Home GEOGRAFIA LA VILA PUS CAUDA
LA VILA PUS CAUDA
0

LA VILA PUS CAUDA

0

Segon un recent estudi, la vila europèa pus cauda pendent l’estiu seriá… París. E amb lo cambiament climatic s’escalfa de mai en mai cauda, sustot pendent la canicula. L’estudi confirma que i a fòrça mai de mòrts dins la capitala francesa a aquela epòca que dins la rèsta de l’an. La causa n’es pas res mai que la calor.  E es per aquò que cal tornar pensar l’urbanisme s’òm vol tanben protegir la siá populacion.

Londres e París son doas vilas dangierosas per la santat.

L’estudi inclutz 854 vilas europèas, analisadas entre los ans 2000 e 2019, per las lors populacions, societats,  economias e environaments. L’estudi foguèt comandat per Eurostat, entre d’autres organismes. E tanben foguèron estudiats los lors climas.

Un continent pro caud

L’Euròpa de l’Oèst ven fins a quatre còps pus cauda que la rèsta de Mond. E a un nivèl de mortalitat òrre pr’amor de la diferéncia de temperatura entre lo freg e la calor. L’estudi,  publicat pel numeric  The Lancet Planetary Health,  demòstra que Londres e París son doas vilas dangierosas per la santat de l’èsser uman uèi lo jorn.

París, pasmens, es la vila pus dangierosa, car presenta lo màger risc de morir de la calor. Lo risc pus naut de morir pel freg s’atròba a Londres. Es possible, tot aquò, comparat amb cèrtas vilas italianas, espanhòlas o catalanas? Es aital pr’amor d’un urbanisme pas brica adaptat al calimàs.

Segon l’Institut París Region, la diferéncia de temperatura entre la vila e d’airals rurals pòt arribar a mai de 10ºC. Los  2ds e 9ns arredondiments ne presentan lo risc màger, pr’amor d’una manca generala de vegetacion. Mas, malgrat aquò, i a mai de mòrts del freg al Mond que de la calor (203 620 decèsses al Mond pel freg e  20 173 per la calor).

Al costat de París, Londres presenta lo risc màger de mòrt del freg malgrat que siá pas la vila pus freja del continent. La causa ne seriá la pauretat d’una granda part de la populacion d’aquela vila, que pòt pas viure dins d’ostals ben calfats.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.