Home ISTÒRIA LA REVÒLTA BAUGAUDA (BASCONA)
LA REVÒLTA BAUGAUDA (BASCONA)
0

LA REVÒLTA BAUGAUDA (BASCONA)

0

Totes sabèm que l’istòria es escrita pels venceires. La revòlta bagauda del sègle V que se produsiguèt en Aquitània e la Tarraconense es pas cap d’excepcion. Pendent d’annadas l’istoriografia internacionala oficiala volguèt demostrar amb aquela revòlta un soslevament social contra l’òrdre economic roman de l’epòca. Sapiéncia poguèt estudiar lo trabalh del cercaire basco Larrañaga Elorza que, a mai d’una revòlta sociala, vegèt en aquel episòdi un moviment de liberacion nacional dels indigènas (bascons) d’aquela zòna de l’Empèri Roman.

Los istorians son pas encara d’acòrdi sus las originas de la revòlta dels bagaudas pendent lo sègle V.

Aital, un còp d’uèlh a las diferentas interpretacions d’aquel episòdi istoric segon las desparièras istoriografias nacionalas (benlèu cal dire melhor estatalas) permet de veire d’opinions pas semblantas, qu’arriban d’èsser contradictòrias. D’istoriografias coma la francesa amassan aquela revòlta qu’aguèt luòc en las províncias romanas d’Aquitània ( territòri que fòrça autors encara uèi dobtan pas de nomentar Gàllia) amb d’autras vengudas en Bretanha (Armorica), als Alps, al sud de Léger e a l’entorn de Lutetia (París).

D’autors angleses, mesclan encara aquela revòlta amb de soslevaments passats a l’epòca de l’Empèri Roman tardiu en Macedònia, en tot desconéisser totalament (pr’amor d’una manca d’analisi local) la dimension e caracteristicas de la meteissa segon lo luòc. D’autres encara, solament an vist un moviment de liberacion social segon lo vejaire de l’istoriografia tradicionala marxista. Mas alavetz, cal se demandar perqué se debanèt pas lo quite moviment en d’autres territòris romans ont la pression economica estatala èra encara mai fòrta ?

Urosament, d’escòlas istoriograficas mai pichonas, coma la catalana e la basca, an vist fa pas gaire en aquela revòlta una origina bascona que se produsiguèt en un moment de feblesa de l’autoritat romana – quora dintrèron dins l’Empèri divèrsas migracions germanicas barbaras).

D’autors catalans an reconegut qu’aprés la conquista de Roma pel visigòt Alaric la revòlta s’espandiguèt per de regions ont demoravan los bascons, autrigons, berons, barduls e caristis, tribús en efièch, pauc romanizadas e que benlèu foguèt un primièr moviment d’espandiment nacional bascon que se debanariá pendent los sègles VI e VII en ambedos costats dels Pirenèus.

Segon cèrts autors los baugaudas aurián coma territòri d’origina lo saltus bascon.

Uèi es estat confirmat per plusors cercaires de l’istoriografia catalana e basca que la majoritat dels bagaudas èran de bascons ( nom balhat a las ancianas tribús preromanas ancessoras dels bascos d’uèi) que tombèron del saltus ( o airal de montanha) originari vèrs las vals pus baissas ( o ager roman) pr’amor que vesián en dangièr un sistèma economic tradicional pròpri vèrs un espandiment del latifundi roman pendent l’epòca.

La negacion de l’istòria reala

D’istoriografias coma l’espanhòla an negat totjorn una origina indigèna a la revòlta dels bagaudas venguda durant las annadas 440 e 454 e an totjorn afirmat que foguèt un moviment social. Totun, per o confirmar, qualas son las fònts primàrias que permeton d’o dire de segur ? Las quitas que confirman que foguèt protagonizada en un primièr moment per de bascons ( qu’arribèron a travèrs la val del flume Èbre fins a de vilas coma Saragossa e mai encara a Lhèida conegudas atanben per aver un substrat indigèna ibèr que las fasiá fòrça pròchas dels bascons pr’amor de la lenga).

Foguèt lo cercaire basco Larrañaga Elorza que soslinhèt que la soleta fònt primària es la referéncia que ne fa Idaci e que solament parla, un còp, d’una ataca armada romana als bagaudas aracelitans ( una tribú bascona). Pas mai.

L’istoriografia francesa, d’un autre costat, contunha de mesclar aquel moviment amb lo patit per la Bretanha (Armorica) del sègle V, ont curiosament avián arribat fa pauc los bretons dempuèi las Bretanha insulara en tot fugir d’angles e saxons. Bagauda es un nom celta que vòl dire banda de guerrièrs e benlèu cal metre atanben en dobte aquela revòlta se se vòl inclure dins d’autras vengudas en territòri de la Gàllia.

Çò de segur es que los vascons potagonizèron un espandiment territorial pendent los sègles VI e VII vèrs Aquitània e la Tarraconense.

Çò qu’es segur es qu’es pas vertadièr çò que dison encara uèi, qu’aquela revòlta se produsiguèt al sud de la Gàllia. Aquitània foguèt una província romana desseparada d’aquela pr’amor de las caracteristicas desparièras de las sieunas gènts, cultura e lenga ( fòrça pròchas a la bascona o ibèra mas en tot desparièra de la cèlta de la Gàllia).

Arribats ad aquel ponch cal tornar qüestionar que es çò que fa possible negar una origina regionala o nacionala bascona a la revòlta bagauda en tot dire que la crisi economica sociala de l’epòca ne foguèt la vertadièra rason. Amb qualas fònts? Idaci, tòrna soslinhar Larrañaga, es la soleta fònt escricha e ditz pas res d’aquò.

D’autras istoriografias encara, coma l’alemanda, confirman que las causas d’aquela revòlta contunhan pas d’èsser cèrtas e que benlèu poiriá èsser la causa sociala o nacionala o ambedoás ( çò que nosautres cresèm) la vertadièra origina d’aquel moviment. Totun, la discusion istorica encara contunha e nosautres volem far conéisser l’ipotèsi istorica del basco Larrañaga als nòstres legeires per se far un vejaire pròpri ( al mens tan scientific coma los autres o benlèu mai).

Las fachs segon Idaci

La revòlta centrala dels bagaudas segon Idaci, l’unica fònt primària de l’epòca), soslinhèt Larrañaga Elorza, se passèt entre los ans 440 e 454 e aguèt coma origina lo territòri bascon. Lèu s’espandiguèt pus enlà dels Pirenèus per Aquitània e la val del flume Èbre, fins çò que seriá puèi Catalonha.

Segon Idaci, en l’an 441 l’Empèri Roman demandèt al dux Asturius d’anar luchar contra los bagaudas de la Tarraconense – çò que fa pensar que ja fasiá de temps qu’aviá començat la revòlta -. Sembla èsser que i aguèt plusors batalhas e que en 443 la guèrra èra pas finida encara e pr’aquò l’Empèri nomentèt coma nòu dux Merobaudes per i tornar. Segon Idaci lo nòu dux capitèt e la revòlta finiguèt pr’amor qu’auriá arribat fins a territòri bascon e los auriá punit durament.

Totun, en 449 los bagaudas, amb Basilius coma cap, aurián tornat tombar fins a Caesaraugusta (Saragossa) e fins Ilerda (Lhèida). Aquò fa pensar que la revòlta seriá pas encara finida. En 454 Fredericus, fraire de Teodoric II, rei visigòt, arriba dempuèi Tolosa fins la Tarraconense per luchar contra los bagaudas.

De bascons e d’aquitans – e tanben ibèrs – avián una lenga familiala e en tot desparièra de las autras que i aviá al torn de son territòri.

Aprés aquò, soslinhèt Larrañaga, se parla pas pus dels bagaudas en la Tarraconsense or Aquitània. Mas mens de 100 ans apuèi l’espandiment bascon menariá aquela populacion fins a de vilas coma Bordèus o Burgos, plan mai enlà de lors frontièras naturalas. Perqué ? Pòt arribar d’èsser la revòlta bagauda un primièr assag de çò que serián aquelas conquistas basconas dels sègles VI e VII ? Aquò es çò qu’afirma Larrañaga amb de lògica istorica.

La crònica d’Idaci, çò avisèt Larrañaga, permet d’identificar Aracelli dins de territòri bascon, coma luòc d’origina de la revòlta bagauda. I aguèt doncas quicòm pus que causas socialas. Larrañaga diguèt que òc mas que tanben foguèt benlèu una revòlta indigèna de gènts que jamai apertenguèron a l’Empèri Roman. Pr’aquò demòstra aver legit d’autors coma Rouche, que diguèt literalament que “lo condicionament principal d’aquel procés de revòlta foguèt una renaissença de l’indigenisme pr’amor d’una pas pro prigonda romanizacion”.

Un autre istorian que ne parlèt, çò diguèt Larrañaga, foguèt Sayas, que considerèt que “la preséncia dins la revòlta bagauda d’un especific factor regional es pas estat encara pro estudiat” mas que cal veire “una origina bascona”. Rouche anèt mai enlà encara en tot confirmar que los protagonistas foguèron “ de gènts que volián sortir de la societat romana pr’amor que jamai èran estat dins d’aquela”.

Segon Larrañaga doncas “una causa es dire que las referéncias d’Idaci permeton pas restacar la geografia e los protagonistas bagaudas amb los bascons e una autra es d’o negar pr’amor que las paucas fònts primarias (Idaci) son las meteissas per totes”.

Una manipulacion istorica

En 454 los bagaudas foguèron vencuts militarament per los visigòts. Los romans, maugrat doas expedicions, podèron tornar la patz a l’airal.

Aital, doncas, lo trabalh del basco Larrañaga permet de trobar una lògica istorica en la revòlta bagauda d’origina bascona dels ans 440-454 per de tèrras bascas e apuèi aquitanas (occitanas), aragonesas e catalanas coma una primièra fasa d’espandiment nacional bascon que se passèt pendent ja lo sègle VI. Çò de contrari es “ afirmar coma se foguèsson dieus que tot o sabèm (literalament Larrañaga diguèt deus ex machina) que l’origina de la revòlta bagauda foguèt solament sociala”.

L’espandiment bascon pendent los sègles VI e VII en ambedos costats dels Pirenèus, per de tèrras occitanas mas atanben castelhanas e fins catalanas – se pensa que en de luòcs coma la Val d’Aran o encara en la comarca catalana de la Cerdanha se parlèt bascon fins mai enlà del sègle X- es un episòdi istoric negat un còp e autre per d’escòlas d’istòria coma l’espanhòla e la francesa. Coma la revòlta del Dux Paulus.

La nòstre vejaire es que, en la val de l’Ebre, aquela populacion indigèna ibèra – amb una lenga familiala de la basca – luchèt amb los bagaudas per unes dreches socials contra Roma durant prèp de 20 ans o encara mai temps. Gasconha ven de Basconha, tèrra originària dels bascons. Benlèu cal, sense de complèxes, explicar ja l’istòria cossí se passèt e non coma d’unes (o d’autres) vòlon nos explicar. Pr’aquò es l’istòria e pas per res mai.

Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.