Hè 3,5 miliards d’annades, era Tèrra ère un lòc plen d’erupcions volcaniques jos un cèu iranja de metan e dioxid de carbòni. Non i auie oxigèn. Era vida existie, mès ère fòrça limitada a solament bèri uns microorganismes que suberviuien ena escuretat des oceans, que se neurien dera energia termica des henedures idrotermaus o en tot fermentar compòsti organics escassi. Mès tanben siguec acíu que se debanèc era capacitat de capturar era lutz deth Solei.
Abans des plantes, bèri uns bacteris fòrça petiti —auantpassadi des cianobactèries— trapèren era manèra de trincar era molecula d’aigua en tot utilizar fotons de lutz solara. Era tòca non ère crear oxigèn, pr’amor qu’aguest ère un residu toxic, mès obtíer protons e electrons entà fabricar sucres.
En aguest procès, era fotosintèsi damb oxigeèn, siguec er acte d’engenheria quimica mès audaciós dera evolucion. De còp, ua hònt d’energia ère ilimitada (eth Solei) e era matèria prumèra ère pertot (era aigua). Era vida depenie de tot çò que trobaue mès ara tanben podie produsir.
Eth prètz deth progrés
Aqueri bacteris comencèren a liberar oxigèn ena atmosfèra de manèra massiua. Entara majoritat de formes de vida d’aquera epòca, er oxigèn ère un verin corrosiu. Açò provoquèc er Olocauste der Oxigèn e una extincion gaireben totau dera vida ena planeta.
Mès aguest procés tanben siguec ua oportunitat entà cèrtes formes de vida. Er oxigèn permetec era creacion dera capa d’ozòn, e protegir atau era superfícia dera radiacion ultravioleta. Era vida podèc per prumèr viatge gésser dera aigua e colonizar era tèrra fèrma. E com neishèren es prumères plantes ?
Hè 1,5 miliards d’annades, ua cellula eucariòta “minjèc” un d’aguesti bacteris fotosintetics. Mès non lo digeric. Lo mantenguec viu laguens sòn. Eth bacteri daue energia en escambi de proteccion. Aguest procès, siguec nomentat pera biologa Lynn Margulis coma endosimbiosi seriada, e dèc lòc ath cloroplaste. Toti es arbes actuaus an teishuts que son descendents d’aqueri bacteris. Es plantes donques son collaboracions biologiques que s’an mantengut milions d’ans.
Eth pas d’algues unicellulars as prumères plantes terrèstres (hè 470 milions d’annades) siguec traumatic. En dehòra der aigua, eth perilh ère era dessecacion. Es prumères plantes colonizadores, semblables ath liquèn actuau, èren solament catifes verdes que demorauen aferrades ara umiditat.
Maugrat açò, eth sòn succès siguec totau. En fixar eth dioxid de carbòni dera atmosfèra enes sòns teishuts, provoquèren ua baishada dera temperatura globau e canvièren eth clima dera planeta entà tostemp. Sovent desbrembam qu’es arbes son eth motor d’ua atmosfèra respirabla. Cada alenada d’aire ei un present d’aguesta bua verda que comencèc ara hè milions d’annades en un ocean primitiu. Sense era fotosintèsi, era Tèrra serie un mar sense vida.
Era Redaccion
Fotografia principau: Sapiéncia/ChatGPT
