Home SCIÉNCIA LOS PROTOTAXITES, UNA BRANCA DESCONEGUDA DE LA VIDA
LOS PROTOTAXITES, UNA BRANCA DESCONEGUDA DE LA VIDA
0

LOS PROTOTAXITES, UNA BRANCA DESCONEGUDA DE LA VIDA

0

Ara fa 165 ans elos cercaires començèron a discutir com classificar los prototaxites, d’organismes amb formas dsparièras mas totjorn amb una forma de columna, que foguèt majoritàri en la planeta ara fa mai de 400 milions d’annadas. Alara podián arribar plan als 9 mètres de nautada e contrarotlèron lo mond abans de l’arribada dels arbres. Ara, un nòu esguard sus aquestas creaturas de l’Universitat d’Edimborg e los Musèus Nacionals d’Escòcia permet afirmar qu’aqueste orgaisme foguèt pas un fong cossí avián cregut fòrça scientifics. Mai lèu apertenguèt a un linhatge uèi escandit de la vida a la planeta.

Los prototaxites foguèron lo primièr organisme gigant que i aguèt a la superfícia de la Tèrra, e uèi podem situar la siá aparicion entre lo silurian e lo devonian, çò es entre ara fa 420 a 370 milions d’annadas. Uèi los prototaxites son coneguts pr’amor de colomnas fossilas qu’arriban als 8 m de nautada. En aquela epòca aquestes organismes dominèron totes los ecosistèmas terrèstres abans la naissença dels arbres.

Un ròtle ecologic significatiu

Aqueste tipe d’organismes doncas, plan ancians, èran manjats per d’artropòds e aguèron un ròtle clau pendent era colonizacion terrèstra de la planeta. Pasmens, aprés 165 ans d’estudis, los scientifics son pas encara d’acòrd a l’ora e confirmar quin tipe d’organisme sons. I a encara paleontològs que dison que foguèron fongs, d’autres un tipe de vida eucariòta uèi escandida.

Al nòu estudi, dirigit per Corentin Loron, los cercaires estudièron mai que mai, Prototaxites taiti, una espècia que visquèt ara fa 407 amilions d’ans a Aberdeenshire, en Escòcia. L’estudi foguèt publicat al numeric scientific Science Advances.

Sabina Setaro/CC

“Es un dels ecosistèmas terrèstres fossilizats mai ancians del mond e es un luòc unic pr’amor de la qualitat de preservacion de los organismes e tanben per la siá nauta diversitat. Aciu assajam de trapar de donadas molecularas fossilas, çò diguèron los cercaires”.

Per ansin, los cercaires examinèron un exemplar de Prototaxites taiti, l’exèmple mai conegut de l’especia d’aquel luòc per restacar anatomicament e molecularament l’especimèn fossil amb de fongs fossils que i a en la meteissa ròca.

Lo microscòp confirmèt qu’aquestes organismes foguèron complèxes e pas coma los fongs. Lo fossil a fins a tres tipes desparièrs de tubes grands e una paret espessa amb de bandas anularas e regions esfericas densas, tanben conegudas coma tacas medullaras. Segon los cercaires las tacas forman un modèl qu’a pas parallèl a la biologia dels fongs coneguda.

Puèi los expèrts restaquèron las traças molecularas dels protaxites amb la dels fongs, las plantas, bactèrias e artropòds de la region. Los fossils de fongs an de signaturas quimicas amb de parets de quitina, mas n’i aviá pas en çò dels Prototaxites.

L’equipa tanben cerquèt perilèn, un biomarcaire ligat a cèrts fongs e ja abans trapat en de fossils de la region. Mas tanpauc ne trobèron pas. La conclusion logica es pensar que los prototaxites foguèron pas un grop mai de fongs o encara de tijas dels fongs modèrns. “Es passionant descobrir tot açò dels Prototaxites, çò diguèt Sandy Hetherington, autora principala del document”.

“Son la vida, mas pas coma la coneissèm ara, car an de caracteristicas anatomicas e quimicas disparièras de la vida fongica o vegetala, e doncas apartenen a una branca evolutiva de la vida entièrament escandida. Çò diguèt Laura Cooper, coautora de l’estudi”.

La resulta es pensar que los prototaxites apartenián a un linhatge desseparat e ara entièrament escandilhat de vida complèxa. Son mai una experiéncia independenta que la vida faguèt en bastir d’organismes grands e complèxes, qu’uèi encara demòran plan conservats.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.