Home General QUAUQUES CALCULS CURIOS (PER L’ESTIEU)
QUAUQUES CALCULS CURIOS (PER L’ESTIEU)

QUAUQUES CALCULS CURIOS (PER L’ESTIEU)

0

Dei calculs dins nostre sistèma decimau qu’an pas ren d’extraordinaris mai que donon d’er d’èstre descorrents, curiòs e meme ufanòs.

I – RACINAS CARRADAS :

La racina carrada sarà notada ^(1/2) 64^(1/2) = 8
estent que 8*8= 64

(44 – 8 ) ^(1/2) = 6
(4444 – 88 ) ^(1/2) = 66
(444444 – 888 ) ^(1/2) = 666 etc ….
NB : 666 es dich l0 nombre de la bestia –
(veire Cronica 666 – 5 de març de 2018 )

II – MULTIPLICATIONS(*)

889*1 = 0889
889*2 = 1778
889*3 = 2667
889*4 = 3556
889*5 = 4445
889*6 = 5334
889*7 = 6223
889*8 = 7112
889*9 = 8001

La chifra deis unitats es descreissenta de 9 fins 1
La chifra dei miliers es creissenta de 0 fins 8
Au mitan aven un doblament descreissent de 88 fins 00
La soma dei chifras deis unitats e dei miliers es sempre 9.

III – DIFERENCIAS DE CARRATS :

Notarem A au carrat = A^2
Ansin 8^2 = 8×8 = 64

a/ 8^2 – 3^2 = 55
78^2 – 23^2 = 5555
778^2 – 223^2 = 555 555
7778^2 – 2223^2 = 55 555 555
etc…

NB : 8-3=5 // 7+5=9 // 77+22=99 // 777+222=999

b/ 9-2=7

9^2-2^2=77
89^2-12^2=7 777
889^2-112^2=777 777
8889^2-1112^2=77 777 777

NB : 8+1=9 // 88+11=99 // 888+111=999

IV – INVERSIONS DE CHIFRAS

1 089 * 9 = 9 801
109 989 * 9 = 989 901
10 999 989 * 9 = 98 999 901

V – DIVISION

1/9801= 0,00010203040506070809101112……..9799…, manca 98
Après reven : 00010203…..

VI :

1 * 1 = 1
121 * (1+2+1) = 484 = 22^2
12321 * (1+2+3+2+1) = 110 889 = 333^2
1234321 * (1+2+3+4+3+2+1) = 19 749 136 = 4444^2
123454321 * (1+2+3+4+5+4+3+2+1) = 3 086 358 025 = 5 5555^2

VII – CHIFRAS MESCLADAS :

29 x 83 = 2 407
23 x 89 = 2 047

VIII – MULTIPLICACION E ADDICION

9 x 9 + 7 = 88 1 x 8 + 1 = 9
98 x 9 + 6 = 888 12 x 8 + 2 = 98
987 x 9 + 5 = 8 888 123 x 8 + 3 = 987
9876 x 9 + 4 = 88 888 1 234 x 8 + 4 = 9 876
98765 x 9 + 3 = 888 888 12 345 x 8 + 5 = 98 765
987654 x 9 + 2 = 8 888 888 123 456 x 8 + 6 = 987 654
9876543 x 9 + 1 = 88 888 888 1 234 567 x 8 + 7 = 9 876 543
EN MIRALH

IX – INVERSION DE CHIFRAS AME DEI CARRATS :

13^2 = 169 31^2 = 961
113^2 = 1 27 69 311^2 = 967 21
1113^ 2 = 123 87 69 3111^2 = 9 678 321
11113^2 = 1 234 987 69 31111^2 = 9 6789 4321
après non es possible en causa de retengudas

NB : Retrobem 69 a drecha
1 a senestra
au mitan 27 puei 2387 puei 234 987 …

X – CHIFRA 1 AJUSTADA :
45 ^ 2 = 2 025
56 ^ 2 = 3 136
De 45 a 56 lei chifras son augmentadas de 1
De 2 025 a 3 136 es la mema causa, cada chifra es augmentada de 1
XI – CONSERVACION DE CHIFRAS :

588 ^ 2 + 2 353 ^ 2 = 5 882 353

Podetz verificar :
588 ^ 2 = 345 744
2353 ^ 2 = 5 536 609
345 744 + 5 536 609

XII – NOMBRES AUTOBIOGRAFICS :

N’en vaqui un : 6 2 1 000 1 000
Dins aquèu nombre fau comptar quant li a de zeros, de 1, de 2, de 3, ….., de 9.

Faguetz lo compte trobaretz que li a :
6 zeros
2 un
1 dos
0 très
0 quatre E ansi avetz retrobar 10 nombre
0 cinq 6 2 1 000 1 000
1 six es perque qu’es sonat autó biógrafic
0 set
0 uech
0 nou
N’en exista d’autres :
1 210 – 2 020 – 21 200 – 3 211 000 – 42 101 000 – 521 001 000
Es possible d’anar mai luenh amé deï sequencias de (10), (11), (12) ….

XIII – AUTRES CALCULS SURPRENANTS :
(TREDGE RESTA REDGE) Coma se ditz enco d’ieu.

Siegue questa division :

4 000 005 / 45

E questa autra :

1 000 005 / 15

N’en vesem aquelei nombres se pòu pensar sens trop perpensar que podem passar de la promiera a la seconda n’en divisant lei nombres per 3, au numerato e au denominator de la promiera .
QUE NON ! QUE NON !
45 / 3 = 15
mai 4 000 005 / 3 = 1 333 335
Lo quocient non es 1 000 005

Pamens li a quauquaren de remarquable :

4 000 005 / 45 = 88 889
1 000 005/ 15 = 66 667
Totei lei chifras de la promiera division son diminuits de 2 unitats a la seconda
88 889 – 66 667 = 22 222

-=-=-=-=-=-=-=-=-
Quora sieu de calcular, sieu sempre esmervelhat de veire de taleis estructuras, soni tot aquo ””’POESIA ”” DEI MATEMATICAS.
-=-=-=-=-=-=-
Cronica matematica de Joan-Glaudi Babois *

Mesa en paja per Joan-Francès Heraud

NB : Lo promier jorn dau mès de junh de 2019
es defuntat Michel SERRES. Un vertadier pensador, un filosòf
en armonia amé lo monde matematic, de la fisica
e la natura.
A escrich tot plen de libres. De sinhalar en 1968, un important sus
Lo matematician germanic LEIBNIZ (1646 – 1716).
E li a pas gaire de temps ”Petite poucette ”
Monte analisa la mestreja dau monde.
De l’informacion per l’intermediari d’un clavièr
L’ai souventes-fes escotat charrar, sa votz
cargada de son païs gascon natau.
A prepaus de votz l’ai ausit dire ”chasque còup qu’una lenga de la planeta s’esvani, es una perda grandassa per l’umanitat. ””””””’
Manquem de pensador, com’èu.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.