Mossen Josèp Condò Sambeat ei considerat eth gran poèta d’Aran, e era sua òbra se place pera sua magnitud literària entre es d’auti grani escrivans europèus e a qui plan soent se compare damb eth catalan Mossen Cinto Verdaguer, pera semblança entre es produccions de cada un e era sua dedicacion ara vida religiosa. Era sua òbra ei escrita ena modalitat aranesa dera lengua occitana, en tot configurar er aranés literari, en lengua catalana e en mendre mesura, en lengua castelhana. Entamenam un cicle d’articles entà analisar de diferenti punts d’enguarda era sua vida e era sua imprescindibla òbra, basa dera literatura aranesa posteriora.
Neishut eth dia 29 de març de 1867 en Montcorbau, ena nomentada Casa Puig, plaçada en carrèr Sant Estèue 13, de plan joen mostrèc ua grana religiositat, e un còp acabadi es sòns estudis de Teologia en Seminari Conciliar dera Seu d’Urgelh, siguec ordenat sacerdòt catolic er an 1891. Dempús d’oficiar en diuèrses parròquies, concrètament enes catalanes de Sallent de Montanissell (1891 – 1893) e Moror (1896 – 1905) e ena aragonesa de Gavasa (1893 – 1896), podec tornar tath sòn Aran nadiu, prumèr tà Gessa (1905 – 1910), concrètament, posteriorament tà Salardú (1910 – 1915) e fin finau tà Bossòst, a on moric dus ans dempús, eth dia 5 d’agost de 1919 ara edat de cinquanta dus ans.
Fe e arraïtzament
Fe e arraïtzament en territòri sigueren dues constantes ena sua vida e òbra, que conjuguèc damb era revirada ar aranés deth Catecisme catolic dera epòca, maugrat que non siguec publicat, malerosament, e demore inedit. En encastre religiós tanben escriuec un libre qu’arremassaue es sues reflexions espirituaus jos eth títol d'”Escuela de perfección espiritual” publicat er an 1914 e dedicat especificament a d’auti capelhans catolics.
De un aute costat, era sua passion pera literatura demorèc demostrada plan lèu damb un poèma en lengua catalana, “Mon primer ram”, de setanta sies vèrsi, a on empleguèc eth simbolisme e era delicadesa des flors, dedicat ath bisbe d’Urgelh Salvador Casañas, er an 1890, en hèr-li present d’ua pluma d’escríuer damb es sòns companhs deth Seminari. Aquiu coïncidic damb dus seminaristes aranesi que tanben demostrèren ua grana predisposicion entara òbra literària, Mn Rafael Nart Arjò e Mn Agustín Puyol Safont.
En tornar en Aran, entamenèc contactes damb es Felibres occitans, en tot demostrar era sua conviccion dera unitat dera lengua e era literatura occitanes, maugrat qu’era sua òbra siguesse ena modalitat aranesa e clarament arraïtzada en territòri aranés. Encetèc, atau madeish, ua fructifèra relacion damb era Escolo deras Pireneos, entitat difusora de cultura e coneishement.
Eth sòn retacament damb era literatura en lengua catalana siguec tanben constant, autant pera sua relacion damb diuèrsi escrivans catalans coma pera sua participacion en diuèrsi concorsi literaris coma es Jòcs Floraus de Barcelona o de Lhèida o damb era publicacion de quauqu’ues des sues creacions literàries en revistes culturaus catalanes, coma “La Renaixensa”, “L’Atlàntida” o “La Creu del Montseny”.
Mn Josèp Condò Sambeat mòstra çampar de manèra exemplara aguesta idèa d’un Aran damb ua foncion importanta e extraordinària de ligam entre es tèrres catalanes e es occitanes. En encastre academic destaquèc tanben coma lingüista e influïc en diuèrsi filològs coma eth catalan Joan Coromines, qu’estudièc tanben damb prigondor er aranés e d’autes lengües romaniques, o coma Mn Antoni Griera i Gaja, que publiquèc, fòrça annades dempús, era sua òbra lexicografica “Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya”, a on se hè evidenta era influéncia e es conclusions lingüistiques de Mn Josèp Condò Sambeat.
Damb un caractèr plan introvertit, viuec tostemp de manèra plan discrèta e austèra, coma èra pròpri d’un capelhan catolic, mès se guanhèc era estimacion e eth respècte des fidèus en totes es parròquies a on oficièc coma sacerdòt e, damb era sua creacion literària, de toti es aranesi. Er an 1982 siguec nomentat per Avescat d’Urgelh “Persona illustra der Avescat”, un meritat reconeishement pera part des autoritats eclesiastiques peth sòn prètzhèt religiós e culturau. E sèt annades dempús, eth Conselh Generau d’Aran convoquèc peth prumèr viatge eth concors literari Mn Josèp Condò Sambeat, coma aumenatge ath sòn gran poèta, mès tanben entà estimular era produccion literària en aranés. Mossen Josèp Condò Sambeat ei un des autors que mos hèn a considerar s’ei possible de desseparar un escrivan deth sòn país. En cas deth gran poèta e estudiós aranés, aquerò ei impossible.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
era cession dera fotografia a @AranMedia Cultura
Damb era collaboracion d’Agustí Farran (traductor) e er assessorament d’Antòni Peremartí (investigador).
