Home ASTROFISICA Se descobrís de gas de fosfina dins l’atmosfèra venusiana
Se descobrís de gas de fosfina dins l’atmosfèra venusiana
0

Se descobrís de gas de fosfina dins l’atmosfèra venusiana

0

Es un fach plan important per l’astrofisica pr’amor que fa d’annadas que l’umanitat cèrca de signes de vida sus de planetas que son a milions d’ans lutz de la Tèrra: es possible que i aja de vida mai prèp, fòrça prèp de nosautres, sus Vènus. E òc: una còla d’astronòms confirmèt la preséncia de gas de fosfina dins los nívols de Vènus. Es una sòrta de gas sonque produch sus la Tèrra per de micròbis.

La còla de scientifics utilizèt lo telescòpi James Clerk (JMCT) en mai de l’observatòri ALMA, situat dins lo desèrt d’Atacama. La tòca èra d’estudiar l’atmosfèra de Vènus per rapòrt a sa superfícia e de ne estudiar mai prigondament lors compausants. E, gaireben per astre, trapèron çò qu’es una descobèrta estonanta e unica, de gas de fosfina, produch sus nòstra planeta solament per de micròbis, çò que poiriá voler dire que sus Vènus i a de vida.

La preséncia del gas de fosfina a Vènus foguèt considerada de manièra totala coma un signe biologic que pòt pas èsser negat. Sonque d’organisme vius ne son la causa originala e aquò vòl dire que l’umanitat auriá benlèu trapat, pel primièr còp de son istòria, de vida en defòra de la planeta Tèrra; pasmens, poiriá èsser una mena de vida qu’imaginàvem pas.

Justament, fa gaire la comunautat scientifica prepausèt d’acceptar la preséncia de gas de fosfina dins de formacions rocosas coma un signe clar e segur de vida extraterrèstra. “Ambedoas còlas de cercaires al JMCT e a l’ALMA avèm trobat çò de meteis, de gas de fosfina dins l’atmosfèra de Vènus, dins de nívols d’aquela planeta, çò diguèt Janusz Petkowski, scientific de l’Institut de Tecnologia de Massachussets (MIT). E la preséncia de fosfina es una pròva segura que la planeta pòt èsser abitada pr’amor que i a de condicions per i viure”.

Un gas menor

Malgrat que la fosfina siá un gas menor sus la Tèrra, es tras qu’important per l’astrobiologia, la sciéncia qu’estudia la possibilitat de vida sus d’autras planetas, pr’amor que solament es produch per de microorganismes vius. Sus la Tèrra n’i a prèp de 20 moleculas per cada miliard de moleculas de l’atmosfèra de la Tèrra. A mai, los cercaires tanben estudièron la possibilitat que foguèsse creada d’una autra manièra sus Vènus, mas aquò se passèt pas, e demorèt confirmat que foguèt producha per de micròbis.

Segon aqueles cercaires, se poirián debanar sonque dos scenaris possibles sus la produccion d’aquel gas de fosfina, coma d’activitat volcanica o de meteòrs que poiriá èsser tombats sus Vènus. Mas après o estudiar mai prigondament los cercaires tanben trobèron que la preséncia de fosfina dins l’atmosfèra venusiana dins de nìvols poiriá aver sonque una origina biologica.

“Avèm estudiat de manièra prigonda totes los possibles camins scientifics sus l’origina d’aquel gas sus Vènus e tanben totas las causas possiblas, çò confirmèt Petkowski. E se son origina es pas biologica aquò vòl dire que los scientifics de la Tèrra coneissèm pas brica l’Univèrs. Se i a de vida a Vènus, doncas, sonque pòt demorar en una region situada entre los 48 e los 60 km d’altitud sus la superfícia de la planeta, mai naut que la superfícia volcanica venusiana”.

D’un autre latz, aquela descobèrta tanben poiriá entraïnar, e mai s’una planeta es pas dins la nomenada zòna d’abitabilitat espaciala, la possibilitat d’una atmosfèra amb de vida locala. Çò que vòl far ara aquela còla es estudiar amb prigondor d’autres gases que tanben poirián èsser restacats a la vida a Vènus. Tecnicament, çò confirmèron, ja son estadas trobadas de biomoleculas sus Vènus, mas consideradas coma sens relacion amb la vida. “Sens fosfina i a pas de vida sus una planeta. E sens vida se produtz pas de fosfina sus una planeta, çò apondèt Clara Sousa-Silva, tanben del MIT. La Tèrra es lo solet luòc ont fins ara avèm trapat de fosfina e aquò a agut luòc pr’amor que i a de vida”. La descobèrta foguèt publicada dins la revista numerica Nature Astronomy.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.