícia divina o era etica, que perdòne fòrça mès ? Javert represente un Estat borgés legalista que non cre ena reinsercion; Valjean ei era representacion dera libertat umana damb bònes intencions. Ena version aranesa d’Antòni Nogués, aguesta discussion qu’ei plan ben representada. Nogués, a ua estonanta capacitat traductologica, e capite quan Hugo parle dera consciéncia umana pr’amor que tanben dintre en ua prigondor abstracta com en originau. Er aranés demòstre ua abilitat susprenenta entara filosofia. Nogués demòre lonh deth tòpic e demòre tostemp liric.
Revirar Es miserables non ei facil. Nogués tornèc a mostrar ua grana gestion deth lenguatge popular, er argòt de bèri uns personatges o encara era parla dels criminaus de París. Victor Hugo madeish dediquèc fòrça temps a teorizar sus aguest argòt, en tot considerar-lo «era lengua dera misèria» mès tanben un instrument politic de resisténcia contra er òrde. Aguesta revirada d’Antòni Nogués entar Institut d’Estudis Aranesi non a utilizat arcarcaismes dificils. Es paraules araneses son utilizades entà dar gessuda as modismes e dialèctes deth francés que lèu sigueren usadi ena rèsta dera planeta. E capite.
Eth contrast entre era narracion d’Hugo en pagines com es que parlen dera batalha de Waterloo e es votzes des marginadi demòre, en aranés, fòrça naturau. E açò qu’ei una òbra damb fòrça votzes, ua òbra collectiua. Mès tanben demòstre qu’eth camin des darrères annades der IEA ei bon, pr’amor que demòstre qu’er aranés actuau pòt utilizar diferenti registres expressius amb fòrça e tanben damb naturalitat.
Léger ara Es Miserables en occitan òbre un nau camp entà pensar; es sistèmes de justícia actuaus separen es òmi en miserables ? Er occitan ei, justament ua lengua que patic tostemp es ataques der estat francés jacobin. Se Victor Hugo parle dera opression en aquera ciutat, léger en aranés aguest roman ven ua paradòxa pr’amor qu’ei tanben (o pòt èster) un acte de resisténcia culturau d’ua nacion.
Se es estudiants der ABC luten enes barricades des carrèrs de París en aranés podèm plan revendicar era epica romantica passada damb eth moment actuau on encara se lute pes drets des minories lingüistiques. Aguesta collecion der IEA comencèc en 2019 e aué ei demorada coma ua colleccion damb ua coeréncia estilistica immemoriau pr’amor d’Antóni Nogués. Tanben se pòt díder qu’ei ua edicion filologica unica. Un monument literàri ar occitan. Pr’amor qu’ei ua adaptacion d’un tèxt en francés fòrça orau. Mès eth resultat qu’ei estonant.
Er IEA tornèc a mostrar eth madeish rigor qu’eth des granes acadèmies nacionaus europèes. Er aranés demòre, damb aguest tipe de revirades, ua lengua consolidada e que pòt contier ua quantitat de concèptes des classics que solament se pòt díder qu’ei extraordinària.
Es Miserables de Victor Hugo, ei donques ua magnifica revirada d’Antòni Nogués entar Institut d’Estudis Aranesi. Hè pensar qu’aguest òme ei ua des personalitats actuaus mès importantes dera val, maugrat que non sigue aranés. Pr’amor que, damb Nogués, non i a lengües petites o granes mès solament era condicion umana e eth desir de libertat que da era grana literatura mondiau.
Ara Hugo a ua naua pàtria; Aran. Ua val qu’a ua des colleccions de literatura, ja ac podem díder, mès sellectes dera istòria recenta europèa e dilhèu mondiau. Ua val que contunhe en tot demostrar ath mon que non ei bric petita e que pòt guardar ara cara as gigants culturaus deth continent. Pr’amor que, damb collecions coma aguesta, era lengua d’òc vòle a un aute nivèu que, dilhèu, abans non auie auut jamès.
La Redaccion
Imatge principala: Sapiéncia/ChatGPT
