Socrates es considerat un dels grands filosòfes de la civilizacion occidentala, mas malgrat totas las siuenas contribucions a la societat, patin una tragica fin: foguèt condemnat a èsser executat. Mas, per quinas motivacions? La denóncia oficiala acusava Socrates de pervertir los joves de la vila, Atenas, amb los sieus discorses amb un clar mensprètz contra las divinitats grègas tradicionalas e la siuena substitucion per de concèptes filosòfics aluenhats de la religion.
Pendent lo jutjament, Socrates defendèt la siuena fe amb las divinitats classicas, e que preteniá solament donar una nòva interpretacion de la religion. Mas qualques istorians opinan qu’aquelas acusacions èran estadas creadas per amagar la vertadièra motivacion. Critias, amic e adepte a l’etèrna enemiga d’Atenas, Esparta, èra tanben disciple de Socrates, qui gaudissiá d’una granda estimacion entre los sieus conciutadans.
Una qüestion de principis
Se Critias convenciá Socrates de las “bontats” d’Esparta, e Socrates començava a difondre aquelas idèas entre la populacion, podiá provocar una granda inestabilitat dins la vila e una possibla subordinacion als enemics. Fin finala, foguèt condemnat a morir executat, e lo grand filosòf acceptèt la condemna sens cap de sòrta d’oposicion. La primièra condemna foguèt aprovada amb una majoritat de vòts redusida, mas decomentaris sarcastics del meteis Socrates provoquèron una segonda votacion, ont la condemna atenguèt una ampla majoritat del jurat.
Volguèt pas demandar una revision del sieu jutjament, malgrat que poiriá aver obtenguda una condemna de preson domiciliària, mas fin finala l’an 399 aC, amb la companhiá de qualqu’unes dels sieus disciples, lo meteis filosòf (amb setanta-un ans d’edat) ingerèt un poison utilizat abitualament a las execucions. L’informacion del jutjament e la mòrt de Socrates es coneguda per l’”Apologia” d’un autre grand filosòf e disciple, Platon.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
