Home Tag "Sciéncia"

JUDICI CONTRA ERA SCIÉNCIA (1925)

Christian Andreu
0
Eth judici d’Scopes, tanben coneishut coma «er estat de Tennessee contra John Thomas Scopes», siguec un judici que i auec entre eth 10 e eth 21 de junhsèga de 1925. Era causa siguec qu’un professor d’institut, John Thomas Scopes, siguec acusat de violar era Lei de Butler d’aqueth estat qu’auie proïbit as professors d’ensenhar era […]

ER ESTAT ESPANHÒL NON VÒU ES ÒRQUES E DAUFINS OCCITANS

ERA NÒSTA ESPÈCIA PENDENT ETH FUTUR

Christian Andreu
0
Ua còla de cercaires dera universitat anglesa de Bath volec confirmar ce com serien es umans deth futur. Aué es umans èm ua espècia qu’evolucionèc pendent 4.000 milions d’annades. Enes nòstes molecules auem es mars dera epòca Arcaica, es gèns des peishi sense uèlhs deth Cambric, e tanben es des petiti mamifèrs que hugien des […]

ER ESTAT ESPANHÒL NON VÒU ES ÒRQUES E DAUFINS OCCITANS

LEI NOMBRES FIGURATS

Christian Andreu
0
Uèi, non charrrarèm dei matematicas actualas, mai anam remontar dins lo temps fins à l’epòca dau famós Pitagòras e à la sieuna escòla que fasié tota una reflexion formala e mistica à l’entorn dei nombres. Es dich que lo Pitagòras naissèt dins l’isla de Samos, dins la Mar Egea, devèrs 580 av. J.-C., que creèt […]

QUÀUQUEI PROBLEMAS CURIÓS

D’EMBRIONS BARREJATS D’UMANS E MONARDS

Christian Andreu
0
Una notícia estonanta foguèt publicada fa gaire al numeric Cell; divèrsas còlas de cercaires comencèron a trabalhar fa temps per desenvolupar d’embrions barrejats de doas espècias animalas diferentas; çò es d’umans e de monards. Val pas dire que la nòva dubriguèt una discussion gigantassa demest la comunautat scientifica internacionala per çò que tòca a la […]

ERA DILATACION QUANTICA DETH TEMPS EXISTÍS

UNA AUTRA PROPRIETAT CARACTERISTICA DEI NOMBRES PROMIERS BESSONS

Christian Andreu
0
        1/ PROMIERS BESSONS             Son dichs promiers bessons dos nombres promiers separats de doás unitats  EX: (3,5) – (5,7) – (11,13) – (17, 19) – (29, 31)             Non es sachut se n’existisse una infinitat             Lei dos mai grands coneissuts             NB : Son notats amé de ponchs de separacion per grope de […]

QUÀUQUEI PROBLEMAS CURIÓS

ARTURAR ERA SCIÉNCIA

Christian Andreu
0
Ua cuerta istòria dera pensada evolucionista tanben deu includir scientifics que sagèren tostemps d’arturar eth desvolopament der evolucionisme coma idèa scientifica. E açò que tanben ajudèren e fòrça, dilhèu sens sabe’c ath son desvolopament de manèra grana. Aguest siguec eth cas deth francés Georges Cuvier. Cuvier (1769-1832) siguec un des prumèrs e dilhèu mès celèbres […]

ER ESTAT ESPANHÒL NON VÒU ES ÒRQUES E DAUFINS OCCITANS