Home DIVÈRSES L’AGAÇA “CLACASSÈRA” … E MAUESTIMADA
L’AGAÇA “CLACASSÈRA” … E MAUESTIMADA
0

L’AGAÇA “CLACASSÈRA” … E MAUESTIMADA

0

Segon los ensenhaments de l’ornitomancia, l’agaça qu’ei sovent considerada com un ausèth de malaür a la campanha, rarament anonciatora d’eveniments uroses.

L’agaça, un ausèth que pòrta tanben navèras bonas e que simboliza lo gai. https://www.diconimoz.com/2016/01/31/la-fiche-du-jour-la-pie-bavarde/

Sonque 46 cm, petit corvide negre e blanc dab ua coa longa e negra. Dejós blanc, l’esquia negra dab duas bretèlas blancas, cap negre, alas negras dab la man blanca entornejada de negre, caracteristic a la volada. La soa coa estatjada (plumas extèrnas que son mei còrtas que las centralas) e las alas que pòrtan rebats irisats verds e blaus. L’agaça qu’ei sovent en coble o en banda ; que s’apora au som deus arbos o que sautica suu sòu entà’s neurír, mes que demòra aurèca e ne’s deisha pas apressar. Qu’a ua volada ondulada, dab las alatadas arredoladas seguidas de planadas bracas.

Aqueth ausèth qu’ei aperat piga en Bearn e en Bigòrra, pica en la Vath d’Aspa, agaça en Lomanha, Gèrs, Gironda e Garona.
Quan obreishem un libe o ua pagina sus internet que parla de las agaças qu’ei la magèr part deu temps negatiu, per exemple : « Véder ua agaça de manièra escadençosa qu’ei anonciator de dificultats dab consequéncias dramaticas », o « l’agaça qu’ei panadora », mes que i a tanben quauques d’autes mei positius : «  véder ua agaça qui sauteja o que va préner la volada que seré aqueste còp anonciatora d’un viatge capital o d’un desplaçament magèr dens la vita de l’observator. »
Que podem legir o enténer tanben que contrapassar duas agaças en medish temps qu’ei lo rebat d’ua grana escadença tà viéner ! La sòrta que’vs acompanharà la jornada tota !

Acusada de grans maus, era que mau acceptada, que demòra classada au demiei deu herum e que pòt estar tirada e tenida au campèstre on l’emplec massiu de produits fitosanitaris destruseish las soas ressorças alimentàrias (insèctes e petits vertebrats), e lhèu que’u emposoa dirèctament.

En consequéncia, las poblacions d’aquesta espécia que’s son desplaçadas deu campèstre tà las vilas on la loa densitat pòt aténher 3 a 5 cobles au km² contra 0.8 a 1.8 au campèstre.

Adara, las agaças qu’anidejan lo miei en vila, en bordadura deus vilatges e au ras de bastiments isolats. Las persecucions que i son mensh importantas, l’ambient pas tant polluit e las resorças alimentàrias mei abondosas e diversificadas.

Hèra de monde que pensan la poblacion de las agaças que creish, mes en vertat la poblacion globaument qu’ei en regression.

Sonque 46 cm, petit corvide negre e blanc dab ua coa longa e negra. De la revista CICONIA (revista de la LPO : liga per la proteccion deus ausèths)

En miei de las causas umanas que’s hornishein los factors naturaus. L’agaça qu’ei pauc feconda. Lo nombre d’ueus peu póner qu’ei de 5.7, mes arron de la predacion qu’exerceishen las augraulas negras suus nis e autes factors, com las meishantas condicions meteorologicas, lo nombre de joens peu nis qu’ei hèra arredusit.

Los que tiran e que tenen las agaças qu’incriminan la predacion suus joens deu petit herum, ausèths e mamifèrs. Los amoróses de la natura que’u arcastan mei qu’aquò de pilhar los nis deus passerats. Tots los estudis çaquelà que demostran l’agaça que’s neureish a 94% d’invertebrats deus quaus 86% insèctes. Omnivòra qu’ei l’agaça, qu’enriqueish lo son menú dab frutas, granas, petits arrronganhaires e divèrs dèishas organicas d’origina umana ; que l’agradan tanben las carronhas.
Mantuns tribalhs serióses amiats en Anglatèrra e Alemanha que muishan ne i pas de correlacion entre la densitat deus petits passerats e la de l’agaça. Las agaças ne representan pas ua miaça vertadièra peus efectius deus autes ausèths.

L’antipatia e l’ostilitat de cap a las agaças n’a pas nat fondament scientific, mes qu’ei hèra dificil de har evoluar las mentalitats senon los reglaments administratius qu’ordenan quasi tostemps dens la categoria deu herum aquesta espècia en declin.

D’un punt de vista culturau

Associada au broishami desempuish l’Antiquitat, l’agaça qu’a avut sovent la reputacion de frequentar las broishas e los broishs. Aquesta associacion que s’explica en partida per l’intelligéncia de l’agaça e l’interès que pren tà observar las activitats deus Òmis. L’agaça qu’ei dotada d’ua volontat pròpia, era qu’indica sovent que podem har un aperet au saber secret entad obtiéner efèits rapids. Lo problèma qu’ei n’avem dilhèu pas totas las coneishenças requesidas entà manifestar çò de que saunejam.

Quan l’agaça apareish, qu’ei possible qu’obtiengam çò de qu’ajam saunejat, mes aquesta realizacion que’s pòt acomplir d’ua manèra inabituau o equivòca, e aver repercussions que n’avèvam pas imaginat. Se podem comptar sus ua magia navèra, sus coneishenças e percepcions sensitivas unicas, que devem har usatge d’aquestas informacions dab circonspeccion. L’agaça que’ns pòt ensenhar a’s servir d’aquest saber secrèt, de manèra responsabla e eficaça.

Lo tablèu de Monet « La pie » qu’arrepresenta un paisatge ennevat dab l’agaça pausada suu portau com sus ua portada musicau. http://do.nw.schule.de/ge-scharnhorst/Naturschutz/biotop/elster.html

L’agaça, un ausèth que pòrta tanben navèras bonas e que simboliza lo gai. Sus ua branca de miugranèr qu’exprimeish la sòrta d’aver ua descendéncia numerósa. Duas agaças que representan la fidelitat conjugau com ua sòrta dobla. E en China, que l’acordam lo póder de conéisher las infidelitats conjugaus : pr’amor lo mitat miralh que’u a balhat l’òmi que’s transfòrma en agaça e que va har un rapòrt, se la hemna a avut un aute òmi pendent la soa abséncia. L’identificacion agaça-miralh qu’ei curiosa, se’ns sovienem deu gost de las agaças peus objèctes que luseishen.

Ja que sia oportunista e pilharda capable de ns’ensenhar a utilizar çò que cad dens la man, l’agaça que cerca dilhèu a ns’avertir que’ns encuentam deus ahars qui non son pas a nosautes !

Taus mainatges ua comptina occitana dab l’agaça :
« Margòt l’agaça,
Quan plau que caça,
Quan hè bèth,
Que’s cura lo bèc,
Quan i a bruma,
Que’s cura la pluma,
Quan hè escur,
Adishatz mossur. »

E tanben lo famós tablèu de Monet « La pie » qu’arrepresenta un paisatge ennevat dab l’agaça pausada suu portau com sus ua portada musicau, sorelh e ombra que construsishen lo tablèu e que traduseishen l’insasible matèria miei solida miei liquida.

Entad acabar, aquiu que son expressions coneishudas dens lo monde occitanofòne :

« Que’s semblan com lo cocut e l’agaça. »
« Volur, panaire coma ua agaça. »
« Quin pigat ! »
« Gahar la piga au nis » entà qualificar un ahar mauaisit
« Clacassejar com ua piga »

*Gautier Drouin

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Per la foto centrala : http://www.tierchenwelt.de/sperlingsvoegel/102-elster.html

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.