Home DIVÈRSES UNA DIVERGÉNCIA EVOLUTIVA QU’ES FÒRÇA MAI ANCIANA
UNA DIVERGÉNCIA EVOLUTIVA QU’ES FÒRÇA MAI ANCIANA
0

UNA DIVERGÉNCIA EVOLUTIVA QU’ES FÒRÇA MAI ANCIANA

0

Fins a uèi, l’antropologia afirmava que la divergéncia evolutiva entre nòstra espècia, Homo sapiens sapiens, e la neandertaliana aviá agut luòc entre fa 300 000 e 500 000 ans. Totun, de nòvas donadas scientificas confirman que se produguèt fa mai de 800 000 ans.

Es çò qu’arriba d’una nòva analisi de las dents de diferentas espècias omininas e entre aquestas nòstra espècia e la dels neandertalians. Una pròva segura son de dents d’ominins trapadas a la Sima de los Huesos, dins l’estat espanhòl, que fan sospechar qu’aqueles ominins (qu’an una edat d’aperaquí 800 000 ans) divergiguèron fòrça abans e que doncas la desseparacion entre nòstra espècia e la dels neandertalians se passèt longtemps abans.

De dents d’ominins trapadas a la Sima de los Huesos, fan sospechar qu’aqueles ominins divergiguèron fòrça abans.

“Aquò venguèt pr’amor de diferents factors, çò diguèt Aida Gómez-Robles, de l’Escòla Universitària de Londres. Aital, una plan fòrta seleccion naturala auriá entraïnat de cambiaments dins las dents d’aqueles ominins. Tanben se poiriá èsser debanat en rason de lor isolament. Totun, las dents dels neandertalians de la Sima de los Huesos son plan desparièras de las d’autras espècias de l’epòca”.

D’analisis d’ADN erronèas

Malgrat que las darrièras analisis d’ADN confirmen encara que l’òme modèrne e los neandertalians aurián divergit coma espècias fa solament 300 000 ans, benlèu serián d’analisis erronèas. Aquela divergéncia es pas compatibla amb l’estudi anatomic e genetic dels neandertalians de la Sima de los Huesos.

“Aqueles ominins an de premolaras e caissals plan pichons, çò confirmèt Gomez-Robles. Aquò soslinha que son plan semblables als neandertalians classics. S’un còp foguèron mai grands, es perque i aguèt un ancessor comun als neandertalians e als òmes modèrnes fa almens 800 000 ans”.

Segon aquela nòva analisi, ambedoas espècias aurián evolucionat pendent un periòde de temps plan mai long per desvolopar de caracteristicas anatomicas tan desparièras. Aquò vòl dire qu’ambedós grops pòdon èsser desseparats geneticament dempuèi aquela data. L’estudi foguèt publicat dins la revista numerica Science Advances per l’Escòla Universitària de Londres.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.