Home Tag "Evolucion"

FOGUÈT LO CAMBIAMENT CLIMATIC

Christian Andreu
0
Fa d’annadas que la comunautat scientifica discutís quina foguèt la causa darrièra que provoquèt l’extincion de la nomenada megafauna d’un biais general e tanben dels proboscidis gigants (dont los elefants). Fòrça cercaires afirman que la causa dirècta ne foguèt l’espandiment de nòstra espècia. D’autres, pasmens, pensan que foguèt lo cambiament environamental. Ara un nòu estudi […]

LO SECRET DEU SAHARA

ES DESCOBÈRTA UNA NÒVA ESPÈCIA D’OMINID

Christian Andreu
0
Dempuèi 2010, una còla d’arqueològs israelians estudiava un crani fossil trapat a Nesher Ramla, en Israèl. Sonque ongan s’es pogut confirmar qu’èra una nòva espècia ominida que demorèt en aquel luòc fa 130 000 ans. L’espècia es pròcha dels neandertalians e mòstra que, fin finala, l’environament ominid èra fòrça mai complèxe, amb almens cinc espècias […]

FAUNA OCEANIANA (2): LO WALLABÍ

ERA ORIGINA DES REPTILS

Christian Andreu
0
Era vertadèra origina des reptils tanben ei fòrça anciana. Pòt èster situada entre ara hè 310 e 320 milions d’annades ena epòca de paluns deth Carbonifèr. Maugrat que pendent fòrça temps se creiguec qu’er animau mès ancian d’aguest tipe d’animaus siguec Casineria (que visquec hè d’aperaquí 315 milions d’annades) aué ei coneishut que siguec dilhèu […]

MN JUSÈP CONDÒ SAMBEAT, ETH POÈTA D’UN PÒBLE (I)

ERA ORIGINA DES ANFIBIANS

Christian Andreu
0
Es anfibians son un grop d’animaus qu’an ua fòrça longa istòria evolutiua. Eth prumèr grop d’anfiabians se desvolopèc pendent eth periòde deth Devonian, çò ei hè mès de 370 milions d’annades. Es sòns ancessors sigueren peishi damb paumons, semblants a Coelacantus. Aqueth tipe de peishi preistorics desvolopèren pautes e dits qu’ajudèren aqueri animaus a gésser […]

MN JUSÈP CONDÒ SAMBEAT, ETH POÈTA D’UN PÒBLE (I)

ERA ORIGINA DES MAMIFÈRS

Christian Andreu
0
Maugrat totes es teories conspiracionistes que i a, era evolucion de toti es èsters viui que demòren ena planeta aué non pòt èster discutida. Es mamifèrs, reptils, anfibians, audèths, peishi e insèctes evolucionèren pendent centenats de milions d’annades enquiara sua forma actuau. Açò ei un hèt confirmat pera sciéncia. E açò hè mès susprenenta encara […]

MN JUSÈP CONDÒ SAMBEAT, ETH POÈTA D’UN PÒBLE (I)

ER OMININ MÈS ANCIAN

Christian Andreu
0
Determinar aué quin siguec eth prumèr ominin non ei causa facila maugrat annades d’estudi prigond d’aguest hèt. Ua des pògues conclusions qu’amassèc era comunautat paleoantropologica enquia aué siguec considerar eth genre Australopithecina o Hominina com es ancessors mès ancians trapadi enquia aué des ominins. Atau, òm poirie díder qu’es australopitecus sigueren donques es prumèri e […]

MN JUSÈP CONDÒ SAMBEAT, ETH POÈTA D’UN PÒBLE (I)

PRE-EVOLUCIONISME

Christian Andreu
0
Lamarck (1744-1829) siguec ua des figures mès importantes dera sciéncia des sègles XVIII e XIX d’Euròpa. Aguest cercaire creèc e desvolopèc era biologia coma sciéncia autonòma e es sues idèes sus era transformacion des èsters viui siguec considerada des dera sua mòrt coma un antecedent des idèes evolucionistes de Darwin. Aué que cau arrebrembar es […]

MN JUSÈP CONDÒ SAMBEAT, ETH POÈTA D’UN PÒBLE (I)

ISTÒRIA DE LA VIDA (14), TANBEN DICHA EVOLUCION

Christian Andreu
0
L’Eocèn foguèt l’edat que se debanèt entre fa 55 e 38 milions d’ans. Foguèt una epòca que los continents contunhèron lor movement vèrs de posicions mai semblantas a las actualas. Pasmens, una granda part de la tèrra èra encara desseparada en d’illas gigantas. America meridionala se desseparèt, fin finala, d’Antartida e Índia venguèt mai pròcha […]

FAUNA OCEANIANA (2): LO WALLABÍ