
Anne de Cleves (1515 – 1557) foguèt la quatrena femna del rei Enric VIII d’Anglatèrra. Mas foguèt tanben lo matrimòni mai brèu (solament sèt meses, de genièr a julhet de 1540). Proveniá de l’aristocracia alemanda e lo sieu maridatge foguèt causat per la volontat de la monarquia anglesa d’establir debonas relacions amb la noblesa alemanda, alavetz tanben aluenhada del Papat per las reformas protestantas.
Lo “primièr ministre” Thomas Cromwell instiguèt aquel matrimòni (tanben “simpatitzava” amb las reformas) e prepausèt al monarca anglés qu’aquel ligam aportariá de grands beneficis a la politica exteriora de la Corona. Parlèt tanben (e sembla qu’amb d’informacions exageradas) de la beutat d’Anne de Cleves.

Lo primièr còp
Pendent la siuena primièra amassada amb la futura molhèr, Enric VIIIn mostrèt la siuena disconformitat amb lo maridatge, mas tanpauc podiá pas provocar de problèmas amb l’aristocracia alemanda. Fin finala, Enric e Anne se maridèron, mas lo matrimòni foguèt pas consumat. E podèm dire que practicament dempuèi lo primièr jorn, lo monarca anglés estudièt la possibilitat de demandar la nullitat. La melhora escasença èra autrejar a Anne de bonas condicions de divòrci. La posicion d’Anne foguèt fòrça favorabla e favoriguèt tot lo procès. I aguèt pas de conflicte coma Enric aviá viscut amb la siá primièra femna, Caterina d’Aragon.
Anne recebèt de divèrsas proprietats defòra de Londres, coma lo Castèl de Richmond e lo de Hever (qu’ancianament èran estat de proprietats dels Boleyn, la familha de la segonda femna d’Enric) e una mansion a Lewes e una importanta assignacion economica. Lo tractament d’Anne èra similar a un membre de la familha reiala, amb una consideracion similara a las “sòrs del rei” e participèt en divèrses actes de la Corona. Se pensam al trist final d’autras femnas d’Enric VIIIn d’Anglatèrra, podèm afirmar qu’Anne de Cleves obtenguèt un grand benefici del sieu matrimòni amb lo monarca anglés.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.