Eth judici d’Scopes, tanben coneishut coma «er estat de Tennessee contra John Thomas Scopes», siguec un judici que i auec entre eth 10 e eth 21 de junhsèga de 1925. Era causa siguec qu’un professor d’institut, John Thomas Scopes, siguec acusat de violar era Lei de Butler d’aqueth estat qu’auie proïbit as professors d’ensenhar era evolucion umana en cap d’escòla publica.
Eth judici auec fòrça publicitat pr’amor que se volie atrèir mès public ena petita vila de Dayton, en Tennessee. Scopes siguec condemnat a pagar 100 dolars (mès o mens 1700 dolars aué) mès eth verdicte non podec èster aplicat tecnicament. E açò tanben provoquèc un escàndol, pr’amor que i auie fòrça jornalistes de tot eth país.
William Jennings Bryan, ancian candidat ara presidéncia estatsunidenca, siguec eth fiscau e Clarende Darrow er avocat d’Scopes. Eth judici mostrèc era controvèrsia qu’enfrontaue es fondamentalistes religiosi damb es scientifics. Atau, eth judici siguec vist coma un judici contra era sciéncia pr’amor que se volie ensenhar era evolucion enes escòles.
Ua lei polemica
Era Lei de Butler ja auie estat signada en 1925. Dempús Butler didec que no sabie arren dera evolucion e qu’auie aprovat era lei pr’amor qu’es joeni der estat tornauen tà casa en tot díder qu’era Bíblia ère absurda. Eth governador der estat auie aprovat era lei pr’amor que volie guanhar vòts ruraus, mès tanben defensaue qu’era lei non deuie entrar enes escoles estataus.
Coma responsa, era Union de Libertats Civius des Estats Units auie pagat que Scopes anèsse en preson per ensenhar era evolucion ena escòla. E Scopes auie acceptat. Scopes siguec acusat d’ensenhar er evolucionisme eth 25 de mai de 1925. Dempús Bryan acceptèc d’èster eth fiscau e Clarence Darrow er avocat. Eth judici siguec seguit per milions d’estatsunidencs ena ràdio.
Era Union de Libertats Civius des Estats Units volec ajudar a defensar era teoria dera evolucion e lutar atau contra era Lei de Butler. Diuèrses enterpreses volèren balhar publicitat ath hèt. Ei pr’açò que Scopes auie ensenhat era evolucion en sòn cors. Quan siguec acusat tanben siguec avertit que poirie pagar ua multa de mès de 500 dolars.
En judici i auec jornalistes de toti es Estats Units e quauqui jornaus paguèren eth judici a Scopes. Quauques parts dera Bíblia sigueren atacades, com era Genèsi. Tanben eth jutge siguec acusat de non èster neutrau. Era defensa ataquèc era inquisicion deth pensament. Eth darrèr dia deth judici, era defensa d’Scopes cridèc coma testimòni ath madeish Bryan, eth fiscau.
Quan Bryan siguec interrogat sus Adam e Èva, Caïn e es auti personatges d’aquera part dera Bíblia, Bryan reconeishèc que non podie confirmar era sua existéncia reau en passat. Fin finau, finic per respóner “non sabi” as qüestions dera defensa.
Scopes siguec condemnat a pagar 100 dolars mès non calec pr’amor de rasons tecniques. Eth fiscau Bryan moric cinc dies dempús deth judici. Mès tard tanben i auec d’auti judicis en Arizòna e Califòrnia peth madeish motiu. Era luta creishec e en 1927 13 estats auien cambiat es sues leis e solament demorèren Mississipi e Arkansas com es solets estats dera Union damb leis antievolutiues. En 1955 siguec hèt eth filme Inherit the Wind entà explicar ath mon çò qu’auie passat 30 annades abans entre era sciéncia e era lei en Estats Units.
La Redaccion
Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.
