Home DIVÈRSES TRAPEN NAUI TRESAURS ENA TOMBA DE TUTANKAMON
TRAPEN NAUI TRESAURS ENA TOMBA DE TUTANKAMON
0

TRAPEN NAUI TRESAURS ENA TOMBA DE TUTANKAMON

0

Pròp de cent anades dempús dera descobèrta hèta per arqueològ Howard Carter dera tomba deth faraon egipcian Tutankamon, ua còla internacionau a podut estudiar damb prigondor diuèrses pèces d’aur que demorauen en caishes en eth Musèu deth Caire des de 1922. Entre aqueres diuèrses qu’an ua origina que poirie èster dilhèu estrangèra.

Entre es imatges que i a ara enes pèces d’aur n’i a d’animaus e de crabes pròp der arbe dera vida.

Es recercaires qu’an hèt er estudi d’aguestes pèces son dera Universitat alemanda de Tübingen e an trabalhat amassa damb eth govèrn egipcian. Totes es pèces estudiades auien estat trapades ena tomba de Tutankamon per arqueològ Carter en 1922. E an demorat mès de quate annades entà estudiar es pèces. Ara an publicat es resultats e es pèces restaurades s’an exhibit per prumèr còp des de 1922 en eth Musèu Egipci.

Era recèrca siguec hèta sus pèces d’aur que sigueren fotografiades en 1922 e dempús metudes en caishes e jamès vistes des d’alavetz. Es conservadors Christian Eckmann e Katja Broschat an amassat diuèrses pèces d’aur enquia auer mès de 100 pèces d’art mès granes d’aur que poirien, dilhèu, èster pèces decoratiues.

Segontes es arqueològs de Tübingen qu’an analizat aqueres pèces dera tomba de Tutankamon, poirien èster part d’un tipe de pèces hètes segontes es motius der Orient Pròxim “internacionau” dera epòca.

Scènes d’animaus e crabes

Es pèces d’aur que sigueren fotografiades en 1922 e dempús metudes en caishes e jamès vistes des d’alavetz.

Entre es imatges que i a ara enes pèces d’aur n’i a d’animaus e de crabes pròp der arbe dera vida que serien estrangères ar art egipcian e qu’aurien arribat en Egipte des der airau de Lheuant. “Son uns motius que segur que sigueren desvolopadi en Mesopotamia – çò confirmèc Peter Pfälzner, der Institut d’Estudis der Ancian Pròxim Orient- e arrivèren en Egipte a trauèrs d’aquera region entà espandir era cultura pendent era Edat de Bronze”.

Ath delà, d’autes pèces d’aur damb ues imatges semblantes sigueren trapades ena ciutat reiau siriana de Qatna hè pòc. En aquera ciutat , ua còla d’arqueològs de Tübingen damb Pfälzner coma cap tanben descorbiren ua tomba reiau en 2002 e trapèren diuèrses pèces d’aur der an 1340 abans de Crist, solament un shinhau mès ancianes qu’es trapades ena tomba de Tutankamon.

“Ara – çò diguec Pfälzner – cau estudiar era origina finau d’aqueres imatges e perqué sigueren adoptades en Egipte. Es resultes confirmen que diuèrses pèces d’aur an motius estrangèrs mès que sigueren hètes per artesans egipcians locaus en tot seguir modèls deth Pròxim Orient”.

Dempús d’ua exhibicion en El caire seran exhibides en eth Gran Musèu Egipcian pròp des piràmides de Gizè 100 annades dempús dera sua descobèrta. Er estudi a estat pagat peth Ministeri Estrangèr Alemand e tanben pera Fundacion de Recèrca Alemanda (DFG).

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.