JAUME MASSANA I CASTET. Gran coneishedor dera cultura tradicionau e popular aranesa, intervenguec en diferentes activitats de difusion musicau dera Val d’Aran, mès que mès, a trauèrs dera corau Es Paoesses e era associacion Es Paums. Entre d’auti, cau mencionar era musicalizacion de poèmes d’escritori aranesi, coma Mossèn Jusèp Condó Sambeat o Jèp de Montoya o bères ues produccions audiovisuaus com es videoclips Oxitònia o Eth Balh der Os.
Sapiéncia Occitana.- Com coneguères Occitània o Aran?
Jaume Massana Castet.- Era mia vinculacion damb Aran ei familiara. Era mia mair neishec a Vilamòs (Baish Aran), laguens d’ua familha de cinc frairs. Tot e qu’era major part dera familha Ja non viu ena Val d’Aran e que sonque i passam quauqui dies ar an, era cultura occitana i a estat tostemps presenta. Maugrat era distància, en eth nòste dia a dia sajam d’èster petits ambaishadors dera cultura occitana arreu a on vam.
Ath delà, era casa dera familha ei documentada dempús hè mès de 340 ans. Ath long deth temps, a conservat eth nòm de Çò de Lúcia de Vilamòs, tot e auer passat per diuèrsi cognòms familiars enquiar actuau, Castet.
Sapiéncia.- Qué t’atrè mès dera cultura occitana e aranesa? (Lengua, cultura tradicionau e popular, istòria…)?
Jaume Massana.- M’agrade veir era cultura coma un tot, un conjunt que mos ajude a compréner com viu un pòble, qué pense, quini son es sòns valors e era sua idiosincrasia, damb es sues vertuts e tanben es sòns punts fèbles.
En eth cas dera Val d’Aran, pensi qu’ei un petit tresaur culturau, un territòri que consèrve vertadères jòies, coma er aranés, e ua cultura tradicionau qu’impregne prigondament era musica e era literatura. Ath delà, eth sòn entorn naturau li da ua magia que se tròbe en ben pòqui endrets.
Çò que m’apassione mès ei escotar e liéger istòries que mos permeten compréner coma se viuec, en qué se credec e qué se cantaue ath long deth temps.
Sapiéncia.- As collaborat damb diuèrses activitats consacrades ara cultura tradicionau e popular aranesa (vidèos). Explica-nos un shinhau d’aqueres activitats, bères ues d’eres ligades a entitats d’Aran.
Jaume Massana.- Era mia participacion ena cultura occitana s’a desvolopat sustot laguens der associacionisme, concrètament a trauès dera associacion Es Paums de Vilamòs, a on auí agut eth plaser de hèr part dera junta pendent sèt ans. Pendent aguest temps, possè diuèrses iniciatives, principaument relacionades damb era musica e eth mon audiovisuau.
En an 2014 comencè un projècte plan especiau: méter musica as poètes aranesi. Des d’alavetz, è musicat ueit poèmes d’autors coma Jèp de Montoya o Xavi Gutiérrez, as quaus è dat votz acompanhat des membres d’Es Paums e dera corau Es Paoesses. Aguest projècte a estat ua manèra de hèr arribar era poesia occitana a trauès dera musica, en tot cercar diuèrsi estils damb sons tradicionaus, mès tanben en tot sajar naues sonoritats.
D’aguest camin, m’agradarie destacar dus des videoclips qu’auem hèt. Un d’eri ei Oxitònia, un poèma de Xavi Gutiérrez qu’enregistrèrem en Vilamòs, damb era collaboracion de diuèrsi volontaris deth pòble. Aguest trabalh met en valor non solament eth tèxte, senon tanben eth païsatge e eth patrimòni naturau e culturau de Vilamòs, que i a un protagonisme evident.
Un aute projècte que m’agradarie destacar ei era realizacion deth videoclip- documentau Arz-Òs; Eth balh der os – Es Barbacans de Canejan. Aguest film va mès enlà d’un simple enregistrament: ei un testimòni viuent d’ua celebracion ancestrau que forme part deth patrimòni immateriau de Canejan e dera Val d’Aran. Era gravacion siguec ua experiéncia prigondament enriquidora e emotiva, pr’amor que mos permetec de captar era connexion intima entre era cultura populara, era fòrça dera tradicion e era preséncia viua deth païsatge.
Tanben è trabalhat ena gravacion de musica religiosa, damb era recuperacion e musicacion des Gòis de Vilamòs, atau coma dera Accion de Gràcies de Jèp de Montoya.
Finaument, voi destacar era creacion e enregistrament deth disc Es Paoesses canten a Mossen Condò, a on era corau de Vilamòs interprete tres pèces deth poèta, en ua reïnterpretacion qu’ei era prumèra entrada en estudi dera corau.
Çò que mès avalori de tot aguest camin ei era participacion dera gent. Eth trabalh associatiu m’a dat era oportunitat d’implicar non sonque musicians e cantaires d’Es Paums e Es Paoesses, senon tanben vesins e vesies qu’an volgut submergir- se ena cultura occitana des d’ua vivéncia activa e compartida. Aguest esperit de collaboracion deth territòri ei, entà jo, çò qu’a dat sentit a tot.
Sapiéncia.- Quin messatge diries as persones joenes que demòren aluenhades der interès entara lengua e era cultura?
Jaume Massana.- En eth mon globalizat a on viuem, era cultura ei constantament influenciada per mòdes, tendéncies e dinamiques exteriores. Soent, çò que trionfe non ei çò qu’auem a pròp ne çò que mos identifique, senon çò que se pòt véner mès facilament. Açò se ve especiaument en mon dera musica, a on es hilats sociaus amplifiquen çò que se pòt consumir de manèra rapida entà passar a consumir quauqua auta causa, en tot invisibilizar es prepauses locaus o genuïnes.
En aguest contèxte, sonque mos quede cuedar eth patrimòni que mos hè unics. Era cultura ei çò que mos permet de crear comunitat e compréner perqué èm atau coma èm, perqué actuam d’ua manèra o de ua auta coma societat.
Tostemp mos a atrèt çò exotic: i a qui estúdie japonés o qui apren cançons en corean pr’amor que li agrade eth K-Pop. Açò pòt èster complètament enriquidor. Jo madeish sò un gran seguidor des cultures orientaus. I aurà qui s’i apròpe per amor e qui ac hè per mòda, e i a espaci entà toti. Mès tanben cau qu’aprengam a estimar fòrça mès tot aquerò que mos represente e meté’c en valor.
Aué en dia, benlèu non i a arren mès exotic —ne mès revolucionari— que consumir e promòir era cultura locau. Reivindicar çò que mos ei pròpi se torne un acte de resisténcia. Ara ben, damb aguest panorama, me pregunti: coma podem hèr entà qu’es joeni s’apròpen ara cultura occitana e la senten coma sua?
Sapiéncia.- D’auti projèctes.
Jaume Massana.- Actuaument, trabalhi ena creacion d’un nau repertòri que includirà cançons en aranés e en catalan damb accent occidentau. Encara non è fixat cap data de publicacion, pr’amor que voi gaudir deth procès e aprofitar-lo entà apréner.
ENTREVISTA DAMB JAUME MASSANA CASTET, COMPOSITOR
