Home LINGÜISTICA ERA CONFERÉNCIA DETH PROFESSOR GARGALLO EN MAI ARANÉS
ERA CONFERÉNCIA DETH PROFESSOR GARGALLO  EN MAI ARANÉS

ERA CONFERÉNCIA DETH PROFESSOR GARGALLO EN MAI ARANÉS

0

Reüssit començament des activitats deth Mai Aranés ena Universitat de Barcelona. Coma cada annada, son organizades diuèrses activitats entà hèr a conéisher era realitat lingüistica e culturau deth territòri aranés. En aguesta prumèra session, siguec eth professor José Enrique Gargallo, presentat pera sindica d’Aran Maria Vergés, er encargat d’iniciar eth cicle damb era conferéncia “Una mirada romànica a la Vall d’Aran i al seu occità aranès”.

Un gran apassionat e cercaire dera Romanistica e des desparières lengües que ne hèn part, eth professor Gargallo evoquèc diuèrsi estudis e libres qu’an abordat er aranés, especiaument es sues arraïtzes romaniques, sense desbrembar que hè part deth gran ensems occitan laguens dera branca gascona. Hec ua mencion especiau ara interessanta e abondosa òbra des investigadors Joan Coromines e Aitor Carrera.

Era lengua centrau

Ua idèa fòrça remercabla siguec eth rebrembe qu’era lengua occitana, pera sua situacion geografica, mès tanben pera evolucion dera sua configuracion, poirie èster considerada coma era lengua centrau dera Romània. En occitan confluïrien caracteristiques des desparières branques dera grana familha des lengües romaniques, e vierie atau ua pèça basica entà compréner tot aqueth ensems.

E siguec fòrça avienta era mencion dera paremiologia, er estudi des arrepervèris e d’autes frases populares, qu’eth professor Gargallo a estudiat en prigondor, sustot deth calendari (mesi, sasons) e es fenomèns meteorologics, damb quauqui exemples aranesi e dites similares en d’autes lengües romaniques. Vertadèrament, eth mon dera Romanistica qu’ei apassionant.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.