PERQUÉ LO TRICERATÒPS AVIÁ UN MORRE TAN LONG ?
Dempuèi de decennis, las representacions del triceratòps se son basadas sonque sus d’ossaments. Ara, una còla de paleontològs japoneses a cartografiat l’anatomia dels teissuts tendres d’aqueles dinosaures e a revelat cèrtas estructuras nòvas que poirián explicar cossí l’animal regulava sa temperatura e tanben cossí respirava.
Los dinosaures del genre Ceratopsia, qu’inclutz los triceratòpses, èran entre los grops de dinosaures mai divèrses del Cretacèu superior. Lors cranis fan partida dels cranis mai elaborats per l’evolucion, en tot amassar un bèc, una diversitat de banas, una region nasala espandida e una batariá de dents plan compacta.
Aqueles traches èran, mai que mai, la basa del contraròtle ecologic d’aquel grop de dinosaures sus la Tèrra. E los scientifics an estudiat las foncions de las estructuras del crani (banas, bèc e quicòm mai). Per contra, çò que voliá dire biologicament lor morre foguèt pas tant estudiat.
Una disposicion singulara
«Trabalhi sus l’evolucion dels caps e morres dels reptils, çò diguèt Seishiro Tada, paleontològ al Musèu de l’Universitat de Tòquio. Lo triceratòps, en particular, aviá un morre fòrça grand e singular, e podiái pas comprene cossí los organs i èran dispausats, malgrat ma coneissença dels esquèmas basics dels reptils. E per aiçò ai estudiat lor anatomia nasala.»
D’efièch, los paleontològs japoneses an estudiat las donadas de tomodensitometria (escanèr CT) basadas sus de rais X d’un triceratòps. Tanben foguèt analisada la morfologia del morre dels reptils actuals per los comparar e se trobèt qualques caracteristicas unicas. Aquò permetèt de poder prepausar la primièra ipotèsi globala sus l’anatomia dels teissuts tendres d’aquel tipe de dinosaures.
Segon Tada, los triceratòpses avián un “cablatge” unic dins lor morre. Per la màger part dels reptils, los nèrvis e los vaissèls sanguins atenhon lo morre a partir de la maissa. Mas lo triceratòps a una forma del crani qu’arrèsta lo passatge per la maissa, e los nèrvis e la sang passan per una branca nasala.
«Los teissuts del triceratòps an evolucionat per sosténer un morre bèl», çò apondèt Tada. Los cercaires an tanben identificat una estructura especializada, mai coneguda amb lo nom de cornet respiratòri, un trach anatomic inabitual en d’autras espècias de dinosaures mas plan comuna en los aucèls o cèrts mamifèrs. Son de superfícias nasalas que fan créisser la superfícia de contacte entre l’aire e la sang, e ajudan a regular la temperatura de l’animal.
Per aiçò se pensa que lo triceratòps foguèt, segurament, un animal endotèrme pr’amor qu’aquelas estructuras ajudavan a manténer la temperatura e l’umiditat, que serián pas reguladas d’un autre biais amb un crani tan grand. «Per aiçò disèm qu’aquel dinosaure aviá un cornet respiratòri coma los aucèls», çò precisèt Tada. L’article d’aquela còla es publicat dins lo numeric scientific internacional Anatomical Record.
La Redaccion
Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.
Fotografia principala: ChatGPT/Sapiéncia
