Home DIVÈRSES FAUNA AMERICANA (12): LO LINX CANADIAN
FAUNA AMERICANA (12): LO LINX CANADIAN
0

FAUNA AMERICANA (12): LO LINX CANADIAN

0

Lo territòri de la taigà boreala d’America del nòrd a un d’aquels predators misterioses qu’es plan malaisit d’espepissar: lo linx canadian. Pasmens, e malgrat qu’es fòrça dificil de lo trapar pr’amor que sovent s’amaga al bòsc mai prigond, i es aumens dempuèi fa mai de 700 000 annadas. E l’espècia es pas menaçada, car encara uèi òm pòt pas caçar divèrses milièrs cada an pr’amor de la sieuna bèla forradura.

L’abitat del linx canadian s’espandís plan demest Alaska e la còsta èst canadiana e sonque demorava a mai a cèrts luòcs del nòrd d’Estats Units. Aicí foguèt considerat coma una espècia pròcha a l’extincion. Totun, foguèt possible liberar centenats d’especimèns pendent la fin del sègle XX a mai de lo protegir amb divèrsas leis federalas e localas. Fins a uèi colonizèt d’airals nous e òm pòt tornarmai èsser optimista sul futur d’un dels predators mai rars del bòsc del nòrd d’America.

Lo linx canadian es considerat pas en dangièr d’extincion.

Lo linx canadian (Lynx canadensis) es un mamifèr predator de la familha dels Filiades. Es familha pròcha del linx euroasiatic mas amb de caracteristicas pròprias morfologicas que fan d’aqueste predator un animal mai pròche del linx roge, encara mai que del sieu cosin europèu. Uèi e sens aver arribat a un acord final de totes los scientifics, es devesit en tres sosespècias (Continental, de Tèrra Nòva e d’Alaska).

La color del linx canadian es, mai que mai, bruna e plata, e a una pèl fòrça densa pr’amor que demòra en de luòcs ont lo fred es present pendent fòrça meses durant l’an. Malgrat aquò lo grand dangièr pel linx canadian es pas lo freg o la nèu mas se i a o pas la sieuna preda mai caçada, çò es la lèbre de la nèu. Car se es un bon an e i a fòrça lèbres los pichons e joves linxs poirián subreviure. Se es pas aital lor nombre serà mendre. Per ansin, òm ditz qu’es una espècia plan ligada a la sieuna preda. Se i a mai lèbres tanben i aurà mai linxs. Se n’i a mens, fòrça linxs patiran fam e puèi morirán.

Lo linx es un predator territorial passiu.

Una vision e ausida extraordinàrias

Lo linx canadian a d’aurelhas longas qu’ajudan plan aqueste predator a trapar las sieunas predas. Òm arribèt a dire que lo linx a una ausida tras que bona e qu’es amb aquesta que trapa la majoritat de las sieunas predas (pas sonque de lèbres e conilhs). La sieuna vision tanben es plan bona . Divèrses estudis confirmèron que pòt veire una mirga a 75 m, una lèbre o conilh a 300 m e un cèrvi a gaireben mièg quilomètre. Mas pòt pas o es plan malaisit de veire una lèbre de la nèu pendent l’ivèrn a sonque 25 m pr’amor de la color de la sieuna pèl (un fach tanben plan logic pr’amor que, se non, lo linx finiriá lèu lèu amb totas las lèbres e conilhs del territòri).

Es una espècia màger que lo linx roge (mai espandit pel sud d’America del nòrd e conegut pel nom de bobcat). I a de cercaires que confirmèron qu’a de traches amb lo puma, lo leopard e atanben amb lo gat d’ostal (maugrat açò es dos còps màger qu’aquel).

L’ancessor mai antic del linx canadian jamai trapat al registre fossil confirmèt que demorèt fa mai de 7 milions d’ans. Totun, lo linx canadian, quand dintrèt a America del nòrd foguèt la primièra espècia que se desseparèt de son linhatge comun, ja fa mai de 3 milions d’ans. D’autres traches pròpris son un pèl dens e un colar doble de pèl al torn de la fàcia que sembla èsser mai una barba ponchuda als costats de la meteissa, una coa cuèrta e de grossas pautas cobèrtas de pèl que l’ajudan al còp a èsser un animal silenciós mas tanben a poder marchar plan sus la nèu.

Per ansin, es un pauc mai pichon que lo linx euroasiatic e pòt arribar a pesar fins a 11 Kg (lo mascle, que la femèla es un pauc mai pichonèla) e far fins a 105 cm de longor. Es un predator, mai que mai, nuechenc, mas que, en cèrts luòcs ont i a pas gaire umans tanben es actiu pendent lo jorn. Pòdon viure fins als 16 ans en estat salvatge (la mejana son, totun, 10 ans) e dins un pargue zoologic gaireben 30 annadas.

La lèbre de la nèu es la preda preferida pel linx canadian.

Lo linx canadian es un predator territorial. Aquò vòl dire que daissa de senhals a la frontièra del sieu territòri per soslinhar la sieuna propietat. Totun, qu’es çò que los etològs considèran un predator territorial passiu. Aquò vòl dire que, se trapa un autre linx dins lo sieu territòri (que pòt arribar a far de milièrs de quilomètres cairats al nòrd de Canadà) la costuma es pas luchar. Mailèu fugirà en tot descobrir que i a un propietari del territòri ont cerca de lèbres o d’autras predas.

Un predator misteriós

Lo linx canadian es un predator que demòra tanben en de regions ont tanplan i a d’autras espècias de predators que pòdon èsser plan dangierosas per un linx. Un golut o de lops (o encara de coiòts, que son lo sieu màger enemic) dobtaràn pas a aucir una femèla e los sieus pichons se son trapats al bòsc. Encara mai se es un puma o un ors. Lo linx fa çò de meteis amb totes los autres predators mai pichons que trapa dins son territòri. Per ansin, òm poiriá arribar a dire qu’es mai territorial amb d’autras espècias de predators que son la sieuna concurréncia que amb la sieuna pròpria espècia.

Una caracteristica plan singulara del linx canadian es qu’es un predator nuechenc e plan timid pr’amor que totjorn cerca la vegetacion densa per s’amagar. Aquò es fach pr’amor de doas rasons essencialas. De’n primièr pr’amor qu’aital serà pas descobèrt per la preda. Puèi pr’amor qu’aital serà pas trapat per d’autres predators dangieroses.

Lo succés a l’ora de caçar de lèbres de la nèu es de sonque un 50%.

Lo linx es un predator que totjorn déu aver cèrts luòcs comuns dins son territòri. Primièr es de besonh aver una fònt d’aiga, un lac o flume. Puèi un airal amb de ròcas o de bòsc ont la vegetacion siá plan densa per poder s’amagar e dormir sens s’inquietar. Fin finala, un luòc ont s’amagar prèp d’un airal conegut pel linx ont s’amassan de conilhs o de lèbres, jorn aprés jorn, e poder ailà caçar amagat.

Lo territòri d’un linx canadian pòt far sonque 50 Km2 segon la region. O pòt s’espandir al long de milièrs de quilomètres cairats de bòsc. Aquò ven aital pr’amor que pòt crosar plan demest 5 e 10 quilomètres de biais jornadièr a l’ora de cercar de predas. E assaja de s’aluenhar pas mai de 100 mètres de la linha d’arbres del bòsc boreal ont demòra. Sonque abandonarà son territòri se i a pas pus de predas.

La tecnica basica de caça del linx es s’amagar plan prèp de la preda (aperaquí 4 mètres), sautar (pòt aquò far plan fins als 3 mètres d’abituda) e nhacar lo còl de la preda dins a provocar la mòrt de la meteissa per fauta d’aire. Fa aquò amb de lèbres e conilhs (fins a un 90% de la sieuna dièta), mas tanben amb d’autres pichons mamifèrs del bòsc coma de mirgas, d’esquiròls, d’aucèls e tanben, maugrat qu’aquò ja es mai rar, amb de joves cèrvis. Mas que tanben pòdon manjar de carronha se trapan un mamifèr mòrt pendent l’ivèrn.

Lo linx canadian depend plan de la lèbre de la nèu. Lo govèrn canadian a de registres sus la populacion del linx dempuèi l’epòca qu’èra caçat per la sieuna bèla pèl, aperaquí l’an 1730. La populacion de linxs es plan ligada a la populacion de lèbres de la nèu. Se l’annada es bona naisseràn tanben fins a quatre pichons linxs per cada femèla. Se l’annada es marrida sonque dos o benlèu cap pr’amor qu’alavetz i a pas de predas e poirián morir (aquò es un fach que se debana cada dètz ans) de milièrs de linxs canadians.

Lo linx canadian a la costuma de caçar un còp cada dos jorns e a de besonh mai d’1 Kg de carn jornalièra per subreviure. Quand i a pas de lèbres marcharà a travèrs de centenats de quilomètres fins a ne trapar. E se, fin finala, ne trapa pas, morirà.

D’un autre costat, es un predator qu’a pas d’estamina. Aquò vòl dire que pòt pas córrer plan aprés la preda. Sonque pendent qualqu’unas minutas e pro. D’efièch, plusors estudis etologics confirmèron que la tassa de succés a l’ora de caçar de lèbres de la nèu èra de sonque un 50%. Açò entraïna assajar de caçar dos cops per ne caçar una. Amb los esquiròls lo nivèl de succés encara es mendre, d’aperaquí sonque un 10%.

La populacion dels linx canadians es plan ligada a la sieuna preda preferida.

Un predator brica social

Lo mascle de linx canadian demòra tot l’an solitari mas quora arriba l’ivèrn cercarà una femèla per l’odor, e de còps, tanplan pel crit de la meteissa. L’epòca de reproduccion d’un linx femèla sonque demòra quatre setmanas e d’aquelas lo temps bon per la copula es mendre d’una setmana. Aprés aquesta, lo mascle abandonarà la femèla e serà aquesta la qu’aurà los pichons mas tanben l’unica que los suenharà e lor balharà la noiridura. E aquò sonque pendent lo primièr an.

Los pichons linxs naisson pendent la fin de la prima o començament de l’estiu, quand i a fòrça predas per los noirir. Un bon an de lèbres pòt entraïnar quatre o cinc pichonèls. Un marrit an de predas sonque un, dos o cap.

Los pichons naisson dins un trauc jos tèrra o dins un tronc d’arbre. Seràn plan suenhats per la maire sonque fins a la sason seguenta. Alavetz donarà pas pus de noiridura als joves linxs e aquestes devon marchar del territòri mairal lèu. Una femèla viurà pròcha a la maire, dins un airal vesin. Un mascle cercarà de crosar centenats o milièrs de quilomètres de territòris amb d’autres linxs mascles que ne son lo propietari e que l’atacaràn fins a poder trobar un region liura de linx e ont poirà començar una nòva vida solitària.

La mortalitat dels joves linxs pòt arribar plan al 95% segon l’annada.

Lo nivèl de mortalitat dels pichons es tanben ligat a la populacion de predas. Lo linx es un predator especializat. Quand l’annada es marrida e i a pas pro lèbres de la nèu la mortalitat dels joves linxs pòt arribar fins al 95%. Aquò pòt donar una idèa dels sauts de populacion que patís l’espècia.

Una situacion melhora

Maugrat qu’es pas menaçat a Canadà e que foguèt classificat coma pròche a l’extincion al long de tot lo sègle XX als Estats Units, uèi, urosament, la sieuna situacion es un pauc melhora. Pendent la fin del sègle XX foguèt reintroduch a las Montanhas Blavas e lo sud de las Montanhas Rocosas, als Grands Lacs e a Nòva Anglatèrra. E la sieuna reintroduccion a l’estat de Colorado foguèt un succés istoric.

Uèi òm pòt lo trobar a Alaska, pertot Canadà (franc de la còsta èst), Pennsilvània, Nòva Jersei, Massachussets, Nòu Hampshire e tanben Nòva Brunswick (mas pas a Nòva York, ont la sieuna reintroduccion capitèt pas).

Lo pièger enemic e que trapa mai sovent lo linx canadian es lo coiòt. E pòt pas res far quand aquò arriba, franc de fugir. La caça annadièra umana encara es nauta uèi lo jorn mas encara pièger pel linx es la desforestacion, que provòca una pèrda de diversitat genetica (o tornar a plantar de forèsts nòvas, car sens vegetacion densa lo linx pòt pas pus s’amagar e morís sovent de fam).

Lo destin del linx canadian es ligat al cambiament climatic.

En 1980 Canadà donèt licéncia als caçaires per aucir 35 000 linxs canadians. En 1989 sonque poguèron èsser caçats 7360 linxs. En 2006 15 000 mai. La diferéncia a coma causa lo cicle de vida de la populacion de lèbre de la nèu. Maugrat la caça, òm considèra que l’espècia es pas menaçada. Mai dangierós poiriá èsser pel linx canadian lo cambiament climatic actual e la futura fauta de lèbres de la nèu pr’amor de la creissença de la temperatura a la planeta. Car mai calor vòl dire mens nèu. E mens lèbres.

Per ansin, aquel misteriós e bèl predator american poiriá viure al moment actual una epòca clau. Es un predator especializat. Se pòt cambiar de dièta lèu, subreviurà. Se non, lo sieu futur coma espècia es finit, car sens de nèu, sens de bòsques, sens de vegetacion densa e sens la sieuna preda principala, la lèbre de la nèu, i aurà pas pus linxs canadians. E aquò, cal pas o dire, seriá una nòva marrida per la diversitat biologica de la planeta. E lo responsable (indirècte) ne tornariá a èsser l’òme.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 

 

 

 

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.