Africa contunhe d’èster, a nivèu arqueologic, ua des regions damb mès fossils trapadi. Era majoritat -maugrat que non totes es linhes evolutiues ac son – apertien a ancessors nòsti. Totun, es darrèrs descorbiments senhalen qu’ua interpretacion definitiua ei encara malaisida e, segontes com, contradictòria.
Pr’amor qu’es relacions entre es diuèrses espècies ominines (ja siguen ancessores nòstes o non) contunhen d’èster plan complèxes. Enquia non hè guaire era paleoantropologia prepausaue ua linha evolutiua recta damb grans-pairs, pairs e hilhs. Ara totun, es cercaires creden mès qu’era evolucion ominina (que començèc apuprètz hè cinc milions d’annades) ei mès com un arbe que, maugrat que solament a un tronc, dempús a centenars d’arrames diferentes. E aguesta vision ac cambie tot.
Es prumèrs ominids
Non an encara eth nom d’Homo mès semblarie èster que tanben sigueren ancessors nòstes. Son es nomenadi Australopitecus. Un des especimèns mès celèbre ei Lucy, ua femelha que viuec en Africa hè mès de 3,2 milions d’annades. Demorèren decades enquia que siguec trapat eth cran de Toumai, ua auta espècia que viuec apròp deth Chad actuau hè 6 o 7 milions d’ans en ua epòca qu’es darrères mones començauen ja a èster es prumères espècies ominides.
Atau, Sahelantropus (7,2 milions d’anndes), Orrorin (6,2), Ardipitecus (4,4) serien ancessors indirèctes des australopitecids es es Parantropus (2,6 milions d’ans). Hè cinc milions d’annades es ancessors de nòsta espècia encara non auien abandonat Africa (era gessuda se debanarie hè 2 milions d’ans). Justament es prumères espècies que ne gessèren sigueren Homo erectus e Homo ergaster, que s’espandiren ath long de centenars de milèrs d’annades enquia Euròpa e Asia.
Es primats e es umans actuaus auem un ancessor comun que demorèc hè 37 milions d’annades e que siguec trapat en Asia. Justament era separacion deth genre des primats e era des ominids passèc entre ara hè 6 e 5 milions d’annades, quan començèren a marchar a pè e quan eth sòn cervèth cambièc entà tostemp. Pr’amor d’açò era data de -5 milions d’ans ei importanta en nòsta istòria evolutiua.
Era Redaccion
