Home DIVÈRSES UN PROJÈCTE DISCUTIBLE
UN PROJÈCTE DISCUTIBLE
0

UN PROJÈCTE DISCUTIBLE

0

Pògui projèctes dera NASA an provocat tanta discussion scientifica entre es astrobiològs com eth deth HAVOC ( High Altitude Venus Operational Concept). Ei un projècte que vò enviar ua prumèra onda de colonizacion sus aquera planeta e deishar òmes e hemnes laguens de dirigibles a mès de 50 quilomètres de nautor.

Sus era superfícia dera planeta es temperatures pòden arribar enquias 500ºC

Açò maugrat qu’era idèa non ei naua. Ei un projècte creat per Dale Arney e Chris Jones (deth Centre  de Recèrca Langley dera NASA) que presentèren era idèa pendent es anades 1970. Era conclusion d’aqueri scientifics siguec qu’era fòrça mès facila d’enviar astronautes e enquia colons umans entà Vènus que non entà Mart.

Atau, eth projècte HAVOC ei basat sus ua vertadèra colonizacion sus de dirigibles situadi a mès de 50 quilomètres de nautor. Ua idèa qu’era NASA ja auie pensat utilizar en programa APOLO pendent es annades 1973 e 1974. De mès, es russi ja auien hèt a volar balons a mès de 50 quilomètres de nautor laguens dera atmosfèra d’aquera planeta pendent es missions Vega 1 e Vega 2 en er an 1985.

Segontes aguest projècte dera NASA es dirigibles ajudarien a colonizar Vènus pr’amor que serien d’oasi voladors damb petites biosfères. HAVOC soslinhèc qu’es temperatures e pressions en aquera zona dera atmosfèra de Vènus son semblantes as dera Tèrra. I a pòga radiacion solar e era gravetat tanben ei com era dera nòsta planeta.

Totun, ei un programa fòrça discutit

Maugrat toti aqueri avantatges ( qu’es scientifics deth HAVOC defensen) era creacion de colònies umanes sus era atmosfèra de Vènus ei un projècte fòrça discutit tanben per diuèrsi scientifics. Perqué cau mès argent entà enviar missions damb astronautes entà Venus entà explorar aquera planeta quan açò pòt èster hèt per robòts ?

HAVOC ei basat sus ua vertadèra colonizacion sus de dirigibles situadi a mès de 50 quilomètres de nautor.

Vènus ei tanben ua planeta infernau. I a fòrça volcanisme e sus era superfícia dera planeta es temperatures pòden arribar enquias 500ºC. De mès, era pression pòt arribar as 92 atmosfères (es sondes espaciaus russes Venera 13 e Venera 14 non resistiren guaire temps en Venus pr’amor d’açò).

Mès es scientifics que formen part deth projècte HAVOC dera NASA dan d’autes rasons; era radiacion solar a 50 quilomètres de nautor ei com era de Canadà e laguens aquera part dera atmosfèra es temperatures son entre 0ºC e 75ºC. De mès, Vènus ei ua planeta fòrça mès pròp dera Tèrra que non Mart e enviar-i missions entà colonizar era sua atmosfèra (non era sua superfícia) serie fòrça mès facil e economic entàs umans que non era madeisha colonizacion de Mart. E Vènus a enquia un 40% mès de lutz que Mart e damb açò era produccion d’electricitat serie mès facila de hèr.

Es contraris afirmen que çò de mès segur ei que sus Vènus i auec jamès vida e òc en Mart. Mès com pòt ajudar aquerò ena colonizacion de Vènus ? Çò que diden es scientifics deth projècte HAVOC ei que dilhèu cau enviar, abans de sajar ua possible colonizacion de Mart, mès sondes entà Vènus entà explorar se ei possible d’enviar-i tanben colons. Pr’amor que Vènus non ei tan luenh. Un projècte qu’ei encara, aué, 40 annades dempús, fòrça discutible.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.