TUTMÒSIS II, LO FARAON MISTERIÓS

Christian Andreu
0
Tutmòsis II (1493-1475 aC) ei, dilhèu, eth faraon mès celèbre dempús de Totankamon. La sua hemna siguec mièja fraia sua e siguec eth quatau faraon dera XVII dinastia egipciana. Viuec apuprètz era an 1.500 aC. Non hè guaire qu’es arqueològs trapèren eth sòn tombèu apròp dera ciutat de Luxor, en sud d’Egipte. Aguest tombèu ère […]

UN CERVÈTH PLAN COMPLÈX

Christian Andreu
0
Díder qu’era principau diferéncia entre era nòsta espècia e es autes espècies animaus dera planeta ei eth nòste cervèth ei, dilhèu, ua obvietat. Totun, soent non brembam qu’eth nòste cervèth ei un des mès complèxes que i a en reiaume animau e non solament pes sues mesures (en tempsi preïstorics auem arribat a auer enquia […]

ER UNIVÈRS JA AURIE DINTRAT EN UA FASA DE DESACELERACION

Christian Andreu
0
Enquiara era teoria mès afirmada a nivèu academic sus er espandiment der Univèrs se basaue ena energia escura coma principau motor d’aguest movement universau. Totun, ua naua recerca d’ua còla de cercaires dera Universitat de Seol, en Corèa, confirme qu’açò non ei ben ben atau. De hèt, aguesti cercaires preapusen tot çò de contràri; er […]

LA TORNADA D’UN HANTAUMA

Christian Andreu
0
Lo breguin, aqueth peish estonant que i avèva en Euròpa tota pendent la decada de 1970, s’escandihèt drin a drin de hèra fluvis, tanben de la peninsula iberica e deus màgers fluvis europèus abans de l’an 2.000. Los aimants de la natura, totun, son adara plan contents, pr’amor que poiré estar reïntrodusit en fluvi Èbre […]

HOMO ERECTUS ARRIBÈT A ASIA PLAN MAI ABANS

Christian Andreu
0
La paleoantropologia actuala es estonada. Una nòva datacion de divèrses crans fossils del siti arquologic chinés de Yunxian suggerís que los primièrs Homo erectus ja vivián en Asia orientala ara fa mai d’1,7 milions ans. Aquò es far recular la preïstòria d’aquesta espècia gaireben 670.000 ans. Se foguèt aital, la sortida d’Africa dels primiès ominids […]

LOS PREDATORS MEI PETITS

Christian Andreu
0
Se ja avèm parlat deus màgers carnivòrs deu monde, dilhèu cau parlar tanben deus mei petits. Los carnivòrs mei petits de la planeta son las mostèlas, los arminis, las mofetas, los teissons, los visons, los lòiras e familha auta, qu’amassa son coneishuts dab lo nom de mustelides. La majoritat d’aqueras espècias son petitas mes autan […]

HÈ CINC MILIONS D’ANNADES

Christian Andreu
0
Africa contunhe d’èster, a nivèu arqueologic, ua des regions damb mès fossils trapadi. Era majoritat -maugrat que non totes es linhes evolutiues ac son – apertien a ancessors nòsti. Totun, es darrèrs descorbiments senhalen qu’ua interpretacion definitiua ei encara malaisida e, segontes com, contradictòria. Pr’amor qu’es relacions entre es diuèrses espècies ominines (ja siguen ancessores […]

PERQUÉ LO TRICERATÒPS AVIÁ UN MORRE TAN LONG ?

Christian Andreu
0
Dempuèi de decennis, las representacions del triceratòps se son basadas sonque sus d’ossaments. Ara, una còla de paleontològs japoneses a cartografiat l’anatomia dels teissuts tendres d’aqueles dinosaures e a revelat cèrtas estructuras nòvas que poirián explicar cossí l’animal regulava sa temperatura e tanben cossí respirava. Los dinosaures del genre Ceratopsia, qu’inclutz los triceratòpses, èran entre […]