MAI D’ESPRÒVAS SUS LA RELACION TRE LO BASCO E L’IBÈR
Una nòva recèrca filologica aporta de pròvas lingüisticas nòvas sus la relacion tre l’euskèra e la lenga iberica. Ara son prepausats de ligams genetics entre ambedoás lengas a partir dels numerals, la morfologia o los noms de familha. Uèi aquesta relacion contunha un debat long de la comunautat lingüistica istorica peninsulara.
Es tanben una ipotèsi que cambièt al long del temps. Mas ara lo filològ Eduardo Orduña Aznar aportèt un quadre metodologic nòu e nòus indicis que permeton de tornar dobrir la question mas ara amb de basas empiricas nòvas. Aquestes modèls morfologics, lexicals e contextuals confirman una possibla connexion entre las doas lengas.
Ja al sègle XVI d’autors coma Esteban de Garibay defendèron que lo basco èra l’eretièr dirècte de la lenga ibèra. Formavan part de çò qu’es conegut uèi coma vascoiberisme classic. Fins Wilhelm von Humboldt, al sègle XIX, arribèt a afirmar que los toponims bascos s’espandissián per tota la peninsula.
Una nòva pensada
Pasmens, lo trabalh d’autors coma Manuel Gómez-Moreno e, pus tard, Jürgen Untermann, afebliguèt cèrtas pensadas. Gerhard Bähr e Luis Michelena abandonèron l’idèa d’un parentat dirècte, e pendent las darrièras decadas d’autres autors coma Joseba Lakarra an defendut una posicion esceptica que nega aquesta relacion.
Mas Orduña prepausa un apròchi intermièg. Encara que l’iberic seriá una lenga desparièra del basco, i aurián de semblanças unicas qu’explican la relacion. Segon Orduña Aznar, encara que demòre una lenga pas completament deschifrada, l’ibèr, uèi se coneisson nombroses morfèmas, sufixes e modèls que permeton de restacar aquesta lenga amb lo basco.
Segon aqueste autor, i a coincidéncias sistematicas entre l’ibèr e lo basco: unitats coma ban, bi(n), laur, borste, śei, sisbi o sorse correspondon regularament a bat, bi, lau, bost/bortz, sei, zazpi e zortzi. Çò ei los numèros 1, 2, 4, 5, 6, 7 e 8. Çò es una estructura vigesimala iberica qu’auriá lo meteis òrdre que lo basco. Aquestas coincidéncias serián foneticas, distributivas e morfologicas, e aquò es una espròva plan importanta.
L’ibèr e lo basco partejan de lexèmas coma ata (aita, « paire »), a(n)ḿ (anai-, « fraire »), śani (sehi) o auŕ (aurre, « anterior »). E i a fòrça sufixes derivatius presents tanben en basco. Aquò son de paradigmas coerents, amb d’alternàncias foneticas regularas. Segon Orduña, serián pas de semblanças isoladas, mas de sistèmas morfologics parallèls.
Per aqueste autor, i a d’inscripcions coma la d’Irulegi que demòstran cèrtas formas verbalas coma ekien, restacadas amb l’iberic. E es plan significatiu que cèrtas formas verbalas bascas ajan de parallèls dirèctes dins la lenga iberica. Aquò demostrariá l’ipotèsi d’una continuitat lingüistica al nòrd-èst peninsular preroman.
Orduña insistís qu’aquò obliga a una prudéncia extrèma. Pasmens, l’ensemble d’espròvas a una meteissa direccion: un lexic basic partejat, una seria de sufixes nominals comuns, de parallèlismes verbals e de denominacions personalas estructuralament afinas.
Tot aquò suggerís l’existéncia d’un parentat genetic entre l’iberic e lo basco, malgrat que siá pas encara possible de lo reconstruire amb lo metòde comparatiu classic. L’estudi balha doncas d’indicis que cambian lo debat a partir de basas scientificas nòvas.
Pendent decadas, la relacion entre l’euskèra e l’iberic foguèt considerada coma una reliquia del romanticisme filologic. Uèi, mercés a l’avanç de l’analisi de l’iberic e l’estudi d’Orduña, lo debat torna alendar. Tot aufrís un panorama plan coerent, malgrat qu’incomplet. E cal contunhar l’estudi mas ara ja amb d’aisinas nòvas; un debat ancian que tornar reviscolar uèi lo jorn.
La Redaccion
Fotografia principala: Aitor Escauriaza/CC
