Home LINGÜISTICA L’ESCRITURA PUS ANCIANA
L’ESCRITURA PUS ANCIANA

L’ESCRITURA PUS ANCIANA

0

Los cercaires ara se demandan se lo chinés es pas benlèu la lenga pus anciana de la planeta. La descobèrta d’una escritura plan anciana sembla d’o confirmar. Se poiriá que lo chinés foguèsse la lenga escricha pus anciana del Mond? Segon aquela descobèrta, l’ipotèsi qu’afirma que l’escritura espeliguèt a l’encòp en divèrses lòcs del Mond es ara fòrça mai fòrta.

Una còla d’arqueològs a trobat dins la província chinesa d’Hubei una amassada d’inscripcions sus ceramica que poirián èsser los caractèrs pus ancians jamai descobèrts fins a uèi lo jorn. Pr’amor que foguèron escriches fa 7000 ans. La data de la primièra escritura del Mond, doncas, deuriá cambiar segon aquela trobalha.

Un depaus neolitic

La descobèrta se faguèt dins lo depaus neolitic de Liulinchi, uèi cobèrt per d’aiga de la restanca de las Tres Gòrjas. Los objèctes trobats ailà son de ceramica amb divèrses simbòls, e los expèrts ja n’an identificat fins a 8, entre los quals zhu, wei e yao son escriches en chinés.

Plusors còpias ja  son al Musèu de la Migracion.

L’arqueològ Feng Shi, que dirigiguèt la còla de cercaires, diguèt que los simbòls èran restacats amb lo sistèma d’escritura utilizat jos la dinastia Shang (1600-1046 abans lo Crist), tanben fòrça conegut pr’amor de las inscripcions divinatòrias sus d’òsses. Segon Shi, las inscripcions son amassadas en grops e aquò ajudèt plan a las traduire. Tanben afirma que poirián èsser de formas primitivas del sistèma d’escritura chinés.

Abans l’arribada de l’aiga de la restanca, los cercaires trobèron de rèstas d’activitat umana, coma de sepulturas, de traças de fuòc e d’aisinas de pèira, a mai de la ceramica ja dicha. Tot aquò demòstra que dins aquel endrech i aguèt una comunautat permanenta e organizada.

Plusors còpias ja  son al Musèu de la Migracion de las Tres Gòrjas, a Hubei. Aquò ajudarà lo mond a veire una de las escrituras pus ancianas de la planeta. Va sens dire qu’es una trobalha unica per trobar l’origina de la lenga chinesa.

Per aqueles expèrts, ara se tròba de mai en mai d’inscripcions primitivas e aquò refortís l’idèa que i aguèt una evolucion dels simbòls fins a l’arribada de la dinastia Shang. Pasmens, tanben cal avisar que pas tota la comunautat scientifica es d’acòrdi. Lo procès es pas encara clar car se pòt pas associar dirèctament aqueles simbòls amb l’escritura chinesa actuala.

Mas es una descobèrta plan importanta que pòt dobrir tornarmai la discussion sus l’origina de l’escritura chinesa. Tanben poiriá cambiar l’istòria d’una de las civilizacions pus ancianas del Mond. E aquò es lèu dich.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.