Home ISTÒRIA Pichona Istòria de l’Umanitat (24): La Guèrra Civila Americana
Pichona Istòria de l’Umanitat (24): La Guèrra Civila Americana
0

Pichona Istòria de l’Umanitat (24): La Guèrra Civila Americana

0
La guèrra contra la Confederacion demorèt tre 1861 e 1865. Apuèi la nacion d’America del Nòrd poguèt dirigir son espandiment vèrs l’oèst, pas abans.

11 estats del sud dels Estats Units se desseparèron de l’Union tre 1861 e formèron los Estats Confederats. Un poder capitalista e expansionista, que son industria principala era lo coton, cultivat pels esclaus negres. Aquesta  aberracion d’un estat capitalista e esclavista aviá enveja de sasir los territòris a l’oèst, l’Arizona, lo Nòu-Mèxic, e tanben Califòrnia. Lo client principal estrangièr de la Confederacion èra Granda Bretanha, e Londres foguèt preparat de participar dins la guèrra contra Washington.

Tre l’an 1863, una nau britanica portava los delegats Confederats a Londres afin de negociar un front comun. Foguèt perseguida a travèrs l’Atlantic e dins la Marga Anglesa  per una nàu de guèrra unionista. Los marins unionistas sasiguèron los delegats e los menèron presonièrs als Estats Units. L’intrada de Granda Bretanha dins la guèrra foguèt que frustrada per doás causas: las grèvas anti-guèrras e anti-esclavistas pels obrièrs britanics, e l’opausicion dels generals de la Confederacion a l’idèia d’una alegansa amb Granda Bretanha e son efièch sus lors soldats fierament americans.

La desfacha del sud metèt fin al comèrci de coton ab Granda Bretanha, que remplacèt alara lo comèrci amb los estats sudistas per aquel de l’Indostan. La classa obrièra britanica contunhariá de trabalhar jos las condicions execrablas dins las usinas de coton de Liverpool, eca.

Los Estats Confederats, avián enveja de sasir los territòris a l’oèst, l’Arizona, lo Nòu-Mèxic, e tanben Califòrnia.

“L’atge d’aur” (sic!) de l’empèri britanic, sus lo qual “lo solelh cessa jamai de sorire” ( ! ) , vesiá la miseria totala de la majoritat e aquò man a man amb las riquessas obscenas de la minoretat de la classa regnanta. Dins las carrièras de totas las grandas vilas serián mòrts de malnutricion e de destitucion centenats de paures, e aquò dins l’estat lo mai poderós del mond, a costat de la luxa e de l’ostentacion dels rics. (Veire F. EngelsLa Condicion de la classa obrièra en Anglatèrra, e E.P Thompson, L’Evolucion de la classa obrièra anglesa).

L’Africa tanben foguèt distribuida entre los poders europèus e los pobles entièrs o chaplats o esclavats. La mai granda partida d’aquel continent se trobava en mans de Granda Bretanha. En Austràlia èran infligits sul pòble dels “abo-hunts” (los indigènas – aboriginas – estent perseguits e tuats). Las comunautats aboriginas foguèron desplaçadas o extinguidas e remplaçadas per las ranjas de motons. La esqueleta de la darrièra femna de Tasmània foguèt mesa dins un museu.

Lo chaple american

Los Sioux e lors amics se trobèron totes units a la batalha de Little Big Horn en 1876.

La consolidacion dels Estats Units gràcias a la desfacha de la Confederacion en 1865 aviá dubrit lo camin per l’espandiment del capitalisme american vers l’oèst. Los indigènas d’aquelas tèrras foguèron vistes coma d’obstacles, d’èsser eliminats. “I a qu’un solet bon pel roge: un pel roge mòrt!” era lo eslogan, e los desperados prenián l’escasença de s’enriquir per mejan dels scalps d’indigènas.

Puèi, en 1876, los indigènas montèron un brave assaj contra lo genocidi. Sitting Bull, un meravilhós tactician, organisèt son pòble e los altres pòbles de la Planas dins un grand esfòrç per subreviure. Coma los Highlanders escoceses a Culloden, los Sioux e lors amics se trobèron totes units a la batalha de Little Big Horn. Isolant lo cap del cohort washingtonian, lo General George A. Custer e sos òmes, los Sioux lo tuèron e ganhèron la batalha. Trionf d’un solet moment, la responsa del govèrn foguèt ferotja!

Aprèp Little Big Horn foguèt leu vendut a l’armada americana lo gatling gun. Se fugissent a Canadà, los indigènas foguèron chaplats a la frontièra. Sitting Bull, decebut per Washington, foguèt assassinat. Lo gatling gun o miltralhadera èra utilisat per chaplar de millions de bisons, l’animal qu’era la fondacion de la vida dels pòbles indigènas. Los cadavres dels animals, en millions, èran laissats se descompausar jos lo solelh.

Anthony Walker*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.