Home ASTROFISICA QUÉ ES UNA TAIKONAUTA ?
QUÉ ES UNA TAIKONAUTA ?
0

QUÉ ES UNA TAIKONAUTA ?

0

Qu’és un taikonauta ? Quant temps fa que i a de taikonautas en l’espaci e qué son ? Los taikonautas son d’astronautas chineses pr’amor que fa mai de 20 ans China envièt d’astronautas (paraula usada sonque en Estats Units e Euròpa) a l’espaci. Foguèt lo tresen país en n’enviar. Uèi China envièt ja de fusadas a la Luna e a Mart e comencèt ja a bastir una estacion espaciala pròpria. Los russes, d’un autre costat, nomenan lors astronautas, cosmonautas, e los chineses, taikonautas.

Tot aquò arribèt après la segonda mitat del sègle XX, pr’amor que fins alavetz, l’espaci foguèt un afar de sonque doas poténcias; Estats Units e l’Union Sovietica. Puèi, la corsa espaciala contunhèt amb Estats Units e Russia, e sonque pendent la fin d’aquel sègle i arribèron d’autres païses.

Dempuèi 1970, China poguèt enviar plusors satellits a l’espaci.

L’Union Sovietica, malgrat tot çò que podèm pensar, foguèt lo primièr país de la planeta a l’ora de lançar un satellit en defòra de la Tèrra, en getar un cosmonauta a l’espaci e tanben en enviar de naus espacialas amb mai d’un cosmonauta. Estats Units foguèt lo primièr,  puèi, a l’ora de capitar en far una orbita terrèstra a mai de poder demorar una setmana amb un astronauta en l’espaci e tanben arribar a la Luna.

En aquela epòca, sonque un autre país poguèt enviar de naus espacialas a l’espaci. E foguèt l’estat francés. Ja en 1965 los franceses envièron lor primièr satellit a l’espaci. Puèi, cal esperar fins a la decada de 1970 per veire d’autres païses dintrar en aquel grop : Japon e China, que poguèron enviar un satellit a l’espaci en 1970. Lo reialme Unit l’envièt en 1971.

Uèi lo jorn

Uèi i a 11 païses qu’envièron de naus o d’astronautas a l’espaci e capitèron, dont l’Agéncia Espaciala Europèa. Mas pendent la fin del sègle XX, tot aquò comencèt a cambiar. I aviá pas pus d’Union Sovietica e d’autres païses de la planeta comencèron tanben a conquistar l’espaci. Un d’aqueles foguèt China.

Dempuèi 1970, China poguèt enviar plusors satellits a l’espaci, desvolopèt un programa de geoposicion espacial e aufriguèt las sieunas fusadas a d’autres estats. Tot aquò situèt China en un luòc plan important dins la corsa espaciala. Que venguèt màger en 2003, quora venguèt lo tresen país que poguèt enviar d’umans a l’espaci.

La capitada arribèt de la mand de la nau espaciala Shenzhou-5, dirigida per lo taikonauta Yang Liwei. Segon los chineses aquel foguèt lo començament real de l’istòria aeroespaciala de China dempuèi 1970.

E disèm taikonauta e pas astronauta pr’amor qu’es lo nòm que recebon los astronautas chineses. Amb aquò demòra clar que son d’astronautas chineses e tanben remembra la tecnologia chinesa, tant o mai bona que l’estatsunitenca o la russa, uèi. Taikonauta es formada per la paraula taikong (太空) que vòl dire espaci en mandarin, a mai del sufix –nauta qu’en grèc vòl dire marinièr. Ansin formèron la paraula taikonauta per parlar dels astronautas chineses.

China capitèt a l’ora d’enviar una nau espaciala a la Luna.

Dempuèi alavetz China poguèt avançar encara mai lo sieu programa espacial. Capitèt a l’ora d’enviar una nau espaciala a la Luna e balhar de material de la meteissa a la Tèrra. En 2019 China foguèt lo primièr e sol país de la planeta qu’arribèt a la fàcia amagada de la Luna.

Fa un an China finiguèt la sieu la sieuna pròpria estacion espaciala, la Tiangong. Tanben envièron una sonda a Mart, lo Zhurong, que i foguèt tre mai de 2021 e mai de 2022. E una de las pròplèus missions qu’a la CNSA, o Agéncia Espaciala Chinesa en anglés, es enviar plusors taikonautas a la Luna en la decada de 2030. Per aital, se òm parla de taikonautas a l’espaci ja sabèm que son d’astronautas chineses e pas estatsunitencs, indians o russes.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.