Lo rèsta de las fortificacions de Niça al ras dal flume Palhon: la pòrta Pairoliera e la Torre Cinc Caires. Entre lo baloard Joan Jaurès e la Plaça Garibaldi demòran sota tèrra de vestigis ben gardats de 700 ans d’istòria.
– Es a la fin dal sègle 14 qu’es bastia la torre Pairoliera. La carriera Pairoliera es dins l’alinhament e existe totjorn. Es la carriera que s’i trobavan los pairoliers.
La qualitat arquitecturala d’aquesta torre es conservaia, es totjorn drecha, dins sa part bassa aüra, sensa èstre fendasclaia. L’interior èra plen de tèrra.
Es a drecha al ras la pòrta Pairoliera amb lo sieu pònt levaís, vist de l’exterior de la ciutat. Una pintura de Brea o mòstra.
Après l’ataca francesa dal 1543 amb los mercenaris otomans, i es lo besonh de renforçar las fortificacions e de las modernizar.
De las doas atacas francesas dal 1691 e dal 1704 es la segonda que aurà rason de las muralhas. Loís lo 14en fa rasar las fortificacions. Niça deven vila dubèrta en lo 1706. Lo pònt Sant Sebastian es destruch e comolat.
La plaça Cinc Caires, futura plaça Garibaldi pilharà de plaça sus la maire de Palhon per rejónher aquel espaci dubèrt. Faguent recular la riba de Palhon.
Un autre vestigi es la Torre Cinc Caires. Francizat en Sincaïre. Existe totjorn la carriera Cinc Caires.
– La Torre Cinc caires
Aquela torre es retrobaia gràcias a l’estacion de tram creaia, a la fin dal sègle 15.
La part sobrana l’an rasaia per lo tram e l’arrèst de tram qu’es vesin. Se ve dins l’arrèst de tram una part d’aquela torre.
Lo 15 d’agost dal 1543 , dal temps de l’assèdi de Niça per los franceses, una violenta batalha se fa en aquest bastion. E los niçards resiston. Aquela capitaia es atribuïa a l’intervencion de la Verge Maria. En lo 1552, per si recordar l’eveniment gloriós, la capèla Nòstra Dòna de Cinc Caires es bastia, coma luec de memòria e de resisténcia niçarda.
Mai tardi lo contengut d’aquela capèla anarà dins la capèla dal Sant Sepulcre sus la plaça Garibaldi.
Una longor de muralha d’aquest bastion rèsta encara encuei fàcia a la glèisa Sant Martin-Sant Augustin dins l’ancian quartier dal Camàs Sobran. Subre s’i tròba una lausa en l’onor de la resisténcia niçarda en particular de Dòna Catarina Segurana.
Un article de Laurenç Revèst* Dr en Linguística
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Referéncias: https://www.nice.fr/fr/culture/patrimoine/la-crypte-de-nice
