Home DIVÈRSES ANIMAUS MISTERIÓS
ANIMAUS MISTERIÓS
0

ANIMAUS MISTERIÓS

0

Los damans, que son petits mamifèrs erbivòrs dab las mesuras d’un conilh. Que son parièrs aus conilhs, mes las aurelhas e las patas que son hòrt mei cuèrtas. La coda, qu’ei plan petita. Que demoran en Africa e tanben dens daubuas regions deu Pròche Orient.

La majoritat d’espècias de daman que demoran en pradas o savanas dab ròcas, on cèrcan lo só. En efèit, lo daman de ròcas qu’ei coneishut tanben dab lo nom de dassy. Laguens lo medish grop de mamifèrs que i a lo plan desconegut oricteròp, que forma, au còp, lo sol grop deus tubidentats, unic a la planeta.

Los damans que son mamifèrs braves que pòden montar plan sus las ròcas o enqüèra suus arbos. En dejòs deu pè qu’an ua sòrta de coishin trendre e umit qu’ajuda l’animau a montar sus las ròcas e las brancas deus arbos. La fauta de harpas que’us arrèsta de cavar lo sòu.

Lo nis deus damans qu’ei dens espugas o las ròcas, las rasics deus arbos o enqüèra dens los medishs. Acerà, sus las ròcas o sèrras rocassosas, que pòden espiar plan l’arribada deus predators. Que demoran en colonias d’enter 10 e 30 especimèns. Que’s neureishen d’èrba, tanben la mei dura e seca. Los damans arboricòls, per contra, que prefereishen las huelhas tendras e la hruta.

Kelly Abraham/CC.

Un mamifèr plan desconegut

D’un aute costat, se parlam de l’oricteròp, que cau soviéner que solament n’i a ua espècia au monde. Lo son nom que vòu dir “pòrc de tèrra” en lenga afrikaans. Que son mamifèrs unics au monde pr’amor de la soa morfologia. Las dents dels oricteròps que son cobèrtas pas d’esmaut, mes d’ua substància grisa nommada ciment.

Maugrat que la lor mesura ei parièra a la d’un pòrc, qu’ei mauaisit de poder los véder pendent lo dia. Pr’amor que son mamifèrs nocturnes. Que’s neureishen de hromigas e de tèrmits. Que son plan timides e quinsevolh rambalh que’us pòt har huéger lèu.

L’oricteròp demora au bòsc mes tanben a la pradariá de la majoritat d’Africa centrau e meridionau. Dèvon caçar pendent hèra òras cada nueit entà subervíver. Atau, que pòden arribar a se moure mei de 15 quilomètres cada nueit entà se neurir.

Atau, que trobam que las 11 espècias actuaus de daman e l’oricteròp que son qualcunes deus mamifèrs, qu’enqüèra uei, son un gran mistèri etologic e que’us cau estudiar mei entà poder los presentar aus umans se tenben volem los suenhar e protegir plan.

La Redaccion

Aquesta cronica suu Ràdio País : https://soundcloud.com/radio-pais/natura-animaus-misterios?in=radio-pais/sets/natura

Fotografia principau: D. Gordon/E. Robertson/CC.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.