LAS CAUNAS DE WAITOMO

Christian Andreu
0
Las caunas de Waitomo son situadas a Waitomo, Nòva Zelanda. Son divèrsas caunas de ròca amb de calcari e que forman de tutas qu’an coma particularitat l’existéncia d’un vèrm luminós que i al tet d’aquelas caunas. Lo vèrm luminós es la baba de l’insècte Arachnocampa luminosa, qu’emet una lutz brilhanta amb la qu’atrai la siá […]

LO GUEPARD

Christian Andreu
0

UA NUBLA MAMOT

Christian Andreu
0

LO PERIPLE DE PITEAS

Christian Andreu
0
D’en promiera, me fau precisar qu’aqueu tèxte l’escriuguèri en 1998 e que fuguèt publicat dins lei numèros 67 e 68 dau Bulletin dau Sindicat Occitan de l’Educacion (S.O.E.)[1], que n’èri secretari per leis Acadèmias d’Ais e Niça e lo departament de Droma. Lo títol originau èra “PEDAGOGIA – Percors diversificat (classa de 4a)”, qu’au Collègi […]

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu
0

LA QUESTION REIALA D’ENRIC VIII

Christian Andreu
0
Lo nom de la “question reiala” es la controvèrsia provocada per l’anullacion del matrimòni del rei Henry VIII d’Anglatèrra de la siá primièra molhèr, Catarina d’Aragon. L’an 1509, quand Henry èra estat proclamat rei, se celebrèt lo maridatge del nòu monarca amb la veusa de son fraire grand, Arthur. Amb aquel matrimòni contunhava la bona […]

LA BALENA GIBOSA SE REVISCOLA

Christian Andreu
0
Es pas abitual de raportar de bonas nòvas restacadas amb l’environament mondial. Mens encara sus la situacion de quina espècia mamifèra que siá. Totun, la populacion de balenas gibosas, que foguèt prèp de l’escantiment pendent los ans 1950, se seriá multiplicada e dempuèi ongan la cal pas pus considerar en situacion critica. Una nòva excellenta […]

THYLACOSMILUS NON SIGUEC NAT PREDATOR

Christian Andreu
0
Thylacosmilus atrox, un marsupial extint que visquec en America deth Sud entre ara hè 9 e 3 milions d’annades (un periòde coneishut com Neogèn) non siguec cap tigre de dents de sable com se pensaue enquiara. Es sòns susprenents canins non èren entà gahar prèdes, segontes un nau estudi dera Universitat de Bristol. Thylacosmilus tanben […]

LO LAC HILLIER

Christian Andreu
0
Avètz vist jamai cap lac de color ròsa ? Òm poiriá pensar qu’es un lac fach per un film mas aquò es pas aital. Es un lac, lo lac Hillier, a Austràlia, qu’a las siás aigas ròsas e cal pas anar al cinèma per lo veire. Es a l’illa de Middle, la màger illa de […]

LA CRIPTA ARQUEOLOGICA DE NIÇA

Christian Andreu
0
Lo rèsta de las fortificacions de Niça al ras dal flume Palhon: la pòrta Pairoliera e la Torre Cinc Caires. Entre lo baloard Joan Jaurès e la Plaça Garibaldi demòran sota tèrra de vestigis ben gardats de 700 ans d’istòria. – Es a la fin dal sègle 14 qu’es bastia la torre Pairoliera. La carriera Pairoliera […]

LA TEORIA DEL CAÒS

Christian Andreu
0
La teoria del caòs es una de las mai nomenadas uèi lo jorn. Maugrat que la sieuna origina se debanèt en de sciéncias coma la matematica o la fisica, foguèt lèu utilizada en d’autras sciéncias coma la demografia, l’astrofisica, l’economia o la sociologia o encara la politica. Uèi i a fòrça cercaires que l’utilizan per […]

Un nòu calcul establís que i a sièis miliards de planetas coma la Tèrra sonque dins nòstra galaxia

Christian Andreu
0
Segon de donadas recentas d’un nòu estudi, i auriá una planeta coma la Tèrra per cada cinc estelas coma lo Solelh. L’estudi foguèt realizat per de cercaires de l’Universitat de la Colómbia Britanica amb de donadas de la mission Kepler de la NASA. Per qu’una exoplaneta siá considerada coma la Tèrra, i cal poder trapar […]

ERA PRUMÈRA FAMILHA AMERICANA

Christian Andreu
0
Dus cavòts trapats enguan an ajudat a confirmar quini serien es prumèri òmes qu’arribèren a America e era sua origina. Maugrat qu’es cavòts e es rèstes trapades ja hège annades que sigueren descubèrtes calguec fòrça analisis genetiques en laboratòri entà poder, fin finau descurbir quina siguec era prumèra familha americana. E d’on venguie. Atau, siguec […]